El director de fotografia Tomàs Pladevall ha mort als 79 anys, segons ha confirmat l'ACN. Considerat un mestre de la llum amb 50 anys de trajectòria, va ser responsable de la imatge de films com Tatuatge, de Bigas Luna, El silenci abans de Bach, de Pere Portabella, o Tren d'ombres, de José Luís Guerin, entre molts altres. Pladevall també es va ocupar de la il·luminació de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

A banda de més d’una cinquantena de llargmetratges, va ocupar-se de la fotografia d'una setantena de produccions per a televisió, més de 400 curtmetratges, reportatges, vídeo industrial i espots publicitaris i desenes d’obres de teatre, concerts i espectacles en viu.

Nascut a Sabadell el 1946, Pladevall va treballar amb cineastes tan diversos com Francesc Bellmunt, Pere Portabella, Bigas Luna, Jordi Cadena, Gonzalo Herralde, José Luis Guerin, Rosa Vergés, Josep Maria Forn, Ventura Pons, Carles Benpar o Manuel Huerga. La seva trajectòria és immensa i molt estimada pel sector del cinema català.

En el seu currículum també destaca la direcció d’il·luminació de les cerimònies d’inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’any 1992. Pladevall es va retirar dels rodatges l'any 2012, després del seu darrer film El gènere femení, de Carlos Benpar.

L'any 2022, el director de fotografia va rebre el màxim reconeixement honorífic de l’Acadèmia del Cinema Català, el Gaudí d'Honor, al conjunt de la seva trajectòria. El guardó s’afegia a altres distincions al llarg de la seva carrera, com el Premi Sant Jordi de Cinematografia 1999, dos Premis de la Generalitat de Catalunya al Millor Tècnic de l'Any (1986 i 1987) o el Prisma d’Honor 2013 de l’AEC, l'associació espanyola de directors de fotografia, entre altres guardons.

En declaracions a l'ACN fa quatre anys, Pladevall assenyalava la "responsabilitat" de fer la feina "darrere la càmera", un equip que és la "mà dreta de la direcció" però que sovint queda "en l'anonimat", apareixent només als títols de crèdit. Pladevall expressava que el públic de les sales coneix les actrius i els actors, els directors i directores, però molt poc qui s'amaga darrere.

Interessat per la tecnologia digital des dels anys 80, quan va tenir el primer ordinador, recordava que va ser el primer en utilitzar una càmera Sony a Barcelona. Mestre de desenes de professionals, defugia amb modèstia les etiquetes "grandiloqüents" i "pretensioses", però agraïa les bones paraules d'alumnes i companys de professió.