Fa més de mig any que Tatxo Benet va deixar de la presidència de Mediapro. En fa tres de la marxa de Jaume Roures -amb problemes legals inclosos però que no tira la tovallola dels projectes audiovisuals- i vuit de Gerard Romy. Els tres fundadors de la companyia audiovisual catalana ja no formen part del projecte que es va posar en marxa el 1994 i va acabar aixecant un imperi audiovisual amb presència global.
Tres dècades van canviar de direcció a finals del 2025, amb la marxa de Benet i la sacsejada provocada per Orient Hontai, el grup xinès propietari de la companyia audiovisual catalana. Sergio Oslé, qui va ser conseller delegat de Telefónica España i president de Movistar+, va ser la persona triada per a dirigir aquesta nova etapa. Carlos Núñez, qui va ser president de Prisa Media fins al febrer d'aquest mateix any, entraria com a conseller delegat i faria costat a Oslé. Tots dos operen des de Madrid. El cor de l'empresa deixava de ser Barcelona i fins i tot ha provocat més d'un comentari entre els empleats que la senyera que presidia l'edifici de la Diagonal hagi desaparegut substituint-la pel cartell d'una exposició de Gaudí.
L'estructura empresarial creada a partir de la feina de Roures, Benet i Romy va començar a transformar-se (desmantellar-se segons els fundadors i els seus entorns) en pocs mesos. Segons ha pogut saber El Món de la Tele, diverses peces de la direcció han fet les maletes des de Fuencarral o l'edifici de la Diagonal, a tocar de Glòries. Les sortides, selectives o a partir d'un expedient de regulació d'ocupació que havia d'afectar a dos centenars de treballadors d'entrada, van ser substancials. I algunes entrades també. Enric Hernández, que va ser director d'El Periódico i directiu de TVE i de Prisa, va ser escollit el març d'aquest any com a nou director de desenvolupament de negoci de l'empresa.
La idea d'empetitir la companyia i desplaçar els centres de producció i comandament a Madrid, que fa mesos que alerta bona part del personal, xoca amb la del Govern. L'executiu d'Illa, entestat a donar importància a l'audiovisual català i amb l'ISE i el Hub Audiovisual com a pals de paller, no vol veure com es debilita la principal empresa privada catalana del sector. Precisament, el projecte del Hub Audiovisual avança i té bones perspectives per part de la Generalitat. El fet que Mediapro no tingués una presència forta en aquest espai (cosa que la companyia no admet tot i que insisteix en "revisar" tots els negocis) seria un cop dur.
Reducció de plantilla i canvis de directius: adeu a Terribas i Forn
El darrer clau del taüt de la vella etapa de Mediapro el col·loca la companyia amb l'execució de l'ERO a 189 treballadors anunciat a principis de maig i executat aquests darrers dies. L'expedient, que en un principi volia impactar sobre 237 persones, afectava la filial Mediapro SLU i argumentava pèrdues. Feia sis anys que duraven. Després de patir la crisi de la pandèmia, Mediapro va registrar pèrdues de 71 milions d'euros l'any 2024 i ja va fer un ERTO a 180 treballadors l'estiu de 2025. Un dels detonants va ser la pèrdua de grans contractes audiovisuals, com el de la Lliga de futbol estatal. L'expedient actual no només afecta a Barcelona, on hi ha tres centres de feina de Mediapro. També als quatre de Madrid, al de Bilbao, Saragossa i Mallorca.
Ara bé, el fet que la direcció de l'empresa amb arrels catalanes pogués reduir l'abast de l'ERO i estalviar-se quaranta-vuit acomiadaments té a veure amb el fet que una vintena de directius deixessin l'empresa abans i s'apliquessin mesures d'estalvi. Una d'aquestes persones va ser Laura Fernández Espeso, CEO de The Mediapro Studio fins el desembre del 2025. La directora general va ser una de les persones més fortes en la producció de cinema i televisió de la companyia. El seu adeu, acordat amb l'empresa, va ser un dels primers indicis dels canvis que arribarien per girar full de "l'etapa catalana".
En aquest sentit, però, l'ERO no ha estat només per a treballadors base de diferents departaments. Un dels afectats és Gilbert Arroyo, històric responsable de continguts de The Mediapro Studio. Altres grans noms afectats, sense una posició directiva, però que van aterrar sota la direcció de Benet i Roures, són Mònica Terribas, que ha dirigit documentals sobre l'Opus Dei, i l'exconseller Joaquim Forn, del gabinet jurídic.
La periodista deixa enrere una etapa de sis anys aquest mateix juny després d'entregar un últim documental per a la companyia. En el cas de Forn, va deixar la presó de Lledoners amnistiat després de la sentència del procés per a poder treballar en el departament de dret públic de Mediapro. Ho va fer sota el paraigua dels dos fundadors. Ara, sense Roures ni Benet, i amb l'afegit de les necessitats econòmiques, aquestes figures deixen la companyia.
Més Madrid que Barcelona
En aquest estira-i-arronsa per consolidar el nou rumb ja ha jugat un paper important la nova cúpula directiva que, curiosament, té bones relacions amb els socialistes. Carlos Núñez va ser entre 2021 i 2025 president executiu de Prisa, amb Enric Hernàndez com a adjunt a la direcció. Ambdós van pilotar l'intent, instigat per la Moncloa, de crear sota el paraigua de Prisa d'una televisió afí a l'executiu espanyol. Núñez va posar-s'hi bé, però va acabar acomiadat després que el màxim accionista de la companyia, el francès Joseph Oughourlian, es negués a crear la televisió. Un canal televisiu que, mesos després de la crisi a Prisa, ja té estructura i projecte sota el paraigua de Siete i els empresaris rebels a Oughourlian.
Hernández, periodista de formació, va caure amb ell. Va fer gran part de la seva carrera a El Periódico, en tasques de delegat a Madrid, subdirector i director, per acabar fent de director d'informació i actualitat a RTVE i de càrrec de confiança a la Diputació de Barcelona abans d'acabar a Prisa. Actualment, treballa a Llorente y Cuenca. Oslé va ser president de Movistar+, conseller delegat a Telefònica, i després dels canvis a la directiva amb l'arribada de Marc Murta, va anar a parar a Mediapro fent tàndem amb Núñez.
La decisió del conglomerat xinès de no renovar Benet en el seu moment va arribar assessorada per un banc d'inversió espanyol, que va concloure que Mediapro "necessitava una renovació de la cúpula per posar en marxa un pla de reestructuració dels negocis". Un dels detonants va ser la pèrdua de grans contractes audiovisuals, com el de la Lliga de futbol estatal, el de l'estratègia de suport audiovisual de l'Ajuntament de Barcelona (per valor de quatre milions d'euros), o la caiguda d'ingressos de la seva divisió d'eSports, la Lliga de Videojocs Professional (LVP).
La nova realitat passa per Madrid sota la direcció d'Oslé i Núñez. Aquest nou camí implica adaptar-se a una situació audiovisual molt més accelerada que la que els va col·locar en un entrebanc econòmic durant la pandèmia. La mirada i les decisions ja no passen del tot per Barcelona. Guanya prioritat Madrid, en un context de pugna per muscular un sector audiovisual que té com a futur epicentre el Catalunya Media City o el desplegament a Madrid, a una dècada vista. El nou rumb -senyera a banda- és evident.
