Continuen els moviments a Mediapro. La productora catalana està a punt d'anunciar un expedient de regulació d'ocupació (ERO) que afectarà un nombre important de treballadors -l'empresa dona feina a 7.000 persones en diversos centres de treball, un dels més importants a Barcelona-, segons informa La Vanguardia. Després de patir la crisi de la pandèmia, Mediapro va registrar pèrdues de 71 milions d'euros l'any 2024 i ja va fer un ERTO a 180 treballadors l'estiu de 2025. Un dels detonants va ser la pèrdua de grans contractes audiovisuals, com el de la Lliga de futbol estatal.
Però els canvis a l'empresa també han afectat els càrrecs directius. Tal com ha avançat Comunicació 21, Enric Hernàndez, que va ser director d'El Periódico i directiu de TVE i de Prisa, serà el nou director de desenvolupament de negoci de l'empresa. El seu nomenament se suma al de Sergio Oslé -president- i Carlos Nuñez -conseller delegat- que treballen des de Madrid i han rellevat a Tatxo Bonet, completant el canvi a la cúpula directiva. La crisi que va patir la productora durant la pandèmia també va significar la marxa de Jaume Roures, un dels altres fundadors. Roures, ara vinculat a Abacus i a diversos projectes personals, i Benet va ser despatxat aquest desembre.
Tot plegat s'engloba en un procés liderat Orient Hontai, el grup xinès propietari de la companyia audiovisual catalana, que està en un procés de "revisió" de tots els negocis de la companyia per fer-los més rendibles. La idea d'empetitir la companyia i desplaçar els centres de producció i comandament a Madrid que alerta bona part del personal xoca amb la del Govern. L'executiu d'Illa, entestat a donar importància a l'audiovisual català i amb l'ISE i el Hub Audiovisual com a pals de paller, no vol veure com es debilita la principal empresa privada catalana del sector.
En aquest estira-i-arronsa jugarà un paper important la nova cúpula directiva que, curiosament, té bones relacions amb els socialistes. Carlos Núñez va ser entre 2021 i 2025 president executiu de Prisa, amb Hernàndez com a adjunt a la direcció. Ambdós van pilotar l'intent, instigat per la Moncloa, de crear sota el paraigua de Prisa d'una televisió afí a l'executiu espanyol. Núñez va posar-s'hi bé, però va acabar acomiadat després que el màxim accionista de la companyia, el francès Joseph Oughourlian, es negués a crear la televisió.
Hernández, periodista de formació, va caure amb ell. Va fer gran part de la seva carrera a El Periódico, en tasques de delegat a Madrid, subdirector i director, per acabar fent de director d'informació i actualitat a RTVE i de càrrec de confiança a la Diputació de Barcelona abans d'acabar a Prisa. Actualment, treballa a Llorente y Cuenca. Oslé va ser president de Movistar+, conseller delegat a Telefònica, i després dels canvis a la directiva amb l'arribada de Marc Murta, va anar a parar a Mediapro fent tàndem amb Núñez.
Directius a Madrid i a Barcelona
Es preveu que Hernàndez sigui l'home fort de la productora a Barcelona. Tot i que Mediapro és una empresa catalana i amb les oficines al barri del Poblenou, en els darrers mesos s'ha produït un decantament de l'estructura directiva i de producció cap a Madrid. El millor exemple és el nomenament d'Oslé i Núñez com a president i conseller delegat, respectivament.
Mediapro, després de gestionar la crisi de la Covid-19 amb pèrdues i una retallada de plantilla substancial, ha passat per un període complicat. Roures i Benet es van distanciar després que el primer fos acomiadat per instàncies d'Orient Hontai, ara fa dos anys. Benet va ser el relleu de Roures en la presidència de la companyia.
La marxa de Benet i l'arribada de Núñez ha reforçat encara més el pes de Madrid en la que és la primera empresa productora audiovisual de l'Estat, amb una pèrdua substancial de força a Barcelona, on treballaven els fundadors, que provenien de TV3.
La caiguda de Mediapro
La decisió del conglomerat xinès de no renovar Benet va arribar assessorada per un banc d'inversió espanyol, que va concloure que Mediapro "necessitava una renovació de la cúpula per posar en marxa un pla de reestructuració dels negocis". Un dels detonants va ser la pèrdua de grans contractes audiovisuals, com el de la Lliga de futbol estatal, el de l'estratègia de suport audiovisual de l'Ajuntament de Barcelona (per valor de quatre milions d'euros), o la caiguda d'ingressos de la seva divisió d'eSports, la Lliga de Videojocs Professional (LVP).
Mediapro és una empresa amb un múscul de treballadors substancial, però en els darrers anys ha realitzat diverses retallades i fins i tot el juny de 2025 va plantejar un ERTO per a 180 treballadors. Segons les dades del registre mercantil, els ingressos de la companyia van caure fins als 1.068 milions d'euros durant el 2024, en un balanç on van registrar pèrdues de 71 milions d'euros. L'any anterior, el 2023, havien declarat beneficis per valor de 35 milions d'euros.
