En aquestes alçades de la pel·lícula, mai millor dit, és inqüestionable el gran estat de salut del cinema català. La indústria del nostre país certifica any rere any el talent dels seus professionals, en qualsevol àmbit audiovisual, que no es limiten a triomfar a Catalunya, sinó que arrasen a la resta de l'Estat i a escala internacional.

Només cal posar el focus en el 2024, amb uns premis Goya on El 47 va fer una desfilada triomfal, el viatge als Oscars amb La societat de la neu i Robot Dreams, i amb una de les cerimònies dels premis Gaudí amb major competència de la seva història. Ara, amb la notícia que Carla Simón competirà per la Palma d'Or al Festival de Canes, la perspectiva d'un nou any d'èxits és més que palpable per al cinema català i, especialment, fet en llengua catalana.

La graella del 2025 és esplèndida. El tret de sortida el va fer el Festival de Màlaga, amb una seixantena de produccions pròpies que van aterrar a la primera mostra de la temporada per marcar la tendència i el ritme del que triomfaria a les sales de cinema i, més tard, als principals guardons, com a mínim, de l'Estat. La ciutat andalusa va ser el principal aparador a escala estatal, però el Festival de Berlín -com ha passat en altres anys amb Carla Simón- ja va premiar una pel·lícula catalana: Sorda, que ara mateix es pot veure als cinemes.

El film d'Eva Libertad, protagonitzat per Álvaro Cervantes i Miriam Garlo, va rebre el premi del públic a la secció Panorama de la Berlinale i el que entrega la Confederació Internacional dels Cinemes d'Art i Assaig (CICAE, per les sigles en francès). A Màlaga, la Bisnaga d'Or. En pocs mesos del 2025, el currículum és espaterrant. Però és que del festival andalús van rebre més premis Los tortuga, coproducció catalana dirigida per Belén Funes; Molt lluny, òpera prima del català Gerard Oms amb Mario Casas i David Verdaguer; i La fúria, també òpera prima de la cineasta Gemma Blasco, amb una Àngela Cervantes premiada per la seva interpretació.

I la festa no acaba aquí, en referència a Màlaga. Esmorza amb mi, l’òpera prima d'Iván Morales, que ofereix una mirada sobre l'amor i el desamor, es va endur la majoria dels premis de la secció de llargmetratges Zonazine del festival. Concretament, s'ha imposat com a millor pel·lícula espanyola, millor pel·lícula del públic, i també ha premiat dos dels seus intèrprets: Anna Alarcón i Ivan Massagué, que s'han endut els reconeixements a millor interpretació femenina i masculina.

No és només qüestió de grans festivals. Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera, ha estat el primer gran èxit de taquilla del nostre país. Ja ha superat els 3 milions d'euros de recaptació i, des de la seva estrena al març, encara hi ha més de 200 sales de cinema arreu de l'Estat que la projecten. 

Carla Simón, a la conquesta de Canes

Després d'aconseguir l'Os d'Or a la Berlinale per Alcarràs el 2022 i un premi a Millor Òpera Prima per Estiu 1993, també a la capital alemanya, Carla Simón entra ara a la secció oficial de la mostra francesa amb Romeria, la que serà el final de la seva particular trilogia de la família.

Simón, una de les directores més importants dels nostres temps, també competirà amb un altre cineasta de l'estat espanyol: Oliver Laxe. El gallec presentarà Sirat, de la mà de la productora El Deseo -la de Pedro Almodóvar- després del triomf de O que arde, una pel·lícula que va recollir dos Gaudí, dos Goya, i un reconeixement a Canes. El protagonista, a més, serà un català: Sergi López.

La graella catalana per al 2025

En els darrers anys, el múscul de la indústria catalana ha guanyat un protagonisme notori als Goya, als Feroz i a festivals com el de Berlín i ara Canes. Els Gaudí, que al principi de la seva existència patien per poder nominar pel·lícules, ara són batalles de talent amb títols que recapten milions en taquilla. Només dos exemples: El 47 i Casa en flames van aconseguir més de 3 milions d'euros a les sales de tot l'Estat. Cadascuna d'elles. 

Un dels fets diferencials, però, és aconseguir aquesta mateixa incidència a les sales de cinema per prorrogar la seva exhibició a les grans pantalles. Fonts consultades de la indústria recorden un fet que internament és molt conegut però el públic generalista no en té constància: si no generen un bon impacte el primer cap de setmana, la seva vida útil s'esvaeix. Aquest mateix fet va provocar que Gemma Blasco, directora de La fúria, recordés per activa i per passiva a les xarxes la força del públic, instant-los a veure el film els primers dies de la seva estrena. I quines són les grans pel·lícules de la indústria catalana que cal marcar al calendari?

• Molt lluny, de Gerard Oms, amb Mario Casas i David Verdaguer - Estrena l'11 d'abril (aquí podeu llegir més informació)
• Sorda, d'Eva Libertad, amb Álvaro Cervantes i Míriam Garlo- Ja als cinemes, des del 4 d'abril
• Wolfgang (Extraordinari), de Javier Ruiz Caldera, amb Miki Esparbé, Àngels Gonyalons, Jordi Catalán, Anna Castillo, Carlos Cuevas, Berto Romero i Naausica Bonnin - Ja als cinemes, des del 14 de març (aquí pots llegir més informació)
• La fúria, de Gemma Blasco, amb Àngela Cervantes - Ja als cinemes, des del 28 de març (aquí podeu llegir la crítica)
• Los tortuga, de Belén Funes, amb Elvira Lara i Antonia Zegers - Estrena el 23 de maig
• Esmorza amb mi, d'Ivan Morales, amb Álvaro Cervantes, Marina Salas, Ivan Massagué, Anna Alarcón i Oriol Pla - Estrena el 6 de juny
• Les irresponsables, de Laura Mañá, amb Laia Marull, Betsy Túnez, Àgata Roca, Jordi Sánchez i Berto Romero - Estrena el 7 de juliol
• Frontera, de Judith Colell, amb Miki Esparbé, Bruna Cusí, Maria Rodríguez Soto i Jordi Sánchez - 2025, encara sense data d'estrena
• Balandrau, de Fernando Trullos, amb Álvaro Cervantes, Bruna Cusí, Àgata Roca, Marc Martínez, Francesc Garrido, Jan Buxaderas, Pep Ambròs, Anna Moliner i Eduardo Lloveras - 2025, encara sense data d'estrena
• Cowgirl, de Cristina Fernández i Miguel Llorens, amb Carlos Cuevas - 2025, encara sense data d'estrena
• Forastera, de Lucía Aleñar Iglesias, amb Zoe Stein - 2025, encara sense data d'estrena
• Sants, de Mikel Gurrea, amb Victoria Luengo - 2025, encara sense data d'estrena
• La gang, de Carol Rodríguez Colás i Marina Rodríguez Colás - 2025, encara sense data d'estrena
• La furgo, d'Eloy Calvo, amb Pol López - 2025, encara sense data d'estrena

Els èxits no són destacables només pel que fa a la producció total o majoritàriament en català, sinó també en les coproduccions. Un exemple és Lo que queda de ti, amb una participació del 20% des de Barcelona i amb les actrius Àngela Cervantes i Laia Manzanares com a protagonistes.

La presència de la llengua catalana, amb sortida a les sales de cinema i acumulant centenars de milers de visualitzacions a les plataformes, són un símptoma més de la lluita pel manteniment de l'idioma en les plataformes digitals, des de Netflix a Amazon -amb la destacada feina de Filmin, que sempre hi ha apostat-, i per la seva supervivència a les sales de cinema.