Sigfrid Gras (Barcelona, 1966) fa quatre anys que dirigeix TV3, però durant el seu mandat mai havia afrontat una temporada tan marcada per l'esbroncada política i perquè la televisió pública catalana visqués un debat tan intens sobre el model, les marques, la llengua i la graella tot i que no ha vist amenaçat el lideratge. Gras, periodista i que havia estat delegat de Catalunya Ràdio a Madrid, va ser número dos de Vicent Sanchis en la seva etapa com a director de TV3 i va arribar al càrrec a través d'un concurs públic. Des de llavors ha gestionat, amb el consell de la CCMA i el director de Catalunya Ràdio, Jordi Borda, una evolució de les marques i l'actualització de la plataforma.

Els canvis marcats en l'acord de govern de la CCMA del 2022 entre Junts, PSC i ERC (ara impugnat pels juntaires) intenten donar resposta als canvis en els hàbits de consum. En aquesta entrevista aborda el rumb actual que segueix TV3 en el marc dels canvis generals a tota la Corporació i al sector i rebat les crítiques rebudes. També els punts clau de les graelles dels principals canals i de diversos protagonistes. La llengua, el retorn a un contingut amb més política o els focus d'interès dels joves han estat altres temàtiques de la conversa, així com la convivència amb La2Cat. 

L’any passat va ser ple de canvis als informatius amb els nous platós i a la plataforma amb nous projectes. Quina valoració en fa?
Els canvis sempre intentem fer-los en positiu. Si comencem pel més important, el d'informatius, val a dir que ens ha acostat a fer coses noves. No és només un canvi de plató, que és important perquè tenim tecnologia nova, sinó també de buscar gent diferent. Tu a les 9 de la nit pots estar a casa teva veient el Telenotícies tranquil·lament al sofà, però també al metro o tenir 20 anys i voler informar-te en 3 minuts. És un canvi d'intentar arribar a tots els públics que es puguin informar a través de nosaltres amb la garantia que el que diem és cert.

TV3 va aconseguir l'any 2025 la millor quota de pantalla dels darrers cinc anys. Els resultats hi són, però la sensació és de molt soroll al voltant de la marca, la identitat, el projecte…
Hi ha molt soroll, sí. Ho valorem en positiu perquè l'alternativa seria la irrellevància i ens agrada menys. Qualsevol cosa que fem fa soroll, sigui un canvi de programació, un presentador… També som conscients que formem part d'un escenari polític on moltes vegades estem al punt de mira en funció de l'interès pugui tenir una certa crítica. El soroll ens agrada perquè la gent ens demostra que es creu que TV3 és la seva, i per això en parla. Per ara, ens preocupa relativament poc, sincerament.

Els representants dels treballadors han criticat el que consideren una dissolució de les marques. Es va cap aquí?
TV3 no quedarà diluïda, i ho dic jo que soc el director de TV3. La gent ha tingut complicacions per entendre-ho perquè a vegades ho hem explicat malament. 3Cat és la marca de continguts, com ho era la CCMA. I després existeix TV3, 3CatInfo… Potser costa d’entendre. TV3, com a marca catalana de fa 40 anys, no desapareixerà mai, i quan dic mai parlo dels pròxims 10 anys o els que siguin. Ni TV3 ni Catalunya Ràdio perdran la força que tenen. No hauríem d'haver projectat dubtes.

Seguint amb els comitès, han criticat la possibilitat d'unificar redaccions, que és un debat antic a la corporació, i fins i tot de reestructurar les plantilles. D’això últim se’n va parlar abans de la tercera renovació del Consell. En quin punt es troba tot això?
Pel que fa a la reducció de plantilles no estem en aquest escenari per res. En el que estem és, amb la mateixa gent que tenim, els mateixos recursos tècnics, econòmics i humans, fer més coses, especialment ampliant l'oferta digital. Pel que fa a la confluència de redaccions sí que crec que hauríem d'anar cap aquí. Per què? Perquè TV3 i Catalunya Ràdio tenen dues redaccions molt fortes i si poguéssim sumar esforços ens aniria molt millor. Hi tenim a guanyar, però hem de lluitar contra la comoditat de la gent. Estar més junts seria beneficiós per a tothom.

El comitè d'empresa ha anunciat "endollisme i opacitat" en la tria de la direcció del departament d'Infantils. Entenem que fan referència al fet que la cap de comunicació del vicepresident Jordi Puigneró, de Junts, tornés a la cadena per dirigir-lo.
Bé, però és que realment no hem escollit la nova direcció d'Infantils. Hi ha un error de base, si em permeteu, perquè la direcció d'Infantils no ha estat “escollida”. Suposo que deuen pensar en la direcció anterior que fa 3 o 4 anys. No crec que sigui un problema que tinguem.

Xavi Valls, una de les cares populars d'Esports, ha estat experimentat per criticar un altre programa de la casa, el Fanzone de Gerard Romero. On acabarà?
És un expedient que continua en marxa. L'avantatge que TV3 sigui de tothom i que sigui la més plural que hi ha no incorpora implícitament que tothom pugui fer una miqueta el que vulgui. Ell és un gran professional, però es va equivocar, ho ha reconegut i l'expedient continua endavant. Nosaltres no tenim cap voluntat de sancionar, però sí que tampoc siguem una empresa on tothom pugui fer el que vulgui.

Passant a un altre tema, TV3 està desnacionalitzada? Li preguntem per què en els darrers mesos hem vist un enduriment de la crítica per part de dirigents de Junts com els diputats Agustí Colomines i Francesc de Dalmases o el director de l'oficina de Carles Puigdemont. Parlaven d’una cadena "espanyolitzada" i dirigida per un tripartit "woke". Què en pensa?
TV3 no està desnacionalitzada. Per a res. El que sí que estem és enmig d'un debat polític. Aleshores, la grandesa que té TV3 a vegades fa que cada partit l’usi per afermar les seves tesis. Intentem superar-ho en el sentit que no podem treballar pensant que diu avui Junts, l’endemà Esquerra, i l’altre el PSC. Intentem treballar fent-ho bé i amb professionalitat, però a vegades no podem evitar veure’ns immersos en els conflictes polítics. L'any 2017 érem la columna independentista i ara l’espanyolista. I som els mateixos.

Les crítiques de desnacionalització se sumen a les de visió hispanocèntrica, assumptes de política internacional com el tractament al conflicte entre Israel i Palestina, i a programes d'entreteniment com Col·lapse o en el seu moment Bestial. D'aquestes crítiques, quines li dolen més?
A mi doldre’m em dolen totes. Estic convençut que els informatius són plurals. Les crítiques, per exemple en el conflicte d’Orient Mitjà, són a banda i banda. En el tema de l’entreteniment penso que no tenim continguts banals, però potser en algun moment hem confós les ganes i l’interès que tenim de captar públic jove amb fer productes no massa profunds. En aquest sentit, estem donant una mica de marxa enrere perquè hem de preservar els nostres valors. Som l'única cadena de tot el nostre entorn, i no parlo només de les espanyoles, que posem documentals en prime time dos dies a la setmana. Entenem que no hem de confondre la cerca de públic jove amb continguts banals. N’hem fet alguns? Sí. N'hem fet massa? No. Volem preservar els valors de sempre. Farem un esforç els pròxims mesos per continuar en aquesta línia i incidir en les problemàtiques actuals com ara el debats sobre l'extrema dreta o el que passa als Estats Units. Ens ve el debat sobre el català, la immigració, l’habitatge, la salut, les infraestructures… La nostra obligació és intentar donar elements i que cadascú reflexioni com vulgui, però necessitem introduir-ne més al debat.

Recuperant la pregunta anterior sobre la batussa política, què li sembla que Junts, amb el protagonisme que havia tingut CiU en la creació dels mitjans públics, opti per una via que busca la confrontació?
Tampoc crec que sigui una via tant d’enfrontament. Cadascú té el seu interès i si governa el PSC amb el suport d'Esquerra, doncs pot interessar vendre determinats discursos. Com podria fer un altre partit en un context diferent. És el que deia abans, nosaltres érem el dimoni independentista l'any 2017. Formem part d'un joc polític i som al mig, intentem fer el millor possible i amb responsabilitat, però és temptador pels partits aprofitar-se’n en funció dels seus interessos.

Vostè l'any 2022 va apostar per una TV3 amb més entreteniment i menys contingut polític perquè el moment del país era diferent del del procés. Abans ha parlat de vocació de servei públic i de trobar l’equilibri. En un context d’auge de l'extrema dreta arreu, això pot canviar i obligar TV3 a tornar-se a polititzar?
Totalment. El 2022 creia que havíem d'oferir una miqueta més de distensió. Això vol dir posicionar-se políticament? No. Vol dir no parlar tot el dia política i posar més entreteniment, documentals… En aquest moment, potser és el moment de tornar-hi una mica, perquè ara estem en un moment políticament molt interessant arreu i és el moment de tornar a oferir aquests elements de debat, més que les nostres opinions.

Podrien emmirallar-se en Televisió Espanyola, que vol plantar cara a la dreta mediàtica i als discursos d’odi?
És diferent. Televisió Espanyola davant d'un panorama audiovisual espanyol on la majoria estan escorats a la dreta opta per representar més l'esquerra. Aquí a Catalunya és diferent perquè no opera el mateix mapa polític. Crec que estan fent una bona feina i oferint bona programació. A nosaltres ens aniria millor competir amb Bertín Osborne que amb La Revuelta. En tot cas nosaltres no caurem en això per aquest context diferent que tenim. No tenim responsabilitat de defensar qualsevol opinió política i sí d'explicar bé les coses i que la gent tregui conclusions.

Què aporta TV3 a la construcció de l'imaginari nacional?
TV3 ho ha d’aportar tot. La nostra raó d'existir és l'imaginari nacional català i, per sobre de tot, la llengua catalana. Hi ha coses discutibles políticament, pots anar per aquí, pots anar per allà, però que TV3 és la televisió de Catalunya i que la seva raó de ser és Catalunya i la seva raó de ser és el català per mi és indubtable i no està en qüestió.

La cultura té prou espai a TV3? Costa trobar programes amb una presència potent a la graella en horaris de màxima audiència -el Nervi es fa de matinada- a diferència del que, per exemple, passa amb els documentals…
Sí, el Nervi es fa a la matinada i Tot el temps del món al 33, però som l'única televisió generalista que programa espais culturals. Però és clar, aquí podem plantejar: què és un programa cultural? Per a nosaltres pot ser-ho Eufòria. Tenim un pla per la cultura que passa sobretot per la plataforma, on volem oferir més productes generalistes que puguin ser culturals. Eufòria és un programa cultural, però tothom sap que és un concurs i Tot el temps del món és de nínxol literari. Volem tenir més figures, per dir-ho d'alguna manera, com Ramon Gener. Ningú dubta que és un programa cultural adreçat a la cultura, a la música. Cal intentar arribar a la major part de gent que mira la televisió combinant el que és més generalista i més de nínxol.

Tornant als infantils i al Super3. Els darrers dos anys han fet un esforç amb el canal infantil, però com enfoquen el contingut amb la generació Z entre 18 i 30 anys que no mira la televisió?
Hem après coses aquests anys. Per exemple, que ens hem de saber dirigir a la gent jove i que, per ser-ne, no és ni més ni menys intel·ligent. Com ho fem? Doncs sobretot a través de la plataforma, que ens ajuda perquè ens permet descobrir talents. O en el tema de la ficció i les coproduccions que fem. Tot això ens obre un nou món per buscar i fidelitzar aquests públics. La filosofia és fer producte de qualitat i que cadascú el consumeixi on vulgui. Hem encertat moltes coses i ens hem equivocat també en moltes. La televisió és un món més de gent gran i a la plataforma és on hi ha més gent més jove i on cap tothom. A la tele competim amb TVE, Antena 3… Amb la plataforma competeixes amb YouTube. El full de ruta per créixer sense caure en continguts banals és no tractant els joves com rucs amb productes com ara La Travessa, que és un producte de molta qualitat i se’l miren. Ja oferim vídeos de TikTok de gent ballant, però pensem que podem tenir una altra oferta de qualitat. Crims mai ho vam fer pensant en la gent jove, però té una audiència altíssima de gent jove.

Una de les crítiques és que la grella s'ha mantingut gràcies als clàssics com El Foraster, Polònia, Crims o Joc de Cartes. No acaben de quallar les apostes noves. Què hi diu?
Tenim la sort de tenir aquesta graella i, és clar, ningú pensa a fer fora aquests programes. Això fa que tinguem pocs forats també. Eufòria va arribar fa quatre anys i va ser un gran revulsiu. Esperem que ho continuï sent molts anys, però si no funciona, la televisió és prova i error. Tenim una mitjana d’encerts molt superiors per estrena que la de les televisions estatals. Si de cada cinc estrenes en fem tres entre un 10 o un 12% de share, que és acceptable, a Antena 3, Telecinco o TVE només ho aconsegueixen una de cada cinc. Si competim en pressupostos, l’hem d’encertar més. Ens equivoquem, és clar, però estic prou satisfet.

La producció externa ha augmentat. A vegades, fora no s’acaba d’entendre quan es veu els diners que es destinen al contracte programa per part de la Generalitat i el nombre de treballadors del 3Cat. Es podria fer més contingut propi?
Fem tot el contingut propi que podem amb els nostres recursos. A vegades ens reclamen que hem de produir més a dins de la casa, però no podem perquè no tenim ni platós ni gent. No trobaràs a TV3 una persona que estigui sense fer res. Falta contingut propi? Tant de bo, ens agradaria tenir-ne molt més, però ja tenim un pressupost elevat. El que no podem fer és reclamar 200 milions d’euros més per fer-lo. Tampoc ens enganyem. L’especialitat de les productores és treballar amb uns paràmetres raonables i rendibles per a elles, no? Com a televisió pública, nosaltres tenim l’avantatge que ens podem permetre productes com Quanta Guerra que per a una productora no seria rendible. Ens podem centrar més en la qualitat, és el nostre diferencial. Nosaltres som més efectius en programes com un Joc de Cartes, que jo vaig comprar com a cap de continguts.

És una responsabilitat afegida per vostès ser la tractora del sector audiovisual del país?
Està molt bé que siguem el motor audiovisual de Catalunya en molts sentits, però el sector audiovisual s’ha d’espavilar. Una reflexió que cal fer és perquè Madrid ens passa la mà per la cara en producció audiovisual en molts casos. Podem ser motor amb les nostres possibilitats, però tenim un pressupost de continguts set o vuit vegades menor que el de TVE. Els platós marxen a Madrid, Netflix inverteix a Madrid... Podem ser motor, sí, però els productors s’han d’espavilar per no dependre només de TV3 en un sector cada cop més global. Un exemple molt clar és la ficció. Fa deu anys en fèiem una, la pagàvem i era nostra. Ara no, ara la fem amb Netflix, Amazon, amb RTVE o amb qui sigui, i ens repartim les finestres en funció dels diners que hi poses. Volem continuar sent el motor audiovisual de Catalunya, però les productores que volen tirar endavant en ficció han de tenir altres socis.

Ara el focus també és al hub audiovisual de les Tres Xemeneies?
Tenim el focus a les Tres Xemeneies, al Parc Audiovisual de Terrassa i a tot el hub audiovisual, que considerem molt important. Amb relació a Madrid anem un pèl tard, i no parlo de TV3, sinó en general. Volem contribuir-hi i hi serem perquè entenem que en qualsevol iniciativa que serveixi per potenciar l'audiovisual català hi hem de ser.

La direcció de TV3 ha donat directrius a programes i als informatius per tenir més zel en prioritzar persones, experts i entrevistats que parlin català. A més, tenen una interlocució sobre el tema amb l'Institut d'Estudis Catalans. Però encara apareixen entrevistats en castellà quan se’n podrien trobar en català o hi ha mala qualitat de la llengua…
Les crítiques són injustes. El català és la nostra base fonamental. Animo qualsevol persona que ens critiqui pel retrocés de la llengua a què es miri l’Àngel Casas Show i compari. No per la qualitat del programa, sinó per la presència del català. Sempre tenim terreny a millorar i és una discussió dins del Consell de Direcció de la Corporació (CCMA). A vegades tenim experts en castellà, sí, però afirmar que reculem… Donaré un exemple. En l’etapa del procés, feia gràcia sentir veus de Madrid en castellà defensant el què passava a Catalunya. Ara, no poden veure o sentir una veu de Madrid en castellà perquè els fa ràbia. El context polític influeix...

L'octubre del 2025 es va estrenar La 2 Catalunya, o 2Cat, l’aposta de Televisió Espanyola per un canal en català. Quin impacte ha tingut en TV3 l’arribada d’aquesta nova cadena?
En audiències poc. Els desitgem el millor en sentit que qualsevol moviment en favor del català ens sembla positiu pel país. També els mirem una mica de reüll. Volem continuar sent la televisió nacional de Catalunya. Hem parlat moltes vegades amb ells, potser podrem fer una oferta complementària i ens podem ajudar. Intentem-ho i tirem-ho endavant.

Han recuperat en obert el futbol i el bàsquet amb grans esdeveniments com la Copa del Rei i les audiències semblen cada vegada més reticents a les plataformes de pagament. La intenció és comprar més drets?
Sí. Els drets esportius s’han obert una mica més del que esperàvem i hi insistirem. Ara bé, necessitem l’ajuda del Govern o les institucions públiques. Podem optar al que vulguem, però és una qüestió econòmica. Ara tenim més opcions en escenaris que abans eren privatius. Hem col·laborat amb TVE per tenir noves finestres, pagant és clar. Quan parlem de públic transversal, els esports és el més transversal que hi ha. Si algú vol veure el Barça, el veurà on sigui i si el pot donar TV3 i en català, doncs millor. El Govern ens ha ajudat en això i esperem que ho continuï fent durant molts anys.