"Al meu país, per lluitar, et maten". L'Ana Rutilia Ical Choc és una dona que no coneix la paraula rendició. Des de fa anys, lluita de manera incansable al seu país, Guatemala, contra les grans corporacions hidroelèctriques que han decidit destruir, de manera literal, la seva terra. Una d'elles, propietat de Florentino Pérez. Ha deixat ben clar què en pensa del president del Reial Madrid: "És un desgraciat". La seva història "és una més" de tantes i tantes dones combaten les injustícies arreu del planeta, lluiten per recuperar els seus drets més bàsics o, senzillament, perquè no les facin desaparèixer o les mutilin. L'Ana és una de les sis dones que han format part de la sèrie documental Dones en lluita que estrenarà el 3Cat el pròxim 8 de març, una producció que ha dirigit Txell Feixas i en la qual han col·laborat diversos actors que converteixen aquesta obra audiovisual en una de les perles de la graella de la corporació pública.
En una Aula Magna de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona gairebé a vessar, les emocions sorgides pels testimonis de les protagonistes han escampat tota la sala. Manel Alias, com Feixas un dels pesos pesants de la crònica internacional de la casa, ha estat l'encarregat de presentar aquesta sèrie que arriba en un moment clau i delicat en les relacions geopolítiques arreu del món. La periodista, qui durant anys va encapçalar la corresponsalia de TV3 al Pròxim Orient, ha reivindicat que cal ara més que mai "un periodisme humà, esperançador, de pau" que posa el focus en aquesta mena d'històries. Feixas ha aplaudit la valentia de les protagonistes pel fet d'exposar-se d'aquesta manera contra els seus opressors. Preguntada per aquesta qüestió, la comunicadora ha deixat clar que amb totes "està consensuat".
I és que tres de les protagonistes han pogut ser a Barcelona per fer encara més viva la imatge de la resistència. Minuts abans de la presentació, totes tres han mostrat la seva alegria pel suport rebot, però cap d'elles podia contenir tampoc l'emoció de poder explicar les seves històries i no sentir-se invisibilitzades. Rutilia ha estat una de les experiències més dures, qui ha relatat que ella no té por del que li està passant, però que segueix pensant en dues germanes, amigues seves, que tem haver perdut. "Fa dues setmanes les vaig anar a veure. Espero que en tornar segueixin vives", ha dit entre llàgrimes.
La importància del documental i de les històries que es relaten l'ha escenificat el conseller d'Unió Europea i Acció Exterior de la Generalitat, Jaume Duch, present en l'acte. En el seu discurs, carregat de simbolisme i en representació del Govern, ha estès la mà als mitjans de comunicació, a les institucions i a la resta de governs democràtics "per trobar punts d’entesa i assegurar futur". Duch ha afirmat que la situació mundial ha avançat a un ritme vertiginós. "Fa uns mesos no hauríem imaginat fer aquesta mena de discursos [...] Veiem una presència continuada de missatges d’odi, auge del neomasclisme i la dreta ultraconservadora, que fa servir les xarxes socials per amenaçar els drets de les dones", ha dit. Les seves paraules també s'han dirigit cap al 8-M i a l'actualitat de l'audiovisual català, on ha deixat clar que "Catalunya compta amb cineastes, periodistes, productores amb talent per explicar aquestes històries".
La sèrie documental, que ha germinat gràcies a la col·laboració entre el 3Cat, Mediapro Studio, l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament i el Govern, és un viatge al voltant de sis dones que passen "de víctimes a activistes". Com el de la Samanta Randos, veïna del barri del Besòs de Barcelona, que passa de ser estafada per Blackstone a ser una de les cares més visibles de l'activisme pels drets habitacionals de la capital catalana.
Zuhal Sherzad, de l'Afganistan i també present a l'acte, viu refugiada a la ciutat comtal després de ser la punta de llança d'un moviment feminista i en favor dels drets de les dones a rebre una educació sota el règim dels talibans. De manera clandestina, ha construït una xarxa d'escoles, biblioteques i refugis per a les dones que volen aprendre. Ella mateixa ha deixat clar que volia afrontar la seva reivindicació en el documental amb la cara destapada. "No estem silenciades, l’educació no és un privilegi, és el nostre dret. És un honor ser aquí", ha dit. L'acte també ha suposat un repte per a les autoritats polítics presents, ja que han estat interpel·lats per diverses persones del públic i activistes de la PAH que reclamaven solucions, en el cas de l'habitatge català, i ponts d'ajuda internacional.
Teodora Vásquez d'El Salvador (una història sobre els avortaments al país, que són penats amb presó), Sister Fa (una activista i cantant del Senegal que lluita contra la mutilació genital femenina) i Sophie Ndongo (una dona que va escapar de l'esclavisme domèstic del Líban) són les altres tres protagonistes que conformen el "microanàlisi", en paraules de Feixes, del patiment de milions de dones arreu del planeta.
Rosa Romà, presidenta del 3Cat, Sigfrid Gras, director de TV3, Joan Guardià, rector de la Universitat de Barcelona, la direcció de l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament i també diversos diputats del Parlament tampoc s'han volgut perdre l'acte. La sèrie s'estrenarà a la plataforma el dia 8 de març. No ho farà només en format vídeo, sinó també en pòdcast. Aquest format sonor no és una simple transcripció, sinó un afegit, més contingut de les històries, els relats, els testimonis i les reivindicacions de les protagonistes. TV3 emetrà el capítol el 9 de març en prime time i a partir de llavors cada diumenge se'n podrà veure un de nou.
