Per què ha funcionat tant «La isla de las tentaciones»?

El triomf del programa de Telecinco radica en diversos elements, però l'audiència ho ha deixat molt clar: més de dos milions de persones van veure la gran final

  • Montoya i Anita, en un dels moments de la final de «La isla de las tentaciones» -
Publicat el 06 de març de 2025 a les 10:55
Actualitzat el 06 de març de 2025 a les 11:01

La isla de las tentaciones no té rival. En només cinc anys, aquest programa de telerealitat s'ha cruspit tots els seus competidors temporada rere temporada. I l'audiència de la final celebrada aquest dimecres a la nit també ho demostra. A Catalunya, a més, ha passat per sobre del Barça. Malgrat que les audiències en perspectiva indiquen una caiguda d'espectadors (és pràcticament impossible superar els gairebé 4 milions que van veure la gran final del primer any), en els darrers temps han remuntat el vol. Semblava una locomotora que ja perdia pistonada, però els esdeveniments que han succeït durant el 2025 -haver rebaixat el ritme d'emissió (es van fer quatre edicions en només dos anys) hi ha contribuït- i la viralitat d'alguns dels seus personatges es destil·len com a principals ingredients d'una fórmula que segueix funcionant. I no sembla tenir aturador.

Sandra Barneda, presentadora durant totes les edicions, intentava explicar a RAC1 quina era la clau: "És impossible de guionitzar-ho, aquesta és la màgia". Ara bé, el truc el feia explotar ella mateixa: "Tot està previst perquè, quan vegis la teva parella parlant malament de tu o ballant amb un altre, et foti una hòstia al cap tremenda". En tot cas, el format no és res nou. No és un invent de Cuarzo Producciones, l'empresa que dirigeix Ana Rosa Quintana, ni una idea magistral de Telecinco.

El programa està basat en Temptation Island, emès entre 2001 i 2003 a la Fox. La cadena el va cancel·lar i el 2019 el va adquirir l'NBC, que la va emetre a través de USA Network. El salt definitiu a escala internacional dels americans va ser quan el 2024 se'l va quedar Netflix. Molt públic creu que l'aparició a la plataforma radica en l'èxit del programa espanyol. En part sí, però la nova versió emesa a 2019 és el que considerem La isla moderna. Tot això, però, són només els precedents del format. Realment, què ha canviat perquè ens agradi tant? Com pot funcionar un contingut que, objectivament, és teleporqueria?

El triomf de La isla: claus d'una victòria televisiva

No és només un èxit d'audiència. Les xarxes bullien cada vegada que hi havia programa i durant dies, els mems, els talls i les edicions a plataformes com TikTok omplien els feeds de milions d'usuaris. L'Albert Vilanova, responsable d'audiències de La Vanguardia i seguidor del format des del primer dia -l'ha comentat a RAC1 en dues ocasions-, ho reafirma. "Veure el programa amb les xarxes a la mà multiplica encara més l'experiència. Amb X o TikTok pots riure amb moltíssima gent i et permet desconnectar gaudint del programa. Moments, talls d'escenes, edits, mems...", relata a El Món de la Tele.

Però l'anàlisi de profunditat també revela les entranyes del programa que atrau tant els espectadors. La crítica televisiva Mònica Planas ho té molt clar. "La clau és la que sempre ha aplicat històricament Telecinco: el conflicte i la visceralitat, apel·lar als instints primaris. Això és el que es ven disfressat d'entreteniment". En aquesta línia, Vilanova recorda un escenari actual diferent del que ha viscut sempre el format realities. "Ha canviat el discurs general de la societat al voltant dels realities. Abans feia més vergonya dir que consumies aquests productes, ara a la gent li importa un rave i reivindiquem la porqueria. Només faltaria", explica.

L'espectador, però, també se sent atret per unes dinàmiques que veu a la pantalla. Planas ho desgrana així: "El programa, i de manera especial la seva presentadora, atribueixen al format unes finalitats èpiques: posar a prova l’amor, reforçar el vincle de la parella… Tot això són capes narratives per atrapar l’espectador, perquè en realitat el programa és una màquina de fabricar conflicte basat en les relacions tòxiques i uns patrons sexistes de conducta".  És en aquesta manera de funcionar on, de manera paral·lela, l'expert d'audiències de La Vanguardia hi veu un nou filó.

"Encara que no hi hagi molta gent que el comparteixi, és que en diversos moments tothom es pot sentir interpel·lat pel que està veient". "Encara que hi hagi molt elitisme al voltant dels personatges que hi surten, tothom s'hi pot sentir identificat", explica Vilanova. "Què faries tu si ara en una tablet veiés la meva parella fent-se una persona random que fa dos dies que coneix?", sentencia.

Tothom es podria preguntar, però: aquesta mena de contingut no ha erosionat Telecinco? Com poden seguir funcionant aquesta mena de formats? Les audiències de programes com Supervivientes o Gran Hermano en són un gran exemple. "Des de la fundació de Telecinco que la cadena beu dels mateixos continguts vulgars i tòxics. És una fórmula basada en el conflicte entre persones que han aplicat des del primer dia. Ha captat una audiència que té un consum acrític de la televisió i que s’ha enganxat a aquest model de contingut basat en el conflicte dels personatges", afirma Planas.

El fenomen Montoya

Telecinco podria posar-li una estàtua a José Carlos Montoya, l'estrella absoluta de l'edició de 2025 de La isla de las tentaciones. La seva escena corrent per la platja va fer la volta al món. De manera literal. La F1, equips de la Premier, l'NBA o de la Lliga; Whoopi Goldberg, programes dels Estats Units i arreu d'Europa van fer vídeos i gags amb les imatges. La viralitat, l'humor i una pèrdua de vergonya general, com apuntava Vilanova, són els ingredients perquè tothom acabés coneixent què havia passat i qui era el personatge.

@telecincoes MONTOYA POR FAVOR 🗣️🗣️🗣️ 🐍 #LaIslaDeLasTentaciones lunes y miércoles, a las 22:00h, en #Telecinco #Mediaset #LIDLT #Montoya #QueVer #TeleEnTikTok ♬ MONTOYA POR FAVOR - Telecinco

"El muntatge del programa és una genialitat. Les cançons triades, l'edició de les imatges -que evidentment són manipulades, però que ben manipulades- o el format en si és un triomf absolut", confessa Vilanova. Ara bé, la crítica televisiva és molt més punyent. "Després apareixen els que diuen que és televisió molt ben feta perquè atrapa l’audiència", carrega.

"Però s’ha de recordar que la teleporqueria no ve determinada per raons tècniques o formals sinó pels valors que traspua i el seu contingut. Més enllà que el drama estigui induït o prefabricat, la transmissió dels valors nocius es mantenen" sentencia Planas. Per contra, Telecinco ja prepara una nova temporada de Supervivientes. Saben el pa que s'hi dona.