A nou mesos vista del festival d'Eurovisió de 2026, alguns països ja comencen a posar en dubte la seva participació. El motiu no és cap altre que la presència d'Israel al concurs. Les televisions públiques d'Irlanda, Països Baixos, Islàndia i Eslovènia han anunciat que si Israel es presenta al festival, ells no ho faran.
RTE, la televisió pública irlandesa, va ser la primera a fer pública la decisió. El seu comunicat va ser contestat sòbriament per Martin Green, director del festival: "Entenem les preocupacions i les opinions profundament arrelades al voltant del conflicte en curs a l'Orient Mitjà. Encara estem parlant amb tots els membres de la Unió Europea de Radiodifusió (UER) per recopilar opinions".
La decisió d'Irlanda la van seguir dos països més, Islàndia i Eslovènia. Avui ha estat AVROTROS, la televisió pública de Països Baixos, qui s'ha pronunciat en la mateixa línia. "El patiment humà, la supressió de la llibertat de premsa i la ingerència política contradiuen els valors de la radiodifusió pública", comença el comunicat oficial de la cadena, que assegura que "ja no pot justificar la participació d'Israel en la situació actual, atès el greu i continu patiment humà a Gaza".
Polèmica a la darrera edició amb RTVE
La polèmica amb Israel al festival d'Eurovisió ve de lluny. L'any passat i amb el genocidi de Gaza en boca de tothom, Televisió Espanyola ja va tenir una topada amb l'organització. RTVE va projectar un missatge en suport al poble palestí abans de donar pas a la realització d'Eurovisió. "Davant els drets humans, el silenci no és una opció. Pau i justícia per a Palestina" és el missatge que TVE va mostrar en castellà i en anglès.
Israel va actuar amb normalitat al concurs amb la cançó New Day Will Rise de la cantant Yuvah Raphael. Tot i les tímides protestes del públic present al festival, la proposta d'Israel va quedar en segona posició, amb 60 punts del jurat i 297 - el país que més- del públic.
Un mes després de la polèmica edició del festival Eurovisió, una enquesta del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) va revelar les opinions de la població espanyola sobre la presència d'Israel a la competició. Segons el baròmetre, sis de cada deu persones estarien a favor d'expulsar Israel d'Eurovisió seguint l'exemple de Rússia, que també va ser apartada després de l'inici de la invasió d'Ucraïna.
La decisió, en mans de RTVE
Amb l'embolic d'Eurovisió, cal matisar que la decisió de participar en el festival la pren la televisió pública de cada país, no el govern. RTVE forma part del grup conegut com a Big Five, un grup de cinc països (Alemanya, Espanya, França, Itàlia i el Regne Unit) que passen directament a la final del festival per ser els principals contribuents financers a la Unió Europea i tenen influència en el concurs.
Al juliol d'enguany es va celebrar la primera jornada de la 94a Assemblea General de la UER i RTVE va demanar obrir un debat sobre la presència d'Israel a la pròxima edició del Festival d'Eurovisió. Altres països es van sumar a la petició d'Espanya, però de moment no s'ha oficialitzat cap decisió.
Des del mes de juny passat, la directora de Producció de Continguts de RTVE, Ana María Bordas, catalana, és la presidenta del Grup de Referència de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), el màxim òrgan de supervisió i de presa de decisions del certamen musical.
D'altra banda, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, en una intervenció a L'hora de La 1, va plantejar que RTVE i Espanya es retirin si no es desqualifica Israel: “Si no aconseguim expulsar-los, caldrà adoptar mesures” (...) “No es pot normalitzar la seva participació en fòrums internacionals com si res passés”, va apuntar.
