L’entrevista especial a Salvador Illa a Pla seqüència de Jordi Basté s’ha emès aquesta nit de dimecres a 2Cat. Durant gairebé una hora, som testimonis del retorn del president al Palau de la Generalitat després de trenta dies de baixa per osteomielitis púbica. Si no n’heu vist cap altre capítol, Pla seqüència és el programa d'entrevistes personals de 2Cat, presentat i dirigit pel locutor d’El Món a RAC1. A cada entrega se’ns revelen espais, converses i interioritats d’un entrevistat en una seqüència en temps real, sense talls ni edició. El format per se és maco i diferent, sobretot perquè no està fabricat per a treure’n cinc talls pels reels d’Instagram. La diferència amb la programació habitual és que l’entrevista especial a Illa s’ha enregistrat a correcuita, només dos dies abans de la seva emissió, aprofitant la reincorporació del president, i no amb el procediment habitual (publicació setmanal planificada d’episodis pregravats).
La nit anterior a l’aparició al 2Cat, Illa es va asseure amb Ariadna Oltra per conversar en una entrevista que es va emetre a TV3, Catalunya Ràdio i la plataforma 3Cat. El moviment és un win-win intel·ligent: Illa accepta les dues entrevistes, però prioritza TV3 amb Oltra la nit anterior i després 2Cat amb Basté, un gest calculat per no clavar una daga (més) a la pública. L’ordre dels factors –Basté abans que Oltra– sí que hagués alterat el producte –la percepció de tenir una pública “de segona”, i un serf públic preferent a un servei públic. Centrem-nos, però, en l’entrevista a Pla seqüència: en aquest episodi, el programa recull com ha viscut Salvador Illa les setmanes que ha estat allunyat de la vida pública i el moment de reprendre l'agenda del Govern. La seqüència comença dins del Palau de la Generalitat, on se’ns expliquen detalls i història de l’espai, mentre el pla s’obre fins a un Jordi Basté a qui no li interessa gaire, ansiós per trobar-se amb el president. El primer avís preventiu, conscient que les xarxes bullen i bulliran amb especulacions, arriba d’hora: Basté explica que l’entrevista a Illa estava pensada abans que el president emmalaltís. A partir d’aquí, si triem creure’l, ens podem relaxar mentre presenciem una conversa amb regust d’híbrid entre revisió d’historial mèdic i historial laboral. El programa, però, genera un clima tan serè i espaiós per a l’entrevistat, que permet anar veient la persona. Veure una persona és perillós perquè et genera ganes d’entendre-la, i Pla seqüència acostuma a aconseguir-ho fàcilment.
Basté i Illa caminen, seuen i parlen al llarg de tot el programa. El president ens posa al dia del seu estat de salut i explica, per exemple, que quan va ingressar li van subministrar Fentanil. També desmenteix cap tracte VIP durant l’hospitalització, una acusació que va rebre per part de Sílvia Orriols, explica que no ha pensat dimitir en cap moment, i que ja pot caminar sense crossa. Després de recórrer uns quants racons més del Palau mentre n’explica curiositats, Illa i Basté es tornen a asseure i parlen de les crisis múltiples del país durant la baixa (Rodalies, vagues de metges i docents, ventades, brot nou de pesta porcina…). La conversa agafa un to polític amb un llistat tan clar i sintètic de temes que sonen a contraresposta, que acaba semblant una roda de premsa d’estar per casa: parlen del traspàs i gestió de Rodalies, d’immigració i integració, del Barça com a institució de país… La sensació, en aquest punt de l’entrevista, és que la resta de la conversa era un pretext per arribar al manifest polític. Per tancar-ho, Illa etziba un “el federalisme és el camí” i comencen a parlar de l’Espanyol –ja sabíem que és perico– i dels beneficis psíquics i pedagògics de l’esport.
👉 Ser d’esquerres i creure en Déu és incompatible? Segons @salvadorilla no.
— RTVE Catalunya (@RTVECatalunya) February 18, 2026
🔗 La conversa amb Jordi Basté a https://t.co/Mjambvy8Oz#PlaSeqüència #PlaSalvadorIlla #La2Cat #LaQueParlaComTu pic.twitter.com/W2IRHBiBiA
Ja que Pla seqüència gira entorn de la conversa, és el moment de comentar que un bon programa d’entrevistes depèn, en gran part, d’un bon entrevistador. Què et fa un bon entrevistador? L’interès genuí en l’altre, agilitat mental, capacitat de trobar connexions i saber apropar-se i allunyar-se de la persona i les preguntes. En definitiva: ser intel·ligent de cap i de cor. Quan penso en entrevistadors així, amb empatia, curiositat i sensibilitat combinades amb enginy, penso en Josep Maria Espinàs i en Xavier Bundó, un altre director i presentador de RAC1. A l’entrevistador de Pla seqüència, en canvi, sembla que la humanitat li faci més aviat nosa, i que l’incorpori a moments com una coreografia al servei del sensacionalisme o de la marca pròpia. Si bé Jordi Basté combina preguntes personals i polítiques, més toves i més dures, deixa passar el potencial per fer aflorar altres parts del president i de fer-ho a través de vies menys evidents que la pregunta directa o corporativa. Si juguem a apropar-nos als famosos, fem-ho del tot.
M’hauria agradat, per exemple, que li preguntessin per banalitats aparents: l'horòscop, un plat recurrent, o els gustos musicals. Un pot entendre moltes coses d’una persona fixant-se en com explica què pensa de l’horòscop, com cuina, o quina música escolta i, sobretot, per què. I parlant de música: dilluns va fer cinc anys que el cantant de rap i activista Pablo Hasél va ser detingut a la Universitat de Lleida i va entrar a la presó. També dilluns, el socialista Salvador Illa va tornar a la feina. En aquesta versió marca blanca de l’Avui Alemanya ha declarat la guerra a Rússia. A la tarda vaig anar a nedar, s’emmarca l’entrevista al president de la Generalitat. Ho dic perquè, arribats a aquest punt, és impossible prescindir del rerefons polític i mediàtic de l’entrevista, perquè seria com explicar d’on surten els nens sense parlar de sexe. La urgència de l’entrevista respon a una urgència política, i és interessant la gestió d’imatge d’Illa: en l’intent d’apropar el polític a les persones, trencar el silenci de la baixa i diluir-ne la percepció “d’home robòtic”, constatem que qui està realment a prop són la política i els mitjans, agendes pròpies unides per un interès comú. Però, bé, ja ho ha dit Illa: "el federalisme és el camí". Ara, però, un apunt genèric molt positiu de Pla seqüència: en una època en què els continguts semblen jugar-s’ho tot als tres primers segons, és d'agrair un format no TikTokitzat, que flueix a ritme de conversa i no d’algoritme. Els moviments de càmera, els canvis de llums i ambients, i la mobilitat dels protagonistes entre espais capturen la vida tal com és, sense platós, acceleracions, ni efectes artificials que imposen dramatisme. Això fa que Pla seqüència ofereixi un flux autèntic, que a postproducció s’enalteix amb un etalonatge cinematogràfic per donar a la quotidianitat la importància que es mereix. Tal com està plantejat el programa –observació pràcticament meditativa d’una conversa que es va desplegant–, evoca la hipòtesi de la vita contemplativa que Byung-Chul Han defensa a “Elogi de la inactivitat”: un espai per a l’observació serena com a exercici suficient i necessari d’existència, allunyat de la tirania de la productivitat febril. El format permet que el temps es dilati, sense necessitat d’omplir-lo amb highs dopamínics. Troba confort en la no-notícia, que és del que estava feta la vida majoritàriament abans de la viralitat. Per això, l’encaix de Salvador Illa al programa també és un encert: un president acusat de ser “avorrit” pot desplegar-se amb tranquil·litat en un espai pensat per a ser “avorrit” tal com s’entén superficialment, contraposat a l’espectacle permanent. A més, el socialista és per naturalesa un animal mediador. I un animal mediador, conseqüentment, viu en el no-res, en la distància prudent, en l’entremig confortable on res no despunta, però tot es manté en equilibri: si havia de trobar un format televisiu que no li jugués a la contra, era aquest.
👁️ @salvadorilla: "Quan la meva dona em demana un espai de privacitat, intento respectar-l'hi."
— RTVE Catalunya (@RTVECatalunya) February 18, 2026
🔗 Segueix #PlaSeqüència a https://t.co/Mjambvy8Oz#PlaSalvadorIlla #La2Cat #LaQueParlaComTu pic.twitter.com/47dfo64rrg
Pla seqüència és recomanable per qui vulgui mantenir o revertir el cervell als ritmes naturals previs als danys causats per internet, i pels qui vivim la bellesa dels espais com un valor suprem. El Palau de la Generalitat, en el cas d’aquest capítol, és una imatge hipnòtica i molt plaent de descobrir sense talls d’edició. L'únic punt en contra és la foscor dels espais on conversen: a la majoria de les sales, els protagonistes seuen mig a les fosques, entre ombres facials i cantonades adormides. La llum, però, reapareix al final del programa amb la sortida al terrat de l’edifici. L’escena final de la seqüència és un ascens a la llum d’allò més platònic, molt adient per Salvador Illa, que és llicenciat en Filosofia. La sortida al terrat es produeix durant una conversa sobre esperança, sobre refer-se, i sobre optimisme envers el país, tot sota la llum anèmica de l’ocàs. Aquest episodi de “Pla seqüència” acaba així, amb un final commovedor. Només es podria millorar afegint l'himne de l’equip blanc-i-blau, ben suau, de fons.
