Albert Coromina (Olot, 1962) ha conquerit el cor dels catalans després d'un any entrant a casa seva al vespre amb l'emissió de l'Atrapa'm si pots de 3Cat. "Sopem amb tu cada dia", li diuen. El participant més longeu de la història del concurs, amb 158 programes, va quedar eliminat dimecres i, des d'aleshores, no ha deixat de rebre mostres d'afecte dels espectadors, que li envien missatges per les xarxes socials i el paren pel carrer. Tampoc ha parat d'atendre mitjans de comunicació i El Món de la Tele no és una excepció.
La teva eliminació de l'Atrapa'm si pots s'ha convertit en un dels esdeveniments televisius de l'inici del 2026. Com ho estàs vivint?
Durant tots aquests mesos, aquesta popularitat ha anat in crescendo i, a mesura que passaven els programes, he notat que la gent m'anava tenint més present. És cert, però, que amb l'eliminació, tot ha esclatat una mica més i tothom m'ha fet arribar comentaris molt bonics. M'he adonat que, sense saber-ho, he ajudat molta gent a desconnectar dels problemes quotidians i passar una bona estona.
Fa un any que graves cada setmana als estudis de 3Cat a Sant Joan Despí i competeixes per continuar a l'Atrapa'm si pots. Ara que s'ha acabat, te'n sents orfe?
No sento un buit vital i tampoc estic passant per un procés de dol, no. Ho havia parlat diverses vegades amb companys que també han aguantat molts programes, com el Jaume i l'Olga, i m'havien dit que sí que ho havien viscut així. En el meu cas, però, suposo que el fet d'haver estat tant temps més i he tingut tantes experiències, que ja tenia la sensació que tocava tancar el cicle. Això no vol dir que no m'hauria agradat guanyar el pot final, però ja m'està bé.
I tot el rebombori que ha generat tot plegat també et deu mantenir ocupat.
Doncs sí, aquests dies m'escriu tothom, em paren pel carrer, em truquen els mitjans... Segur que també serveix perquè el final sigui més gradual. Però, en tot cas, game over, s'ha acabat el joc.
Aquests dies, has dit que vols aprofitar els diners per reformar casa teva per fer-la accessible per al teu fill amb cadira de rodes.
Sí, tinc un fill que viu als Estats Units i que va tenir un accident que el va deixar en cadira de rodes. S'ha recuperat fins on ha pogut, però té limitacions de mobilitat evidents i vull que, quan vingui, pugui moure's sense problemes. Per això, hem instal·lat una rampa i reformarem un lavabo amb els diners -69.500 euros- del premi. I, la resta, per viure i viatjar molt.
Ja tens algun viatge organitzat?
Tinc tres viatges mig preparats que faré abans de l'estiu: aniré a Malàisia, Romania i Menorca. M'agrada molt viatjar i, ara que estic jubilat, puc aprofitar. De fet, amb l'Atrapa'm si pots, se m'ha fet una mica més difícil, tot i que he fet sis viatges des que vaig començar a concursar. Aprofitava qualsevol aturada de les gravacions per marxar.
I com era el teu dia a dia fins ara? Com funcionen les gravacions?
Molta gent no ho sap, però els cinc programes de la setmana es graven el mateix dia, un rere l'altre. Concretament, els dimecres. És un dia molt intens en què marxem d'Olot fins als estudis de Sant Joan Despí ben aviat al matí i no tornem fins a la nit. (Parla en present, tot i que ja forma part del passat). En arribar, ens maquillen, ens microfonen i ja ens posem a gravar. Tres programes abans de dinar i dos, a la tarda.
La gent em deia: "Deus acabar amb el cap com un bombo". I jo els deia que el cap no, però les cames em feien figa al final després de tot el dia dret. Encara que és cert que fallava algunes preguntes de l'últim programa per la fatiga. De totes maneres, el que més em sorprenia és que els programes es graven molt de pressa i, el que s'emet en una hora, s'enregistra en una hora i mitja com a molt.
Quin és el mètode per aguantar tants concursos seguits sense perdre? Quins consells donaries als concursants que vindran?
Això és una taula amb quatre potes i, si una falla, cau, perds. La primera és la més evident: el coneixement. És un programa de cultura general, així que no han de ser coneixements acadèmics, però és més aviat una qüestió d'haver llegit, que t'agradi el cinema, el teatre, que hagis viscut. Després hi ha l'estratègia, sobretot en la prova dels regals enverinats.
La tercera pota és la tranquil·litat. Jo no passava nervis i m'ho prenia com un joc, però he vist concursants fallar coses que sabien claríssimament perquè estaven com un flam. I, finalment, hi ha la sort, que no depèn de tu però és important. A mi m'ha salvat moltes vegades, però aquesta última vegada em va fallar i me'n vaig anar cap a casa.
Tot això ho has anat descobrint o seguies un entrenament concret?
No he canviat res de la meva vida durant el concurs. En primer lloc, perquè no saps què et preguntaran i, per tant, no saps què estudiar. I després, perquè tinc 64 i la retenció no és la mateixa. Ara bé, és cert que jo sempre he estat molt curiós, he llegit molt, he vist moltes pel·lícules i obres de teatre. Llegeixo el diari cada dia, estic subscrit a diverses revistes de ciència i història, viatjo sovint... La meva vida és la que m'ha dut fins aquí.
A més de guanyar concursos, t'has guanyat l'estima de molta gent. Com creus que ho has aconseguit?
Doncs no ho sé. Jo m'he mostrat tal com soc i suposo que aquesta espontaneïtat ha agradat. Si posaven una cançó i m'agradava, em deixava anar i ballava. No per cridar l'atenció, sinó que em surt de manera natural també quan estic sol a casa. I el mateix passava amb les presentacions. Feia tants programes que sortia, que volia fer alguna cosa diferent per no avorrir la gent i m'inventava qualsevol cosa. Tot ho he fet per divertir-me, tot i que segur que hi ha algú a qui li hauré semblat pesat.
L'altra cara de la moneda són les 18 vegades que t'has quedat a un encert del pot final. Tres, per falta de pocs segons. Li dones voltes?
Va arribar un moment que vaig pensar que el pot i jo no ens aveníem. I esclar que el buscava, però és realment difícil. Si el guanyessin cada setmana no tindria gens de gràcia. Sempre hi ha dues preguntes finals que són senzilles, la tercera ja és més enrevessada i les dues últimes són de molt nivell. Algun dia creus que hi arribaràs, però jo mai em vaig posar aquesta pressió.
Ara bé, no t'enganyaré, sí que m'hauria agradat aconseguir-lo. Però, tot i això, no canviaria un pot en el programa 40 pels 158 programes i tota l'experiència que he acabat vivint. Si l'hagués guanyat aleshores, no estaria parlant amb vosaltres ni hauria rebut tots els missatges de la gent. Ha estat increïble i no tinc cap recança.
Abans d'acabar, fins a quin punt t'agrada el sobrenom de la "Bèstia parda d'Olot" amb què et va batejar en Llucià Ferrer?
No m'ha molestat mai perquè sempre m'ho ha dit amb molt afecte. Més d'una persona m'ha preguntat per què m'ho deixo dir, però el cert és que ho entomo com un elogi i, per això, em vaig fer una samarreta especial que ho deia. Em sembla molt bé. I, fins i tot, m'ho diuen els meus fills. "Mira't això pare, que la 'Bèstia parda' surt a Instagram", em diuen quan em passen alguna publicació. Tot forma part de l'experiència i estic molt content.
