L'estudi anual sobre aigües residuals del 2025 publicat per l'Agència Europea de les Drogues (EUDA, per les seves sigles en anglès) revela un augment global d'MDMA, cocaïna i amfetamina a Europa i una disminució del cànnabis, si bé amb diferències segons la ciutat. A Barcelona, es va detectar una disminució de la presència de cocaïna del 43% respecte al 2024 i un augment de la ketamina. D'altra banda, Tarragona continua sent la segona ciutat europea amb una presència més alta de cocaïna, només després d'Anvers.
Són algunes dades sobre el consum de substàncies estupefaents al país, tot i que n'hi ha d'altres igual de reveladores. Una altra és l'Enquesta sobre alcohol i altres drogues a Espanya (EDADES), que recull que el 2024, l'11,8% de la població adulta declarava haver consumit drogues il·lícites el darrer mes.
Per això, l'humorista barceloní Toni Moog ha optat per concedir una entrevista a El Periódico per compartir la seva experiència després de sis mesos internat en un centre de rehabilitació. "Soc un addicte i sempre ho seré. I, de vegades, els addictes busquem tocar fons per poder demanar ajuda", ha explicat.
Amb la pandèmia de la Covid-19, el 2020, va deixar de treballar i, justament aleshores, diu, Hisenda li va reclamar 300.000 euros. Tot plegat va arribar en ple pic de les seves addiccions i va comportar que li embarguessin casa seva. Estava enganxat al Diazepam, un medicament de la família de les benzodiazepines que produeix un efecte calmant i es recepta, entre altres, per tractar l'ansietat. A més, es va enganxar al pòquer en la recerca de més adrenalina sense substàncies i, tot i que sabia que s'estava autodestruint, va continuar endavant, relata a El Periódico.
El passat mes de gener de 2025, explica que va tocar fons i el febrer va decidir ingressar en una clínica de rehabilitació. Concretament, en una unitat de patologia dual on li van rebaixar el consum de 120 mil·ligrams de benzodiazepines fins als zero mil·ligrams en 21 dies. "Gairebé em maten", rebla, mentre recorda que el psiquiatre del segon centre on va ingressar "es posava les mans al cap".
El procés va fer que apareguessin els atacs de pànic, que es podien allargar fins a cinc dies seguits, i les tendències suïcides. "Vaig pensar a llevar-me la vida", assegura. Si bé, en aquest segon centre a Viladrau, una teràpia conductual el va ajudar a redreçar la seva vida i va esborrar i bloquejar tots els telèfons que no li feien bé. Ara ja ha tornat a casa, que vol tornar a comprar, i aspira a viure una vida plena i allunyada de les substàncies.