L’actriu terrassenca de TV3 i regidora de l’Ajuntament de Terrassa, Rosa Boladeras, ha explicat aquest diumenge al programa Via Lliure de RAC1, amb el periodista Xavier Bundó, la seva experiència com a persona adoptada i el llarg procés de recerca per reconnectar amb la seva família biològica. Boladeras assegura que el fet de saber que era adoptada no li va suposar mai un problema, però va marcar un punt d’inflexió vital quan ho va descobrir quan tenia vuit anys.

A partir d’aquell instant, ha explicat, van començar a aparèixer somnis, imatges i sensacions vinculades al seu passat. “Hi ha una cosa que tenim totes les persones que som adoptades, i és que les coses se’t posen molt a lloc, perquè tenim un buit i no sabem una part de la nostra història i hi ha una part del ‘qui soc’ que no tenim complet”, ha reflexionat.

Tot i aquestes sensacions, Boladeras ha admès que durant molts anys no va sentir la necessitat de buscar la seva mare biològica. “En aquell moment no sabia per què ho havia de fer ni com ho havia de fer”, ha explicat.  Mirant un documental amb la seva mare adoptiva sobre mares que havien donat fills en adopció o casos de nens robats, una escena la va colpir profundament. “Això em va impactar tant que vaig saber què fer”, ha dit. Aquell mateix dia va expressar el seu desig de trobar la seva mare biològica per fer-li arribar un missatge: “Gràcies per la vida, mama. T’estimo. Està sent meravellós”.

Boladeras ha volgut deixar clar que mai ha sentit rancor cap a ningú. “No he tingut cap mena de rancor, ni amb els meus pares, que m’han acompanyat a la meva vida, ni amb la meva mare biològica, que va tenir les seves raons i va prendre unes decisions que són respectables”, ha afirmat. Amb el pas del temps, i especialment després de convertir-se en mare, va comprendre encara més el dolor que devia haver suposat la renúncia de la seva progenitora biològica.

Un monestir de monges

Un cop presa la decisió, va començar a buscar i el primer pas va ser visitar un monestir de monges descalces. “Va ser una sensació molt bèstia i em va fer impressió entrar allà”, ha explicat. Allà va intentar localitzar la Mare Alícia, citada a la seva partida de naixement, però la religiosa ja havia mort. A partir d’aquí, va recórrer a la Generalitat, on va rebre el suport d’un psicòleg, l’Eduard, que la va animar a seguir les seves intuïcions. “Vaig dir-li: ‘Sé que tothom vol ser de l’Empordà, però crec que ho soc’”, ha explicat.

La investigació va confirmar que la seva mare biològica era de Cruïlles, un petit municipi del Baix Empordà. La troballa va ser possible gràcies a un article de La Vanguardia on l’exmarit de la seva mare explicava la seva voluntat de divorciar-se per tornar-se a casar, i on també s’esmentava un fill. La mare, Glòria, ja havia mort. “No totes les històries tenen un final feliç en aquesta vida, però de totes maneres em sento afortunada perquè vaig poder saber què va passar i la vaig poder localitzar”, ha expressat.

Contacte amb un germà

Tot i això, Boladeras sí que va poder contactar amb el seu germà, un procés que va requerir temps. “Un dia, després de gravar La Riera, vaig escriure-li al correu i, al cap de deu minuts ja tenia la seva resposta”, ha relatat. “Em va dir: ‘Jo sabia que existies, la mare m’ho havia dit. Què et sembla si ens veiem demà?’”.

L’actriu ha apuntat que és molt possible que s’hagin creuat alguna vegada al llarg de la vida, ja que tant el seu germà com la seva mare biològica van viure un temps a Terrassa. “Ell ha viscut una vida molt intensa amb la meva mare”, ha explicat, fins al punt que, segons ella, donaria per a “una pel·lícula sencera”. 

Boladeras ha reconegut que encara es troba en procés de reconstrucció personal i familiar. “Encara no he fet la visita al cementiri perquè encara tinc un tros de camí que em falta per recórrer”, ha admès. En paral·lel, vol transformar aquesta experiència en una obra artística. El projecte podria prendre forma de documental, obra teatral o pel·lícula, amb la voluntat d’explicar una història d’amor, les dificultats socials i de salut que patien moltes dones. 

Després del retrobament, les dues famílies han creat una nova tradició: reunir-se conjuntament per Nadal. “He reconstruït la meva família”, ha explicat Boladeras i ha recordat que aquest procés va coincidir amb un moment personal difícil, la seva separació. “Recordo que aquell Nadal de la separació va ser un ‘catacrac’”, ha dit.