El programa que acaba d'aterrar aquesta temporada a la graella de TV3, La Selva, és un espai en què es combina informació i entreteniment. Xavier Grasset pren el relleu de Planta Baixa (presentat per Agnès Marquès) amb un format en què el riure dels col·laboradors i convidats és ben present pel to desenfadat en què s'analitza l'actualitat i es debat sobre les qüestions polítiques i socials que s'aborden al plató-cafeteria de La Selva. El riure és, precisament, un dels trets que caracteritzen la periodista Maria Xinxó, que apareix ininterrompudament al programa de Grasset i que aquest dilluns ha rebut una crítica sobre la seva manera d'expressar-se.

Després de l'emissió de La Selva, la periodista sabadellenca ha decidit contestar públicament una usuària d'Instagram que li havia escrit pel xat privat de l'aplicació. L'espectadora ha qualificat el mode de riure de Xinxó com a "estrepitós" i ha valorat que "veuria molt més còmoda" el magazín sense aquest. La col·laboradora s'ha dirigit a la usuària amb un text que exposa les raons per les quals no canviarà la seva manera d'expressar-se i que ha ensenyat a les històries de la mateixa aplicació.

"El que acostumo a fer davant dels missatges negatius és ignorar-los, per la meva salut mental, però avui m'ha vingut la vena de parlar-ne", escriu a les primeres línies Xinxó. La periodista es qüestiona quina és la motivació del tipus de missatges com el que ha rebut i pregunta a l'espectadora, directament, "quin nivell d'estrèpit seria acceptable" per a ella. "No sé com és el teu riure, però en el meu cas em surt així, no el puc canviar", prossegueix Xinxó, que alhora afegeix que aquesta mena de comentaris "no sumen, no aporten res de bo". Ha acabat el seu comunicat amb to d'ironia, ja que ha suggerit a la usuària d'Instagram que demani "un pijama de seda" per a aquestes festes: "Almenys així la comoditat vindrà per alguna banda", ha conclòs.

Maria Xinxó ha aterrat aquesta temporada a la televisió pública catalana després d'una trajectòria llarga a RAC1. Abans de La Selva, la periodista havia sigut la segona veu del programa Islàndia, amb Albert Om, i al Versió RAC1, acompanyant a Toni Clapés. Ha escrit Jo també porto el llaç groc, una novel·la de no-ficció pel qual la sabadellenca explica 100 raons per exhibir el distintiu que reivindica l'alliberament de les persones represaliades per l'organització del referèndum d'independència del 2017, i Marieta de l'ull viu amb Maria Petit.