Vivia tranquil preparant el programa de cada nit i encara no havia acabat la temporada quan va rebre una proposta que el va deixar descol·locat. Xavier Grasset (Vila-seca, 1963) ha canviat el plató del Més 324 per endinsar-se al món de l'infoentreteniment. TV3 necessitava un nou programa per a les tardes i va pensar que ell el podria assumir. La decisió de fer el salt a La Selva no va ser fàcil, però ningú ho diria veient-lo al bar de copes que ocupa la franja de tarda de la televisió pública.
Entrevistes, debat, diàleg, llibres i molta cultura. Aquests elements eren els pilars que sostentaven el programa nocturn, a banda de l'actualitat, i el periodista els ha traslladat i adaptat al magazín per no perdre el seu tret d'identitat. Amb un nou element destacable: l'humor. Si s'ha de parlar de barrets, se'n parla i, a més, se'ls proven a plató; si cal parlar d'abraçades i petons, el set es converteix en un espai ple d'amor. A Grasset no li fa por mostrar-se en directe com és fora de la tele: "Foteta, irònic".
Com va el torn de tarda?
(Riu). Va molt bé, senyora baronessa, que deien els de la Trinca!
El nou horari li permet ser a casa a hora de sopar, fet impensable durant els nou anys de Més 324. Amb dos fills de 15, creu que s'ha perdut part d'aquest camí?
Me n'he perdut i sort de la meva companya, la meva dona, l'Anna Maria Vilella. Ella ha sigut a casa i els ha fet créixer. Jo m'he passat nou anys, que són bàsics i fonamentals, treballant de nit. Havíem de resoldre les trobades a través de Facetime, de mòbil, trucades... i també pujava i baixava entre setmana.
On viuen?
El nucli familiar el tenim a Reus. Jo tinc un piset aquí a Barcelona per als dies que acabo molt tard, però intentava anar a casa almenys dos dies per setmana i així els veia.
Hauria estat igual de fàcil sent una dona?
Hi ha altres casos de companyes que han fet carrera professional, com l'Àngels Barceló, que també ha hagut de sacrificar molt el fet de ser a casa cada dia per poder tirar endavant. És veritat que, tenint en compte d'on veníem, ha sigut més fàcil sent home. Aquesta part de la cura familiar ha recaigut en la meva dona.
"M'he passat nou anys bàsics i fonamentals per als fills treballant de nit"
Fa 30 anys va dir per primera vegada que "La informació és una selva". I ara intenta posar-hi ordre cada dia a La Selva. Era aquest l'objectiu del programa?
L'objectiu del programa és, bàsicament, fer companyia i entretenir la gent que està a casa. Però fer un entreteniment que aporti, que no desconnecti de l'actualitat sense semblar un informatiu. Oferir punts de vista i mirades diferents, donar la volta a l'actualitat, com vam fer amb l'abraçada del 9-N, que vam parlar de si ens hem d'abraçar, si ho hem de fer més, el tema de l'aeroport de Nova Zelanda i els petons...
Donar la volta als fets que t'ofereix el dia a dia per treure'ls punxa en un sentit més divertit o irònic, més entretingut. I tot adobat com un gran aparador de la tarda en directe. És una franja molt competida, molt renyida. Però quina no ho és? Cada dia a totes hores hi ha competència.
L’èxit de la Melero amb el Tot es mou, primer a la tarda i després al matí, marca el camí?
Hi ha molts companys que ens han precedit... la Melero, el Coral, l'Om. Però són programes que van durar molts anys. El que costa, en el fons, és que tu passis a ser un hàbit de la gent. Poso la tele de tarda perquè hi ha el Grasset, amb una colla de companyes i companys, que fan que hi hagi un bon clima.
Una mica és la família de la tarda.
És com quan tu vas a un bar, prens alguna cosa i la fas petar amb els amics. Recordem que aquest programa TV3 li encarrega a Atomic Beat, la productora, i a mi m'encarreguen que m'entengui amb Atomic Beat per fer la tarda. És un match, com al Tinder, però a tres. Cadascú té la seva idea i n'acaba sortint La Selva. Hi ha un caliu molt bo, i ara faig horari de botiguer: obrim a les deu del matí i pleguem a les vuit.
Com conviuen en un magazín de tarda la informació més dura i la més tova? S'han de fer equilibris?
Hi ha informacions a les quals directament no entres perquè ja hi ha els Telenotícies i el canal 324 per fer una anàlisi política més seriosa. Sí que és veritat que el TN s'acaba a les tres i mitja i quan nosaltres ens hi posem han passat tres hores. La vida continua i la gent vol estar al cas. Els atacs d'Israel a Gaza han coincidit amb el nostre horari i els vam tractar, també vam fer programes especials per la dana al País Valencià. Són continguts que també apareixen al programa, no es poden evitar. Fem entreteniment, sí, però amb l'objectiu de no banalitzar els continguts.
Qui posa TV3 avui troba un programa diferent que el 15 de setembre.
I espera't!
Més enllà dels canvis lògics d'iniciar un programa nou, s'ha hagut de variar el format?
El primer dia va aparèixer un concurs que ara mateix està en un calaix, potser torna o potser no. L'encàrrec va ser molt ajustat a temps i al calendari: els decorats i els sofàs van arribar el dia que començàvem. Jo vaig acabar el Més 324 el 19 de juliol i tenia unes vacances compromeses amb la família mentre part de l'equip ja treballava.
En el fons, un programa diari, diuen els que en saben, canvia constantment, sobretot els primers mesos, o fins i tot el primer any. Tot s'ha d'anar posant a lloc. És molt difícil crear un hàbit i s'han de fer proves. Estem en construcció, encara. Desbrossant la selva per veure què és més còmode.
"Parlar de cultura farà que la societat sigui més crítica i més lliure"
Quina importància tenen les dades d'audiència a l'hora de prendre aquestes decisions?
Són allà. No pots fer canvis de manera precipitada per un resultat d'audiència. És una franja molt renyida, hi ha programes i formats molt diferents... Les audiències hi són, tenen pes, perquè sempre és més bonic anar al davant que al darrere. Quan els resultats són bons, la gent es relaxa i tothom està més tranquil. I l'encàrrec de la presidenta de la Rosa Romà i del Sígfrid Gras és aixecar la tarda.
Troba a faltar la calma del Més 324?
Hi ha moments que sí. El cap de setmana passat em van premiar a Mallorca per la feina de divulgació de llibres al Més 324. Tenir aquests bons vint minuts per fer entrevistes... a vegades es troben a faltar. Allà havíem establert un format i anàvem a tir fix.
Era un programa fet a la mida de Xavier Grasset.
(Riu). Una mica sí! I a La Selva anem a buscar un programa més entretingut, on l'entreteniment pesi més. Les durades tampoc són les mateixes, el temps és més preuat. I les entrevistes són sovint més curtes.
Són productes molt diferents però la cultura continua sent una de les protagonistes de l'espai. És part del segell Xavier Grasset?
Jo soc un bon vivant, m'agrada viure la vida bona. M'agrada la política, m'interessen les idees i el pensament, i això agafa formes diverses: la pintura, el teatre, el cine, els llibres. Això, fet amb passió, que al plató passin coses, és un luxe. És un repte, també. Parles de pa i en fas aparèixer diferents tipus a plató, com que és l'hora de berenar sempre hi ha alguna cosa de menjar, alguna llepolia. Però té aquesta picada d'ullet a la cultura perquè els qui s'hi dediquen també han de tenir presència a La Selva. Això farà que la societat sigui més crítica i més lliure.
El divorci ha hagut de ser dur si de debò va plantejar-se presentar els dos programes alhora...
Això va ser una primera idea perquè a mi em dol, agafo afecte a tot el que faig. Eren nou anys, aquest passat vam treballar amb molts menys recursos que a La Selva i això pesa. Em sentia tan a gust que pensava, si els magazins matinals poden durar sis hores, jo també puc, fent-les partides. Però és veritat que necessitaria dues identitats, són dos registres molt diferents. (Riu). Van considerar que la banqueta és prou llarga i que la Marina Romero era una gran opció per fer les nits.
Li feia respecte, la tarda?
Pensava, ara que ho he trobat... Parlem del Més 324 com un èxit, però ja portàvem nou anys. I uns anys que políticament van ser molt intensos, que ho feien més fàcil. La gràcia del Més 324 és que continua existint una finestra d'interès que el fa continuar, sigui quin sigui el moment polític, i cadascú el farà funcionar amb les seves fílies i fòbies per fer-se'l a mida. En canvi, fer la tarda a TV3 és un repte.
Que arriba als 61 anys...
I no té res a veure a si passés als 30. Estava en una zona de confort i pensava que ja estava bé, ho vaig veure com un maldecap, haver de tornar a patir per les audiències i iniciar-te amb un nou equip. Però, al final, ho gires i t'hi poses!
"Fer la tarda a TV3 és un repte"
Fa més de 30 anys que està als mitjans públics. Quin és el secret?
Com tants altres! He donat molt la cara, a la pantalla o davant del micròfon, però també he sigut corresponsal a Madrid, he estat de subdirector d'El Matí amb el Bassas, vaig estar amb el Buenafuente. Sempre són grans reptes els que m'ha encomanat la casa, com quan em van demanar que anés darrere del Mikimoto. He fet tots els papers de l'auca i, a més, ho he estat mai de baixa... i potser per això aguanto! (Riu).
Quan ets més jove penses que seduiràs a tothom, però després t'adones que no, que sedueixes a uns quants. No pots, i això és la gràcia. Que hi hagi riquesa perquè cadascú se senti còmode amb el que li agrada.
Els mitjans locals també han format part de la seva carrera. Són importants al país?
La potència de la premsa local i comarcal de Catalunya és un altre aspecte més del que ens fa singulars. És un fenomen que cohesiona. És important quina és l'última cosa que ha fet Donald Trump, però també està bé saber si el teu poble farà un carrer nou o programa una obra de teatre del grup local.
Com se sent més còmode: fent informació o entreteniment?
Estant de cara a la gent, comunicant. Soc polifacètic, m'agrada canviar de registre. Em veig capaç d'afrontar una informació amb un to seriós però també de fer conya. Em sorgeix, no és res que estigui guionat. Soc foteta, soc irònic. Penso que tenir sentit de l'humor serveix per anar per la vida, per relacionar-nos.
I fent ràdio o tele?
Ara, fent tele. Soc pas a pas. He fet ràdio molts anys i en fa molts que faig tele. Ara toca ser a la tele, a mossegar.
"No pots seduir tothom, i això és la gràcia"
On es voldria jubilar?
No sé si em jubilaré a La Selva... Però m'agradaria que fos un producte que s'assenti, que formi part de les vides dels catalans que miren la tele. Que el programa tiri endavant.
Perquè es vol jubilar, oi? En una entrevista recent va dir que potser no cal...
(Riu). No sé si em jubilaré, no... Soc pare i penso que potser hauré de continuar treballant... Poc o molt potser sí que ho seguiré fent. A casa es valorava més anar al tros i a treballar a la costa que no fer vacances. Per tant, és el que sé fer.
