La periodista de TV3, Núria Bacardit, per molts recordada per ser la corresponsal que va cobrir els atemptats de l'11-S de Nova York, ha explicat al programa Via lliure de RAC1 d'aquest cap de setmana la seva lluita contra el càncer.
Bacardit que actualment és la corresponsal a la Catalunya Central de la cadena pública, va penjar una imatge el passat mes de desembre al seu compte de Twitter de l'informe que pel qual rebia l’alta oncològica per un càncer de mama que li havien detectat l'estiu del 2017.
El meu regal de Nadal. Per totes, tots els que sóu en el procés. Molta força. No hi ha ni victòria ni rendició. No és una batalla. És una malaltia que et toca i que portes com pots. I on s’hi val tot. Plorar, riure, enfonsar-se, aixecar-se. Gràcies @althaiamanresa pic.twitter.com/pLwJ3xQ6OY
— Núria Bacardit (@nurbacardit) December 15, 2022
"No volia que ningú ho sabés"
La presentadora va ser diagnosticada de càncer en una revisió rutinària. "Hi vaig anar sola i quan vaig sortir em vaig quedar al cotxe en silenci incapaç de trucar a ningú", va explicar.
Per no fer patir al seu entorn ho va voler amagar: "Ara en parlo molt obertament, però per mi va ser un tabú. Jo no volia que ningú sabés que jo tenia càncer. Em sentia com si fos una empestada, quan havia fet molts reportatges. A la meva cap li vaig dir que no digués res".
"Només ho sabia la meva parella i els meus germans. A la meva mare li vaig amagar, perquè això va ser només sis mesos després que el pare morís de càncer d'una manera molt agònica. No la volia enfonar més", va reconèixer. "En un primer moment ho vaig poder dissimular perquè no necessitava quimioteràpia", va puntualitzar.
"Preferia morir-me del mal que em feia"
Més endavant va requerir una mastectomia perquè es tractava d'un tipus de càncer dels "més agressius", el triple negatiu, però per sort, li van detectar quan encara era molt incipient. Tot i això, la periodista va fer "el que et diuen que no facis mai", que és buscar la malaltia a Google: "Ho volia saber tot. Només trobava notícies negatives, el que té més mortalitat, el que fa metàstasi més ràpid... Se t'enfonsa el món a sobre".
El pitjor de tot va arribar amb la reconstrucció del pit extirpat. "Se'm va infectar i el dolor que tenia era per tirar-me per la finestra. Hi havia un moment que m'era igual. Gairebé preferia morir-me del mal que em feia. Vaig estar així quinze dies, la infecció era tan bèstia que va arribar a l'os", va explicar. Finalment la infecció es va poder curar i la periodista es va tornar a operar.
Bacardit va reconèixer que va primer va necessitar pair la malaltia per ella mateixa: "Primer vaig necessitar el silenci i al cap d'uns mesos em vaig obligar a dir en veu alta: tinc càncer". Per això, quan li van donar l'alta oncològica, Bacardit va decidir fer-ho públic a Twitter: "També s'han d'explicar les coses bones, i està bé que visibilitzem que la gent es cura", va assegurar.
Teràpia i ansietat
La periodista va revelar que abans de ser diagnosticada de càncer ja patia greus problemes d'ansietat amb molta obsessió per les malalties. Un psiquiatre la va diagnosticar de trastorn per ansietat generalitzada. Aquell mateix estiu, el psiquiatre li va demanar quina malaltia li feia més por: "vaig dir el càncer", va explicar Bacardit.
Unes setmanes després, li van diagnosticar la malaltia: "Quan vaig tornar a la propera visita i li vagi dir es va quedar blanc", va dir Bacardit, que defineix tot el que ha viscut com una "teràpia de xoc", tot i que no ha canviat la seva manera de veure la vida: "M'agradaria dir que sí, seria molt bonic, però continuo pensant que el càncer és una gran putada".
