Javier Ruiz (València,1973) és una de les figures televisives més reconeixibles de l'audiovisual espanyol dels darrers anys. El salt a Televisió Espanyola, a través del projecte Mañaneros 360, el va ubicar com una de les cares més combatives contra l'ecosistema de televisions conservadores (i ultres) de tot el panorama estatal. La darrera etapa a La 1 el col·locava en l'equip titular d'aquells que, a través de l'antena de la pública, assenyalaven, criticaven o intentaven desfer els arguments d'una dreta mediàtica pràcticament hegemònica. El seu salt a La Séptima es va viure com un fitxatge esportiu, pràcticament.
El periodista i presentador aterra a la nova cadena progressista de la mà de José Miguel Contreras i amb l'encàrrec d'ocupar la posició de director editorial. En un context electoral que ha fet saltar-ho tot pels aires, forma part de la comitiva que tancarà el tour de presentació de La Séptima a tot l'Estat.
Ens atén, a corre-cuita, a la icònica plaça Gutenberg de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) quan falten pocs minuts perquè comenci l'acte. La televisió ja gaudeix d'aquests ritmes, però Ruiz i la resta de protagonistes, com Marta Márquez, Sarah Santaolalla i Verónica Sanz, arriben baldats d'una ruta express per diferents facultats de punts diferents de tot l'Estat. Ruiz desprèn optimisme davant una situació pràcticament única en les darreres dècades: la creació d'una nova cadena de televisió. En què pot atraure, aquest nou projecte, els espectadors catalans?
Per què una cadena com aquesta i per què sortir al carrer en aquest context polític?
Aquesta cadena és necessària. Per què? Perquè mai no hi havia hagut un moment més important per estar connectat a l’actualitat. El millor reality que hi ha ara mateix és la política i la vida. Tot està canviant i aquest és un moment per estar connectat, prendre decisions i estar ben informat. Així que crec que la cadena neix en el moment perfecte. I per què aquesta cadena? Existeix una saturació de punts de vista des del mateix costat. La dreta i el centredreta tenen pràcticament totes les televisions a Espanya. No hi ha una mirada progressista des de la televisió. Per una necessitat d’informació i per una necessitat d'opinió, per aquestes dues qüestions, neix La Séptima.
El soroll televisiu i polític han format part de la seva carrera professional, especialment en la seva darrera etapa a Televisió Espanyola. Ara a La Séptima volen mantenir una conversa amb volum diferent?
El soroll no depèn de nosaltres. Hi ha qui genera aquest soroll i que, a més, se’n beneficia. Hi ha gent que està escalfant i inflamant la situació. Jo qüestiono fins i tot el concepte de polarització: la polarització és quan dues parts estiren cap al mateix tema. Quan algú et bufeteja i tu poses la cara, això no és polarització. Això s’anomena provocació, hi ha un victimari i una víctima. Nosaltres venim a calmar els ànims. Sí, des del nostre costat, però que es calmin els ànims no depèn de nosaltres. Jo no permetré que ningú digui que el president, sigui qui sigui, és un fill de puta. Això és una cosa intolerable a la televisió, però hi ha altres televisions que han fet d’això un ingredient diari de la seva graella. Així que nosaltres venim a desinflamar tot aquest diàleg, però que realment es desinflami no depèn només de nosaltres.
"La dreta i el centredreta tenen pràcticament totes les televisions a Espanya"
Què pot veure un espectador català en un nou canal de TDT fet des de Madrid?
El fet de fer-se des de Madrid no significa fer-se per a Madrid. Crec que hi ha massa televisió per a la M-30, per al cercle que envolta Madrid. Espanya, l'Estat, Catalunya, Euskadi, València i Galícia tenen mirades pròpies, i jo crec que això és el que hem d'oferir i és per on hem d’apostar. Nosaltres tenim una mirada des de Salamanca, Catalunya, Euskadi, València i Madrid. Això és l’Espanya real, l’Espanya plural. I nosaltres tenim gent amb família castellana i gent amb família marroquina, i això t’enriqueix. Això és el que busquem: reflectir a la pantalla el que hi ha al carrer, fer normal a la televisió el que al carrer ja és normal. Això que deia Suárez de fer normal el que és normal. Bé, doncs això és el que busquem. Jo crec que a Catalunya es van viure moments de tensió molt alts i, tanmateix, Catalunya s’ha convertit últimament en un exemple de convivència i de tranquil·litat. Anem cap aquí i intentarem això. Adoptarem la mirada catalana i també projectarem la mirada catalana. Ja n’hi ha prou de televisió per a la M-30. Ja n’hi ha prou de televisió per al cercle que envolta el Pirulí. Ja n'hi ha prou.
Existiria la possibilitat d'un programa en llengua catalana a La Séptima?
És clar. Encantat. Jo soc fill d'emigrants i parlo el català. És molt dolent i demano disculpes. Torno a la meva versió original. Soc defensor d'aquesta qüestió. Crec que l'Espanya plural té diferents idiomes, diferents accents i que no es trenca per res perquè s'expressin amb respecte en la seva llengua. Quan arribi el moment, creuarem aquest pont. Segur. De moment ho farem a les xarxes, perquè a les xarxes sí que existeix la possibilitat de duplicar emissions i diàlegs. No serà una cosa en la que hi creiem, és una cosa per la qual militem i practicarem. Es farà, segur.
