La periodista Lorena Vázquez, analitza la primera part de l'entrevista de Jordi Évole al cantant Miguel Bosé

Per Lorena Vázquez

MIGUEL O BOSÉ? ENTREVISTAT O AMIC?

Decepció. I mira que em sap greu que la primera paraula del meu primer article, en sigui una de tant negativa… Ho sento molt. Va, seguim. Decepció total a causa d'unes expectatives altíssimes. I ja que parlem de primeres vegades, i així m’entendreu millor, decepció absoluta com quan tens una primera cita de Tinder amb un desconegut, amb el que t’has estat whatsappejant durant setmanes i el dia que comparteixes taula per primera vegada, te n’adones que les fotos que t’ha estat enviant tenien més anys (o més filtres) dels que pots comptar amb els dits de les dues mans. Quan ens escalfen tant i ens venen tant de fum… Sempre esperem molt més, oi?

'Lo de Évole' (La Sexta) va emetre ahir la primera part de l’entrevista que Miguel Bosé ha concedit al seu amic Jordi Évole. I remarco això d’amic, perquè tots dos hi han posat molt d’èmfasi en deixar-ho clar des del primer moment. Declaració d’intencions o un “veritat que no ens farem mal?” en tota regla, i així ha estat. Suposo que com a amic, Évole deu estar molt content d’haver donat veu al cantant, després dels més de 5 anys que duia sense donar una entrevista a cap mitjà de comunicació espanyol. Del que n’estic segura, és que com a periodista, l’amic Jordi Évole no deu estar gaire orgullós del resultat.

No li vull treure mèrit, eh? El té com a 'scoop' i exclusiva. Al Cèsar el què és del Cèsar. Però el Jordi Évole incisiu, l’Évole inquisidor i punyent que ens convenç cada setmana, no va aparèixer per enlloc.

L’entrevista havia despertat moltíssima expectació des que es va anunciar i es van veure els primers avançaments. La foguera de l’expectació estava alimentada per diversos factors, com el judici que Bosé manté amb la seva exparella, Nacho Palau, per la filiació dels quatre fills que van adoptar durant els més de 25 anys que van estar junts. Foc avivat també per la desaparició del cantant de les xarxes socials els darrers mesos, després d’algunes sortides de to, via missatge de Twitter i Instagram, en defensa de la seva frenètica postura negacionista davant la pandèmia. “Negacionista amb el cap ben alt” perquè “hi ha un pla ordit perquè la veritat no se sàpiga. Però cauran polítics, metges, farmacèutics… Tots cauran”. Durant aquests minuts, l’Évole periodista, va treure el cap i no va poder evitar repreguntar i portar Bosé contra les cordes. Ai, per fi! Va ser l’únic moment en què ha oblidat que tenia el seu amic davant i li ha sortit el periodista 'follonero' que porta dins i que tant ens agrada. En veurem la lluita dialèctica la setmana vinent, a la segona part de l’entrevista. Ahir només ens van servir un tastet de l’artista en la seva versió més exaltada, assegurant, per exemple, que la seva mare no havia mort de Covid: “No vull parlar d’això, perquè seria perillós per a la gent que va tenir cura d’ella (…) Va ser sedada fins que va morir”.

En aquest primer episodi, l’entrevista s’ha centrat més en parlar de Miguel que de Bosé. Ell mateix explica que “Miguel és la terra de Bosé. Bosé és un boig creatiu, un dement, però sempre guanya Miguel”. Ahir, l’artista bicèfal va treure a la llum aspectes desconeguts de la seva vida personal, com els anys salvatges: “He tingut anys salvatges en els quals vaig descobrir la part fosca que tots tenim: drogues, sexe “a lo bestia”, de tot”. I en aquest relat, una de les bombes de la nit: va assegurar que aquesta part fosca va sorgir l’any 1988 o 89, a partir d’un desamor al que no li posa nom. I jo no puc evitar recórrer a l’hemeroteca i fer un repàs ràpid de les seves parelles de l’època i no en trec l’aigua clara. Si em permeteu fabular, i quadraria per dates, a finals dels anys 80 se’n parlava molt de la seva estreta i especial amistat amb en Toni Cantó, del que, per cert, caramboles del destí, se n’ha parlat bastant, minuts després, al programa de l’Ana Pastor, que comença just quan acaba el d’Évole. La periodista entrevistava ahir l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, i algunes qüestions van girar entorn a l’expolític de Ciutadans. Podria ser ell qui li va trencar el cor? Suposo que aquesta setmana tots els periodistes del cor jugarem a posar-li nom i cara al seu “desamor”… ¡Hagan sus apuestas!

Tornem amb Miguel (o Bosé, que ja no sé qui és qui i em faig un embolic) i el seu moment de desamor: “Vaig trucar uns amics de matinada per sortir de festa. Aquella nit em vaig prendre la meva primera copa i la meva primera ratlla (…) He arribat a consumir dos grams diaris, èxtasi, marihuana… Estava enganxat i consumia a diari”. Ja ens ho havien anunciat i era un dels moments més esperats per l’audiència (que, per cert, va fer un 14,1% a Catalunya i un 15,4% a Espanya).

L’artista, ara establert a Mèxic, assegura que va superar les seves addiccions fa 7 anys i “ho vaig deixar tot el mateix dia. Pujant unes escales cap a l’escenari per un assaig vaig decidir que s’havia acabat”. No sé a vosaltres, però a mi aquesta determinació i aquesta força de voluntat tan bèstia em grinyolen una mica. Tant de bo superar una addicció fos tan fàcil i senzill com ell ho explica! No és l’única cosa que m’ha fet dubtar del seu relat i que em fa pensar que el creatiu Bosé (no Miguel) s’ha deixat portar una mica per la inspiració novel·lesca. Un dels moments claus de la conversa, quan Évole li va preguntar sobre els evidents problemes amb la seva veu, el cantant contesta amb total naturalitat que “la meva veu va i ve. L’arrel és emocional. Començo a perdre-la en el moment en què l’acord de convivència de dues persones que van tenir una relació comença a anar malament. L’amor i l’enamorament ja no existeixen i l’admiració per l’altra persona es perd (…) Quan tot esclata, malament, els problemes seriosos comencen i perdo la veu completament. Ara tinc veu, però he tingut moments que no podia ni parlar”.

Que no pateixin els seus fans perquè Bosé, que durant l’entrevista compara la seva carrera amb la de l’ Elton John, però que ni de bon tros ha estat tan sincer amb les seves misèries i les seves intimitats com el 'Sir' britànic, assegura que, malgrat els seus problemes de veu, estarà llest per pujar a un escenari a finals de l’any vinent.

Évole ha repassat també altres capítols de la vida de l’artista com la tensa i polèmica relació amb el seu pare, el torero Luis Miguel Dominguín, amb el que hem sabut que al General Franco “se li queia la baba” i l’anomenava “el meu nen”. D’altra banda, el cantant també ha parlat de qüestions econòmiques i ha recordat que per amor “he pagat moltes escoles i he fet grans regals: terrenys, cases, cotxes, viatges… apartaments, a senyores sobre tot”, de senyors no n'ha dit res de res. D’això tampoc. Lamentablement, l’Évole ni va respirar. Esperarem al proper episodi. No perdem l’esperança. Jo li dono el meu vot de confiança a l’astúcia i el 'savoir faire' del Jordi Évole. Esperem que el que queda d’entrevista la faci el periodista i que l’amic es quedi tancat a casa. Perquè ahir es van trobar en Miguel, en Bosé, l’amic Jordi i el periodista Évole i quatre van ser multitud.

Esperava més, sí, tenia una llarga llista d’interrogants que esperava dissipar, però jo sóc tremendament voluble i el que avui és decepció, demà serà expectació de nou. A mi em donen una mica de fum amb un llacet i tendeixo a empassar-me’l. I sabeu el pitjor de tot? Que amb les cites Tinder em passa el mateix.