La santcugatenca Marina Romero serà la presentadora d'El Matí de Catalunya Ràdio els divendres a partir del setembre. Després de ser la cara visible del programa dels dos últims estius -2022 i 2023-, la periodista s'integrarà a l'equip de Ricard Ustrell per posar veu al matinal de la ràdio pública l'últim dia de la setmana.

Durant la temporada passada, Romero també havia format part de l’equip de La Tarda d’Elisenda Carod, en la part més informativa del programa. Abans d’entomar el nou repte professional que la durà a competir amb el líder dels matinals a Catalunya, Jordi Basté, la presentadora ens explica com encara la seva participació en el projecte per rellançar el matinal de la ràdio pública.

- Marina Romero repeteix com a presentadora d’El Matí de Catalunya Ràdio d’estiu per segon any consecutiu. Què hi podrem escoltar, un cop passat el 23-J?

- Ha estat un Matí d’estiu que vam dissenyar quan encara no estaven convocades les eleccions, però hem mirat, tot i la campanya electoral, de mantenir una estructura sòlida del programa. Fins a dos quarts d’onze estem amb actualitat, la tertúlia i les entrevistes del dia i després ja comencem amb les seccions, els espais més de magazín. El matí de Catalunya Ràdio té les dues coses que a mi més m’agraden de la ràdio: l’actualitat, la informació, la política, el que passa; i el format més magazín que et permet tractar temes, fer entrevistes i conèixer gent. I d’estructura més o menys és la mateixa des que vam començar, tot i la campanya. Només el 24 de juliol vam eliminar tota l’estructura per centrar-nos en les conseqüències dels resultats electorals. 

- Fa anys es deia que a l’estiu no hi passava res, però sembla que això ja és història. Quina notícia li agradaria explicar enguany?

- Uau. M’agradaria que acabéssim l’estiu sense haver parlat de cap incendi, perquè seria una molt bona notícia. Crec que si arribem al 4 de setembre i els incendis que ara mateix estan afectant Grècia i Itàlia, i que aquí a Catalunya no ens han afectat, segueixen així seria una molt bona notícia d’estiu.

- Més enllà del programa d’estiu, aquest dimarts vam saber que a partir del setembre serà l’encarregada de conduir El Matí de Catalunya Ràdio dels divendres en substitució de Ricard Ustrell. Quin és el secret de l’èxit de Marina Romero? Per què tanta Marina Romero? 

- Creus que n’hi ha tanta? (riu). És veritat que setmanes abans de començar El matí d’estiu vaig rebre la trucada del Ricard, que em va fer molta, molta il·lusió, i hem pogut parlar de quina idea té ell de ràdio i del Matí. Jo sempre havia volgut treballar amb el Ricard i això és així. És una persona que he escoltat molt a la ràdio, vaig seguir molt El suplement de Ricard Ustrell, segueixo molt El suplement de Roger Escapa… Bé, jo soc una persona que escolto molt la ràdio, però el Ricard encara n’escolta més. I a mi m’encanta poder treballar amb persones que estimen d’aquesta manera la ràdio, és una passada. Tot i que ara ell està de vacances i encara hi ha moltes coses a parlar i a tancar, hem estat molt en contacte. És d’aquelles notícies de la feina, d’aquelles trucades que dius "ostres, de veritat?". 

"Qui vegi en la meva tria per als divendres un pinkwashing està molt equivocat"

- Hi podrem sentir un segell propi els divendres o serà una continuació pactada dels altres dies?

- Sincerament, com que estic amb El matí d’estiu i sí que amb el Ricard hem vist escaletes i coses, no hem entrat encara a parlar dels divendres. Sí que ell ho té tot fet, perquè va dir que volia marxar de vacances tenint-ho tot tancat, però allò que és més al detall no. També ens queda fer pilots i preparar moltes coses. El que m’agrada molt és que tot el que ell m’ha explicat que vol fer m’ha sorprès i crec que és molt xulo quan algú et sorprèn. Quan algú té idees d’aquelles que dius “no se m’hauria acudit mai, és boníssima aquesta idea, està súper ben pensada”. 

En tot cas, com que el Ricard té tan clar quin programa vol fer i com el vol fer… els dies que ell faci festa ens hi posarem i som-hi. Sí que li vaig dir que quan ell no hi sigui vull que em digui tot el que faci malament. La seva resposta: “Que jo no hi sigui no vol dir que no estigui escoltant la ràdio”. I això també m’ha agradat molt: poder tenir el contacte i conversa tan directa amb en Ricard, fins al punt que ha escoltat el programa d’estiu i m’ha escrit per dir-me coses que li han agradat i d’altres que potser caldria millorar. I ho he agraït molt. Que important és que la persona que hi ha d’haver durant la temporada estigui pendent de què està passant l’estiu. I a més t’ho diu una persona que en sap, de ràdio, no és un amic o família. 

- Aquest canvi implica saltar de la tertúlia de la tarda a conduir tot el matí. Més enllà de la il·lusió que comentava i les ganes de treballar amb en Ricard, què li suposa? On creu que es pot sentir més còmoda?

- El Matí de Catalunya Ràdio sé el que és perquè hi he treballat. Vaig estar gairebé tres anys amb la Laura Rosel: és un programa superexigent, l’horari que fem de despertar-nos a les quatre del matí fa que hagis de tenir el cap ben moblat… Has de prendre decisions molt ràpides i això a vegades crea tensió. Aquest canvi bèstia el vaig viure l’estiu passat, de passar de ser treballadora o redactora d’El matí de Catalunya Ràdio a fer-lo durant l’estiu. Va ser bèstia, són moltes hores, és exigent i passen moltes coses. Ara, a partir del setembre, es tractarà de… no puc dir res, però és molt guapo el que ve, és molt interessant i radiofònicament molt potent. Quines ganes de veure com aquest producte que ha dissenyat el Ricard surt en antena. Crec que se’n parlarà. 

"Jordi Basté no, a mi m’imposa parlar davant del micròfon"

- Ho entoma com un nou repte professional o com una continuació d’això que fa ara mateix?

- Al final tot són reptes a la vida, també a la feina. M’ho agafo amb molta il·lusió. Saps quan tens la sensació d’ostres, que bé que la vida et tiri aquestes sorpreses inesperades. No només hi ha el Ricard, sinó un munt de persones que jo he seguit molt i que tinc moltes ganes de treballar amb elles. Tota aquesta barreja serà molt interessant. Sí, és un nou repte, naturalment, però al final en aquesta professió tot el que fem són reptes. 

- Imposa haver de competir amb presentadors com Jordi Basté?

- A mi el que m’imposa és seure en aquesta cadira i parlar davant d’aquest micròfon. Jo he escoltat molt Catalunya Ràdio, vaig fer les pràctiques a Catalunya Ràdio… Jo soc periodista perquè existeix la ràdio, sinó no ho hauria estat, perquè tinc un enamorament amb aquest mitjà de comunicació que em va fer decidir que volia treballar d’això. El que t'imposa és veure’t davant d’un micròfon o veure el teu nom davant d’un programa quan tu pensaves que no series capaç de fer tot això.

- Seguint amb la línia del nou programa d’Ustrell, Catalunya Ràdio viurà una gran renovació de la seva graella a partir del setembre. Creu que era necessari aquest canvi més profund del que estàvem habituats les darreres temporades? 

- Fa un any vam tenir el resultat del concurs públic per triar noves direccions, al setembre de l’any passat la graella ja estava renovada i imagino que la direcció ha volgut fer aquests canvis. Hi haurà el Manel Alías, l’Òscar Fernàndez torna al Catalunya Migdia, el Roger Carandell i la Juliana Canet també al migdia, hi haurà Les dones i els dies que passa a ser un programa diari a la nit, es mantenen coses com El suplement amb el Roger Escapa que m’agrada i l’escolto molt. Al final és la conseqüència d’una nova direcció mitjançant un concurs públic i imagino que han vist adient fer aquests canvis. No em pertoca a mi valorar els canvis, crec.

- Però com s’entoma des de dins aquest canvi, aquesta revolució que li dona la volta al que coneixem ara com Catalunya Ràdio?

- Els canvis sempre porten coses. Davant de qualsevol canvi, sempre hi ha dues posicions: els que voldrien que tot seguís com sempre i els que voldrien encara més canvi. El Matí és el vaixell insígnia de Catalunya Ràdio i que hi hagi un canvi aquí sempre és significatiu. Crec que els canvis sempre porten coses, però no soc jo qui ha de dir si eren necessaris o no. 

- Arran d’aquests canvis, una de les crítiques que hi ha hagut és la subcontractació d’El Matí a la productora La Manchester.

- El matí de Catalunya Ràdio sempre ha tingut gent que no és de la casa, des de l’era d’en Basses, la Mònica, etc. Et pertoca a tu com a treballador valorar-ho? No. Jo estic encantada de la vida de tota la gent amb qui treballaré, em sembla fantàstic. I crec que el Ricard té molt clar que vol comptar amb gent de la casa i amb gent de la seva confiança. Si el realitzador té aquest model de programa al cap, endavant. I, a més, tota aquesta gent que contractualment venen de fora, ho fan per sumar, no per restar, i això és meravellós.

Tot el que envolta Ricard Ustrell rep sempre moltes crítiques. Insisteixo, sempre El matí de Catalunya Ràdio ha tingut una part de gent vinguda de fora. Per mi és dolent? No. Aquesta casa té uns serveis informatius superpotents, i això no es pot subcontractar, són una part fonamental.

"Mai pensaré que em posen a un lloc per ser dona"

- Aquesta renovació de què parlàvem, deixa una graella amb molt poques dones al capdavant de programes. 

- Tu creus que s’ha fet aquest pas enrere?

- Bé, veient la nova graella queda palès que hi ha més cares d’homes.

- I a RAC1?

- També. 

- Tu creus que hi ha una involució?

- No sé si ho descriuria així, però sí que es pot dir que sempre hi ha sempre l’home traient el cap. La meva pregunta és més si creu que la seva tria per als divendres pot respondre una mica a això.

- M’estàs demanant si em posen els divendres perquè soc dona? 

- Pregunto.

- Soc molt conscient dels temps que vivim, estem a l’any 2023 i per sort les coses ja no es fan com a l’any 2015. Mai pensaré que em posen a un lloc per ser dona. Mai. Mai. Mai. Tu pots posar una dona en una foto, però tu no pots posar una dona a fer una ràdio si aquella persona no en sap, de ràdio. Mai ho pensaré. Crec que les dones tenim dret a ocupar els espais i no hem de demanar permís. Que ens ha costat molt i hi ha tota una generació que a mi em precedeix que és veritat que hi havia aquest masclisme imperant. Si podem ser més exemplars o no? Això és una cosa que heu de demanar a la direcció de la ràdio, però al Matí de Catalunya Ràdio abans del Ricard hi ha hagut la Mònica Terribas i la Laura Rosel… Penso amb dones que estiguin pilotant els programes matinals a l’estat espanyol i només em ve al cap l’Àngels Barceló. Crec que amb això està tot contestat. 

- Entesos, ho comparteixo.

- Bé, és que Catalunya Ràdio ha tingut durant molts anys una dona al capdavant d’El Matí de Catalunya Ràdio i la resta d’emissores això no ho han fet. La reflexió és bona, però qui es pensi que jo me’n vaig als divendres perquè soc una dona està molt equivocat. Crec que a la SER, a Hora 25, el subdirector de l’Aimar Bretos no és qui es posa al davant micròfon quan ell no hi és. És a dir, aquesta estructura de pensar que quan el titular no hi és s’hi posa el subdirector, no sempre és així. Qui vegi en la meva tria un pinkwashing està molt equivocat. A nosaltres no ens posen per ser dones. Hola? Bon dia? Ara, que jo tinc la sort de portar un temps al mercat laboral en què la dona és molt més visible? Sí. Però ara les dones no hem de demanar permís ni pensar que estem allà per ser dones. Més que mai hem de reivindicar la nostra feina i quan ens facin propostes de poder estar als llocs no dir que no mai tot i que a vegades costi.

"És molt important que Catalunya tingui dues grans ràdios tan potents"

- Abans deia que havia crescut amb Catalunya Ràdio, però, en canvi, RAC1 és líder des de fa una pila d’anys. Com és que l’emissora pública no aconsegueix donar-li la volta per recuperar el lideratge?

- És una bona pregunta i suposo que si jo tingués la recepta màgica me la comprarien. Jo també he treballat a RAC1 i l’he escoltada molt, com Catalunya Ràdio. També escolto la SER i la SER Catalunya. Hauria d’escoltar més Onda Cero i la COPE, però és que el dia no em dona per a més. No ho sé, però crec que és molt bo que com a país tinguem dues ràdios tan potents i que ens mirem els uns als altres. Crec que a nivell de salut radiofònica és molt bo que hi hagi dues emissores tan seguides. Les qüestions de lideratge se m’escapen.

- Potser és que durant aquests darrers anys Catalunya Ràdio s’ha centrat més en la informació i l’actualitat i, en canvi, RAC1 ha apostat per l’entreteniment…

- A Catalunya Ràdio també s’ha fet molt entreteniment. El que està clar és que a RAC1 tenen una fórmula que els ha funcionat i que fan grans programes de ràdio i tenen molt bons realitzadors. La pregunta també pot ser: “Com és que la SER no ha acabat de despuntar a Catalunya si té tants bons professionals?” No t’ho sabria dir… Quan jo vivia a Madrid em va sobtar molt la primera vegada que vaig escoltar A vivir que son dos días, el programa de la SER dels caps de setmana. Em va petar el cap. Vaig dir: “Com?” És un programa on aparten la informació i fan un magazín molt elaborat amb unes entrevistes molt preparades i uns formats de reportatges. És una recepta que els funciona. En canvi, a Catalunya seguim amb l’actualitat a la vena també al cap de setmana…

- Quin creu que ha de ser el camí a seguir per Catalunya Ràdio per arribar a un públic jove que cada cop escolta menys la ràdio? 

- És una reflexió que ens fem tots els mitjans. Una vegada vaig anar a fer un reportatge a la Universitat Autònoma de Barcelona i els vaig preguntar als professors què escoltaven els seus alumnes. Em van dir que no escoltaven la ràdio, però que això havia passat sempre i que la ràdio l’escolten més tard, quan acaben la vida universitària. I vaig pensar: “Potser no estem tan perduts, ni anem tan malament!”. Per exemple, el format pòdcast sí que enganxa a molts joves. Tant de bo trobem la manera d’apropar la ràdio a la gent jove perquè és una eina que pot complir tantes funcions… La ràdio és companyia, t’ensenya, et permet estar en contacte amb la gent... El meu avi sempre deia que per ell la ràdio era la seva escola de la vida perquè la guerra li havia robat l’educació. Ell em deia que tot el que havia après ho havia fet a través de la ràdio i penso: “Ostres quina definició més bonica!”.

Si algun dia no tinc feina a la ràdio, tinc un projecte pensat que barreja l’escola, les noves generacions i la ràdio. Es poden aprendre tantes coses! És una eina que és gratuïta. Tant de bo sapiguem transmetre a les generacions joves la màgia d’aquest mitjà i com d’útil els pot ser. Què passarà d’aquí a uns anys? Crec que la televisió lineal ho té pitjor. Però la CCMA s’està adaptant molt a la nova manera de consumir mitjans. Jo a El matí de Catalunya Ràdio tant parlo de les negociacions per formar govern a l’estat espanyol, com de la ruptura de Rosalía i Rauw Alejandro… La ràdio ho té tot!

- TV3 i Catalunya Ràdio confluiran en la nova marca 3Cat. Els canvis sempre generen crítiques i els més melancòlics ja han dit que no volen que perdin el seu nom. Què en pensa del canvi de nom de l’emissora per CatRàdio, i que acabarà sent 3Cat?

- No m’he llegit a fons el canvi que es vol fer. No sé com evolucionarà. És una decisió de la CCMA i ho haurien d’explicar ells. 

- Però es consideraria melancòlica de la marca Catalunya Ràdio? El primer pas serà que a partir del setembre passarà a dir-se CatRàdio. 

- Però això és segur ja? 

- I en un futur serà 3CatRàdio…

- De fet, el concepte CatRàdio ja el fem servir molt a les xarxes. No em sembla gens traumàtic… Ara, què passarà després? Suposo que qui hagi pres aquesta decisió l’haurà analitzat molt. Sí que he llegit moltes crítiques pel fet que són dues marques que funcionen molt… Serà interessant veure com evoluciona.