El Festival de Sant Sebastià ha coronat la coproducció catalana Los domingos amb la Concha d'Or. La nova pel·lícula d'Alauda Ruiz de Azúa ha convençut no només el jurat de la secció oficial -presidit per J. A. Bayona-, sinó també la crítica especialitzada que, hores abans, li havia atorgat el Fipresci i el Feroz.

A més, el retorn del director barceloní José Luis Guerin rere la càmera amb Històries de la bona vall també marxa del certamen amb premi, l'Especial del Jurat, el mateix que va recollir fa un quart de segle pel film En construcció.

La cinta, un retrat amb vocació documental de Vallbona, el barri perifèric de Barcelona, troba en la veu, els desitjos i les ferides dels seus habitants un espai per parlar de les metàfores actuals. També s'ha fet un espai en el palmarès el director de fotografia Pau Esteve, que ha guanyat el premi del Jurat a la millor fotografia per Los tigres.

Alauda Ruiz de Azúa, que repetia per segon any consecutiu a la secció principal del festival, ha certificat la seva simbiosi amb Donostia. Si l'any passat hi presentava l'aplaudida sèrie Querer, ara hi tornava per endinsar-se en l'univers familiar amb una cinta que explica la història de l'Ainara, una jove de 17 anys que es planteja convertir-se en monja de clausura. Los domingos entra de ple en el sisme familiar que genera la decisió de la jove, encarnada per una debutant Blanca Soroa i que acompanyen en el repartiment Patricia López Arnaiz, Miguel Garcés, Mabel Rivera i Nagore Aranburu.

"Hi ha un relat oficial quan una persona diu que ha sentit la crida de Déu i té a veure amb un contacte amb el diví", comentava en declaracions a l'ACN la directora i guionista basca. Davant de la incredulitat que existeixi aquest supòsit, la cineasta va intentar cercar l'origen dels sentiments "reals i intensos" que tenen les persones que volen dedicar la seva vida a la religió.

Guerin, cinema des de la perifèria

José Luis Guerin ha rubricat amb nota el seu retorn al Festival de Sant Sebastià per la radiografia de Vallbona, el barri perifèric de Barcelona que, segons el director, és un espai que engloba tots els reptes actuals, com la gentrificació, l'especulació immobiliària, la immigració o el canvi climàtic.

Per encàrrec del MACBA, que volia retratar barris desafavorits de Barcelona, José Luis Guerin va començar a explorar Vallbona amb una càmera Super 8 gravant en blanc i negre i sense so. Era el barri que l'havia acompanyat durant la seva adolescència, als anys 70, i el considerava "en trànsit", a mig camí entre el rural i allò urbà.  

En un territori en transició entre el passat i el present, la pel·lícula explora els desitjos i conflictes dels seus habitants, les formes de resistència i un mode de vida que sobreviu als marges de la vida actual. Una desena de veïns de diverses condicions posen rostre als carrers, amb un mosaic que representa de la "diversa morfologia humana". 

Malgrat les "carències" estructurals dels barris perifèrics, creu que el mode de vida tradicional es pot retrobar encara a l'extraradi de les grans ciutats. Guerin compara aquesta circumstància amb el seu cinema, que també creu que se situa "a la perifèria" i que ofereix "possibilitats creatives més àmplies" que pots es pot fer al centre de la indústria cinematogràfica.