Jordi Ramos (Sabadell, 1978) és un dels majors eurofans de Catalunya. Els seus coneixements sobre el Festival d'Eurovisió traspassen fronteres i territoris, però com reconeix Jordi Basté -amb qui ja comparteix gairebé dues dècades a El món a RAC1- no hi ha "pesat" com ell sobre l'esdeveniment musical més televisiu i transcendental del Vell Continent. Precisament ara mateix Ramos és a Viena, Àustria, preparant-se per a la gran final que se celebra aquest dissabte 16 de maig al Wiener Stadthalle.
Expert en la matèria, el productor i comunicador va publicar el 2023 un llibre que parlava sobre la immensa connexió entre Catalunya i Eurovisió. Des d'El Món de la Tele hem abordat amb ell qüestions de primer nivell d'aquesta edició marcada per la polèmica amb Israel, la baixa de diversos països amb Espanya al capdavant, la pèrdua televisiva que suposa que RTVE no emeti el concurs musical europeu i com afronta l'organització els pròxims anys.
Fa uns anys que és l'enviat especial de RAC1 al Festival d'Eurovisió i pot explicar de primera mà quin ha estat l'impacte de la baixa de l'estat espanyol al concurs. També quins poden ser els favorits per endur-se l'edició del 2026 i com pot afectar a Catalunya que no s'emeti per televisió.
Eurovisió aterra aquest 2026 en un escenari convuls, almenys des de l'estat espanyol. És així o és només una percepció des d'aquí?
Que és un any diferent és evident. És obvi, però és latent, perquè el fet que els països més crítics amb Israel no hi siguin ha reduït la tensió. Això no vol dir que no existeixi. La tensió és palpable a l'ambient, sobretot a l'exterior de l'estadi, però a dins això no té res a veure si ho comparem amb Malmö. A Suècia hi havia molta tensió tant a la sala de premsa com entre delegacions. Va ser tot molt incòmode. Tothom està menys susceptible. El punt diferencial és fora. Les comunitats propalestines i sobretot els activistes, han convocat una espècie de concert de protesta. Avui hi ha una manifestació que esperen que sigui massiva. No sé si la previsió de pluja de demà els ajudarà que realment la convocatòria tingui l'èxit que esperen. També n'hi va haver una en favor Israel. Aquesta potser eren més de dues-centes persones, tampoc hi havia tanta gent. Aquesta setmana ha tingut rellevància l'article que va publicar la BBC i també The New York Times, criticant l'organització. Primer pels favors a Israel i després per campanyes suposadament fraudulentes per captar televot. L'objectivitat de l'organització ha quedat en entredit. A l'hora de fer l'acreditació t'has de comprometre que seguiràs un codi de conducta en què, entre altres coses, diu que aquest és un concurs de música i no de política. Llavors, tot queda com una mica delicat. I especialment després que dimarts censuressin o esborressin, en aquest cas, els crits d'Stop Genocide de l'actuació de Noam Betta. Tot i això, res a veure amb Malmö.
És difícil dir si podem parlar de la mort del festival o de fracàs rotund, com alguns han pronosticat o han assegurat
Quines expectatives de públic i de reacció televisiva hi ha després de la baixa de diversos països?
És difícil quantificar les expectatives del públic. Cal tenir en compte que a vegades és difícil analitzar l'èxit que pugui tenir el festival en determinats països. L'any passat els suecs eren els primers a les apostes i va provocar que a Suècia estiguessin molt pendents del concurs. Les audiències van ser molt altes. Què passa ara? Aquest any no és el cas i és evident que baixaran. Si fem una mirada global, la falta de països prou grans i actius al Festival d'Eurovisió, com Irlanda o Espanya, farà que es noti significativament la pèrdua de públic perquè les televisions no ho emetran. Cal incloure la gent que voluntàriament fa boicot, però aquí m'atreviria a afegir encara un nombre d'espectadors que no serà quantificat, que és la gent que està intentant veure el festival fora dels canals oficials perquè aquests no recullin les xifres. Ho fan precisament per poder seguir Eurovisió sense passar pel festival. No et sabria dir si són molts o són pocs, però sí que et puc dir que aquests dies les xarxes estan corrents diversos trucs i diverses estratègies per poder fer això mateix. Per tant, hi haurà menys audiència? És evident, entre altres coses, perquè objectivament hi ha menys públic potencial. Però és difícil dir si podem parlar de la mort del festival o de fracàs rotund, com alguns han pronosticat o han assegurat.
S'entén des d'Europa i la resta de mitjans del continent la baixa d'Espanya, un dels Big Five?
Un fet a reconèixer és que no se'n parla gaire de la baixa i la retirada dels cinc països que han marxat. Sí que és cert que quan veuen, en el meu cas, que la meva acreditació és de mitjà espanyol, pregunten i això genera conversa. Que no hi siguin només ha provocat que la competició segueixi sense ells i, per tant, els contrincants són uns altres. Ho he parlat amb els artistes i amb la premsa estrangera, i quan els he preguntat sobre aquesta absència de televisió espanyola, la resposta generalitzada és la "d'ens agradaria que estiguéssiu aquí, us trobem a faltar, però respectem la vostra decisió". També és veritat que tant com estan les coses és difícil que durant la setmana del festival ningú es mulli políticament si és que té intenció de fer-ho. La que més s'hi va atrevir va representant belga que em va dir que respectava la decisió espanyola, però que, si us plau, agraïa que no es critiquessin els països que sí que havien volgut venir.
Diverses veus apuntaven que TV3 hauria d'haver retransmès Eurovisió davant la baixa de TVE perquè "igualment seria un boom d'audiència". La gent ho mirarà igual aquest any?
Que TV3 ho emeti és pràcticament impossible. Per poder emetre el Festival d'Eurovisió has de ser membre de la UER. I fins on jo sé, TV3 encara no és membre actiu de la UER. Caldria mirar la normativa per saber si Catalunya Música podria arribar a retransmetre el so del Festival d'Eurovisió. No crec que aquest sigui la intenció, tampoc de les veus que apunten en aquest sentit [el de la CCMA]. Dit això, se seguirà menys? No, encara que sense dubte se seguirà menys a escala espanyola. Primer perquè els espectadors d'Eurovisió que més soroll fan són els eurofans, que som els que estem pendents del Festival, que encenem la tele expressament, que preparen festes i tot. M'atreviria a dir que som la mínima part. Les audiències d'Eurovisió cada any són estratosfèriques, és el programa de televisió més vist d'Espanya cada any després d'una competició esportiva. Tenint en compte que Televisió Espanyola no emetrà el Festival d'Eurovisió, ja elimina una quantitat lògica d'espectadors. Els eurofans jo crec que molts s'ho seguiran, però clar, ho faran a través de YouTube o bé, com et deia, buscant canals alternatius.
Res fa pensar que l'organització tingui cap mena d'intenció d'expulsar Israel en el futur
TVE ha contraprogramat el festival amb la Casa de la Música. Creus que té alguna possibilitat?
És impossible. Potser m'equivoco i dilluns diem una altra cosa, però francament, a La Casa de la Música faltarà veure amb quin pressupost es presenta i fins a quin punt es converteix en un programa prou espectacular, però dubto molt que tingui... És a dir, aquest programa no té aquest component intergeneracional, aquest component de tradició. El Festival d'Eurovisió aquest any fa 70 anys. És un festival, jo des que tinc ús de raó, que cada any era una cita ineludible. I això La Casa de la Música no ho té, no té encara aquesta capacitat de fer trobades per veure'l. Per tant, bé, no crec que puguem parlar de fracàs, tampoc, francament, perquè no entenc que en realitat sigui una competència real. Ara, sí que realment crec que a nivell d'audiències, Televisió Espanyola notarà molt que no emet el Festival d'Eurovisió, d'això n'estic convençudíssim.
L'any que ve viurem la mateixa dinàmica, sense Espanya?
Ara mateix és la gran incògnita. Res fa pensar que la situació política ara per ara canviï, però també és cert que moltes de les coses que han passat els últims anys s'han pogut preveure amb molt de temps d'antelació. Res fa pensar que l'organització tingui cap mena d'intenció d'expulsar Israel, com demanen les campanyes de boicot. De fet, havia corregut la veu des de mitjans israelians que la UER tenia la intenció de traslladar Israel al nou Eurovisió Àsia, que la primera edició es farà aquesta tardor. Després ho van desmentir, amb la qual cosa Israel, si no passa res greu, continuarà el festival d'Eurovisió. Per tant, des del punt de vista del boicot, si la condició era la participació d'Israel, això continuarà. Ara bé, també és cert que jo trobo significatives les declaracions de Sergio Calderón, el director de Televisió Espanyola, que a la pregunta de Vertele sobre la continuïtat de Televisió Espanyola al festival d'Eurovisió, la seva resposta va ser, la final és el dia 16, el dia 17 estudiarem si es compleixen les condicions per participar. Em criden l'atenció en el sentit que trobo que és una porta prou oberta per plantejar que realment aquesta possibilitat existeixi, la tornada de Televisió Espanyola al festival d'Eurovisió. Perquè hagués pogut dir també, mentre hi sigui Israel, nosaltres no hi tornarem. Vull dir que qui sap, potser esperen algun tipus de moviment o ja s'ha produït algun tipus de moviment que se'ns escapa. I això només ho podrem saber en els pròxims dies, setmanes o mesos.
