La pel·lícula més radical d'Oliver Laxe, Sirât, coproducció catalana distingida al Festival de Canes amb el Premi del Jurat; el tancament de la trilogia familiar de Carla Simón Romería, que arriba aquest mateix divendres a les sales de cinema; i Sorda d'Eva Libertad -gran triomfadora al Festival de Màlaga- són les candidates de l'Acadèmia de Cinema espanyola en la cursa per als Premis Oscar.
Els actors Emma Suárez i Juan Diego Botto han estat els encarregats de fer públics els tres títols que optaran a representar Espanya a la categoria de millor pel·lícula Internacional. La cinta que finalment representarà l'Estat en la gala de l'Acadèmia de Hollywood es coneixerà el 17 de setembre.
El Premi del Jurat en el Festival de Cannes converteix Sirât en la candidata més idònia. La pel·lícula d'oliver Laxe ha aconseguit distribució pels Estats Units de la mà de Neon, una companyia especialitzada en Millor Pel·lícula Internacional. Neon distribueix tantes aspirants al Oscar en aquesta categoria que quasi podria monopolitzar el quintet.
Oliver Laxe mai ha estat escollit per representar a Espanya, mentre que Carla Simón ho fa fer tant amb Estiu 1993 com amb Alcarràs, però en cap dels dos casos va arribar a guanyar cap Oscar. Per altra banda, Sirât i Romeria es projectaran per primer cop als Estats Units en el Festival de Nova York.
A Carla Simón li falta l'Oscar
Alcarràs, la segona pel·lícula de Carla Simón després d'Estiu 1993, va ser el primer film rodat en català que va guanyar el màxim guardó del Festival de Cinema de Berlín -l'Os d'or- el 2022. El jurat la va distingir per les seves "extraordinàries interpretacions, des d'actors infantils fins a actors de 80 anys", i per la seva capacitat de "mostrar la tendresa i la comèdia de la família i el retrat de la dependència de la terra".
Per altra banda, amb Estiu 1993 se li va concedir el premi a Millor òpera Prima i el premi Ciutat de Barcelona. Tot i això, no només ha guanyat premis cinematogràfics, també va ser guanyadora de la Creu de Sant Jordi 2025.
Simón no s'atura amb Romería
Amb el nou projecte que ja té en ment, un musical flamenc neorealista, no descarta incloure referències a l'univers familiar allunyat de la família, però només de manera tangencial. La cineasta ha considerat que cada pel·lícula és un "repte nou" del qual aprendre, tot i que evita tornar a veure les seves pel·lícules anteriors perquè hi veu "errors" o "aspectes que ara faria diferent". "L'exigència no s'acaba mai", diu somrient.
Malgrat això, se sent satisfeta d'identificar una "coherència" en la seva trajectòria cinematogràfica i creu que cada una de les pel·lícules de la trilogia l'han "fet créixer" en algun sentit. Romería, per exemple, diu que la història "demanava a crits" retratar-la d'una manera més externa que les anteriors. "La càmera demanava distància i per això hi barrejo imatges simuladament domèstiques d'una noia de 18 anys amb interès pel cinema i buscant la seva mirada", ha descrit.
