Josep Cuní: "Un dia hauré de plegar, o em plegaran"

Josep Cuní repassa la seva trajectòria en una entrevista a Catalunya Ràdio (i deixa anar alguna perla)

Publicat el 24 de març de 2024 a les 14:12
Actualitzat el 24 de març de 2024 a les 22:36

El periodista català, locutor de ràdio i presentador de televisió, Josep Cuní ha concedit una entrevista a El Suplement de Catalunya Ràdio –en va ser un dels ideòlegs-, on repassa la seva trajectòria professional i també com la feina ha impactat al seu dia a dia i en les seves relacions personals.

Actualment, treballa a Madrid, a Ràdio Nacional d'Espanya: "Era un repte personal, una assignatura pendent", detalla. "Penso en català i tradueixo, és un traductor automàtic", admet Cuní. "Formo part de la generació en la qual l'escola era en castellà, encara que la meva vida personal era en català. El bilingüisme l'he portat, involuntàriament, des de petit".

De pares peixaters, el periodista insisteix que "les notícies són més difícils de vendre que el peix". Cuní ha invertit un munt d'hores als micròfons radiofònics catalans. Ara a Madrid, declara que el programa que condueix se li fa curt: "Les hores em passen com un sospir". Competitiu i exigent, confessa que "una paraula no ben vocalitzada o un nom equivocat, m'esparvera".

De moment no està dins dels seus plans plegar, tot i que això no vol dir que no hi pensi: "Un dia hauré de plegar, o em plegaran". El balanç de Cuní a tants anys dedicats al periodisme és positiu, però admet que, sovint, la seva dedicació a la professió ha afectat la vida privada: "Per la feina he deixat poques coses, en canvi, per la família n'he deixat menys".

El periodista ha deixat per a l'hemeroteca una de les frases més recordades de la televisió, el prou, prou, prou. "Vaig sortir del plató enfadat i vaig presentar la dimissió", explica: "En aquella època anava sobrat". De fet, creu que així és com el percep la resta, tot i que es defineix com a una persona insegura que projecta una imatge de seguretat: "La processó va per dins", admet.