L'actriu i escriptora Estel Solé ha estat notícia últimament per haver guanyat el 45è Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull amb Aquest tros de vida, una novel·la que parla de la fragilitat i la resiliència humana. Però a aquest èxit l'ha acompanyat un divorci. Un episodi especialment dur que ara capgira: "Un final pot ser l'inici d'una cosa millor".

"Per què canviar de parella no està vist amb tanta normalitat com tots els processos que tenim a la vida?", amb aquest interrogant enceta Solé l'explicació de la separació de la seva parella i pare dels seus fills al programa El Suplement de Catalunya Ràdio.

L'escriptora es pregunta per què socialment està normalitzat canviar de pis i de feina, però quan es tracta de la parella, sembla que s'hagi "d'aguantar a qualsevol preu". Una pressió que considera que encara és més forta si es té fills: "siguis o no feliç, us estigueu fent mal o no (amb la parella), estigueu fent mal o no indirectament a les criatures, un divorci és un fracàs; continuem tenint una mica aquesta idea", lamenta.

Durant la conversa amb Roger Escapa, Solé diu que enmig de "tota la brossa emocional" i la tristesa que suposa un divorci el primer instint és aguantar per les criatures perquè són la primera preocupació. Però, vist amb perspectiva, reconeix que "la canalla el que necessita són pares mentalment estables i que els puguin donar amor", ja que situa l'amor dins de les primeres necessitats bàsiques.

La flamant guanyadora, que assegura que els 60.000 euros del premi li poden servir per pagar el terapeuta dels seus fills, també puntualitza que, lluny del que moltes persones poden pensar, ha viscut constantment en números vermells i que li genera pànic entrar en el compte corrent. Així de clara ha estat en la seva visita a L'eclipsi, on també va afirmar que no ha cregut mai en l'amor per sempre i que, actualment, ni s'ho planteja perquè viu "tros a tros".