De tradició pagesa, Arnau París (Barcelona, 1988) s'ha criat entre fogons i productes de la terra. Amb una forta vinculació agrícola -la seva família ha llaurat la terra durant 35 generacions-, ha après a estimar els aliments i tractar-los sobre el plat. Com a col·laborador del programa Cuines de TV3 i guanyador de MasterChef l'any 2021, és una de les cares més reconegudes entre la nova generació de cuiners. La seva trajectòria dins la cuina i la televisió l'han col·locat al capdavant de Joc de cartes, per agafar-li el relleu a Marc Ribas a finals d'aquest any. Ara publica Cuines Pim-Pam, un receptari que pretén allunyar-se d'una cuina bucòlica i idealitzada per oferir receptes més assequibles que desafien el tràfec rutinari. 

Saber cuinar o no. La cuina és complicada?
Sí, tothom sap cuinar. Al llibre hi ha receptes que consisteixen a obrir llaunes i barrejar-les, per a mi això també és cuinar. A vegades tenim al cap una imatge bucòlica envers la cuina, d'aquest xup-xup de l'àvia durant dues hores, i tampoc és això. Cuinar s'adapta a moltes necessitats diferents. 

La seva tradició agrícola es reflecteix en els plats?
Sí i no. Es reflecteix en la forma en què mantinc els aliments, l'alimentació i la gastronomia, però no marco línies vermelles. És a dir, si per una recepta algú utilitza maionesa de pot, jo no diré que ha de fer servir ous de corral i un oli boníssim. Usar aliments de proximitat, si tens la sensibilitat i accés per comprar-ne, és fantàstic, però no vull que ningú deixi de cuinar per no tenir-ne. Jo sempre que puc n'utilitzo, perquè li donen més sabor al plat, però també hem de ser conscients que no tothom pot permetre's a aquest tipus d'aliments. Jo sempre dic -i soc zero radical en aquest aspecte- que més val menjar menys pollastre, per exemple, però quan el menges que sigui de bona qualitat. 

És més permissiu, en aquest sentit. 
Hem d'entendre la realitat de la gent. El discurs de "hem de menjar ecològic", no tothom el pot assumir. Jo pago 15 euros el quilo per pollastre ecològic i soc conscient que hi ha molta gent que no ho podria fer. Tu t'has d'alimentar dintre de les teves possibilitats. 

El discurs de "hem de menjar ecològic", no tothom el pot assumir.

S'ha de donar valor als restaurants que utilitzen productes de proximitat?
Em sembla injust. Qui va als restaurants cada dia? La gran base de l'hostaleria a Catalunya és un perfil gastronòmic més aviat humil. Desvaloritzar la cuina que no utilitza productes de proximitat alteraria l'accessibilitat de la gent a la restauració i això no pot passar. Qui aguanta la gastronomia és el "Bar Manolo" de la cantonada, aquell que es trenca l'esquena per servir menjar a preus assequibles. 

La gran base de l'hostaleria a Catalunya és un perfil gastronòmic més aviat humil.

Al llibre trobem receptes de reaprofitament. Com d'important és aquest tipus de cuina?
A vegades ens queden miques per casa que podem reaprofitar. Per exemple, el pollastre a l'ast de diumenge és el gran reaprofitat: pots fer croquetes, canelons... Però tampoc ens enganyem: no ho farem. En canvi, una amanida cèsar o un entrepà són coses resolutives i més fàcils per preparar. Reaprofitar moltes vegades és això, no complicar-nos, sinó agafar una mica de tupper i fer un plat amb això. 

Ara passarà de parlar dels teus plats, a provar-ne de nous. Té ganes de començar Joc de cartes?
Moltes, és un projecte que em fa molta il·lusió, però no em veureu en antena fins a finals d'any. És un registre que m'agrada molt. De fet, fa un any em vaig obrir un canal al YouTube que es diu Bars de Carretera, on anem a buscar la gastronomia més "humil" i on ensenyem llocs de Catalunya on es menja molt bé per fer una review. No té res a veure, perquè no hi ha competició, però sí que hi ha un punt de Joc de cartes. 

Què espera trobar-se als restaurants de Catalunya?
A Catalunya tenim una riquesa gastronòmica molt gran. Tenim des d'estrelles Michelin, fins a restaurants humils, i llocs que directament no són bons, però com a tot arreu. 

A Catalunya tenim una riquesa gastronòmica molt gran.

En què es fixa quan va a un restaurant?
En les olives. Si les olives són bones, penso que el que ve després també ho serà.