Els Premis Gaudí celebren la seva XVI edició aquest diumenge en ple auge del cinema català. Des del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) del Fòrum de Barcelona es reivindicarà la indústria d'aquest país, que es troba en un excel·lent estat de forma, plasmat en la qualitat cinematogràfica dels títols nominats enguany. Des de la reivindicació de la sexualitat femenina, la memòria històrica o recuperar una figura cabdal com Eugenio demostren l'estat de salut de la indústria del país, que aconsegueix cotes d'excel·lència reconeguda arreu del planeta.

Creatura, amb 15 nominacions, i Saben aquell..., amb 13, seran les principals favorites per marxar de la cerimònia amb un grapat de premis sota el braç, però la pugna en diverses categories amb films com 20.000 especies de abejas o Un amor pot fer saltar sorpreses. Ara bé, una de les absències en la pràctica totalitat de les nominacions és el xiuxiueig constant al voltant dels Gaudí d'aquest 4 de febrer: on és La societat de la neu?

El film de Juan Antonio Bayona -que competirà als Oscars i pot arrasar als Goya- només forma part de la categoria de millor pel·lícula internacional sobre la base de la regulació que estableix l'Acadèmia del Cinema Català en els guardons. Unes directrius -que fa anys que s'apliquen, no són noves- que han tornat a posar sobre la taula el debat de les nominacions per a aquells treballadors catalans que formen part de films estrangers. La posició de l'Acadèmia és molt clara en aquest sentit. 

Els requisits de l'Acadèmia

Laia Aubià, directora de l'entitat, ha manifestat obertament diverses vegades que el principal objectiu dels Premis Gaudí és "donar visibilitat a la indústria catalana". Una posició que va incidir en declaracions a 3Cat, recordant que "és important reconèixer el talent" del cinema català, però especialment es tracta "dassegurar que hi hagi una indústria que pugui acollir aquest talent".

En aquest sentit, Aubià i des de l'Acadèmia del Cinema sempre s'han posicionat de la mateixa manera, no decideixen "què és català i què no", sinó "qui pot participar en els premis". La base de tot plegat, en definitiva, la producció catalana i la domiciliació al país, independentment del talent català que hi participi en el projecte, que ha de ser com a mínim del 20%. Això, abans, no era una obligació. És a dir, quan Bayona aconsegueix cinc Gaudí per Lo imposible, o vuit premis més per Un monstruo viene a verme, les bases reguladores permetien participar films que no arribessin a l'esmentat 20% perquè hi havia una excepció.

Era aquesta: "Pel·lícules de producció o coproducció no catalana però amb talent català". La norma permetia que la junta directiva de l'acadèmia podia tenir en consideració pel·lícules no catalanes amb suficient talent català, si ho proposaven dos membres de l'entitat i s'aprovava per majoria simple.

És a dir, professionals residents a Catalunya o catalans que havien aportat el seu talent i havien contribuït a l’èxit de pel·lícules no catalanes, poden optar al premi específic de la seva feina. Des de l'Acadèmia del Cinema Català recorden a aquest diari que la norma es va eliminar el 2020.

JA Bayona ho accepta i ho valora

Bayona, que sempre ha reivindicat la indústria d'aquest país i ha afirmat per activa i per passiva que "treballa amb gent d'aquí en totes les seves produccions", va celebrar efusivament l'única nominació que tenia i entenia les bases amb les quals treballen els Gaudí. Encara que xoqui amb certa part de l'audiència, la indústria catalana es reivindica al marge d'un èxit monumental com La societat de la neu perquè, precisament, el cinema d'aquest país també viu un moment d'èxit monumental.