Marvel afronta una de les pitjors èpoques de la seva saga cinematogràfica. Des de fa anys, els crítics, analistes, fanàtics i detractors discuteixen sobre la pèrdua d'estima per part del públic d'una franquícia que semblava destinada a conquerir el món. I com els romans o Napoleó, o el Barça l'any 2009, van estar a punt d'aconseguir-ho. El descens en caiguda lliure del Marvel Cinematic Universe respon a moltes problemàtiques i característiques de l'època, del clima de l'opinió pública, de les polítiques que envolten Hollywood en la darrera dècada i en la presa de decisions dins de la companyia, propietat de Walt Disney.

La fórmula dels superherois no està morta, però l'MCU ha pecat, en molts aspectes, de sentir-se monopoli en una indústria que se sol perdre en l'obsessió per mantenir taquilles impregnades del símbol del dòlar. I més enllà d'això, un fet encara més simple: no van encertar gens -en conjunt- en les històries, els personatges ni els creadors que havien de recollir el testimoni creat per Infinity War i Endgame. Marvel ja no era un fenomen de masses com anys enrere. I des de llavors, segueixen remant per recuperar aquell corrent.

En aquest escenari aterra The Fantastic Four: First Steps, el film que introdueix nous personatges en aquest MCU pràcticament infinit (només els cal seguir rebuscant personatges als còmics o fer nous girs de guió, a l'estil de les vinyetes). És la quarta vegada que la Primera Família gaudeix d'una adaptació cinematogràfica, però és el primer cop que forma part de Marvel Studios, ja que anteriorment els drets dels personatges van ser venuts. La intenció de Kevin Feige i companyia és incorporar un dels conjunts d'herois més estimats, reconeguts i carismàtics de la Casa de les Idees al ventall de personatges que engloba la marca dels Avengers. Aquesta mateixa intenció és claríssima i queda escenificada en certs moments de la trama, però la pel·lícula no acaba de saber què vol exactament.

Matt Shakman, un dels directors més sòlids del panorama televisiu dels Estats Units (ha dirigit capitols de Game of Thrones, Succession, The Boys, Bilions, Fargo, The Good Wife, Mad Men... La llista és llarga), ja va treballar amb Marvel en la primera de la seva també interminable llista de minisèries: WandaVision. Aquella ficció va captivar l'audiència -no sabien que estaven comprant una premissa que els acabaria provocant mals de cap- i va suposar una gran carta de presentació per a Shakman en el conglomerat superheròic de l'MCU. Ara, però, en la seva primera pel·lícula en la primera línia de Hollywood, el resultat no acaba de convèncer. 

First Steps presenta una història curiosa: el retorn als orígens de Marvel, als primers còmics que van consolidar una franquícia durant la dècada dels anys 60. Reed Richards, Sue Storm, Johnny Storm i La Cosa van ser la pedra angular perquè la companyia aconseguís consolidar-se com a rival de DC Comics. La pel·lícula juga amb això i abandona l'ambientació moderna, contemporània i actual amb la qual ens han acostumat. Els Quatre Fantàstics se situen en uns anys 60 distòpics, plens de ciència amb invents retrofuturistes, a la Terra 828. Recordem que l'original, la que seria la nostra, és la Terra 616. En aquest sentit, l'ambientació, l'estètica i la caracterització dels protagonistes és un dels millors elements del film.

Pedro Pascal com a Richards, Vanessa Kirby com a Sue, Joseph Quinn com a Johnny i Ebon Moss-Bachrach com a Ben Grimm és una tria fantàstica de càsting. Tots quatre han aconseguit consolidar la química necessària que requereix un grup tan singular de superherois com aquest. Les crítiques per veure Pascal o Quinn en qualsevol projecte dels darrers anys l'entendria des de la perspectiva d'algú que no sap separar actor dels seus personatges, però en definitiva el repartiment és excel·lent. El problema és que la resta de papers secundaris, a excepció de Julia Garner com a Silver Surfer, no ens interessen gens ni mica. No perquè un servidor s'hagi convertit en una persona sense ànima, sinó que la trama de la pel·lícula no els dona cap importància. I aquí arribem a un dels elements clau de la pel·lícula, sense caure en espòilers.

El guió és per agafar-lo amb pinces, analitzar-lo, posar els braços en gerra i demanar explicacions a l'àrbitre del partit, que com en tot projecte de Marvel, és Kevin Feige. Aconsegueixes l'ambientació, apostes per reforçar una marca tan important com la dels Quatre Fantàstics, hi destines molts recursos per tenir uns actors de luxe... i fas la mateixa pel·lícula que el 2005? A grans trets, encara que evidentment hi ha elements nous, tornar a Galactus, a Silver Surfer i a salvar el món és una història que els espectadors ja han vist fa vint anys. No ha passat prou temps per a escudar-se en allò de "renovar espectadors i públic". La introducció dels personatges és atropellada -has de venir amb els deures fets, tant de context, com de rerefons, com de tot l'historial de l'MCU- i els elements que uneixen la història es noten impostats, molt artificials, com per anar per feina. 

No és una pel·lícula fallida perquè davant et trobes amb els quatre monstres interpretatius que són Pascal, Kirby, Quinn i Moss-Bachrach (encara que estigui sota una capa de pedra digital, la seva ensenya es nota), però per a tots aquells veterans, fanàtics i seguidors des del primer Iron Man de 2008, el film deixa regust a poc. Com si fos un pur tràmit. "Hem d'arribar fins a les noves pel·lícules dels Avengers. Necessitem nous personatges. Nous elements de màrqueting. Següent!". Marvel no ha excel·lit gaire en tots aquests anys a l'hora d'introduir personatges de manera individual, però em fa l'efecte que hi van posar molta més cura amb el Capità Amèrica, amb Ant-Man, Thor o els Guardians de la Galàxia que no en els Quatre Fantàstics. Recordem que sense la Primera Família, Marvel, com a tal, com a empresa, seria de nínxol o de barri. 

A veure, no vull enganyar ningú: la pel·lícula funcionarà. Especialment, entre els més joves i aquells que tenen esperances a poder reunir més cares conegudes (és a dir, més superherois i més superpoders) en una sola escena. Tornar a les fórmules guanyadores dels Avengers, d'una química especial de grup, d'allò que ens va fer sentir el blockbuster comercial més important de tota la història del cinema. Hi ha senyals que indiquen que, almenys, Feige, Marvel i companyia està seguint el camí per tornar a aquells èxits. Hem gaudit de certes entregues (com la tercera de Deadpool, la tercera de Guardians of the Galaxy o Thunderbolts*) que han recuperat la qualitat. O almenys l'interès. No és la pel·lícula que voldríem, però és la primera pedra que asfalta el nou rumb de Marvel, que esperem que sigui exitós. La gran pregunta, que encara no ha quedat ni tan sols plantejada amb els Quatre Fantàstics, és: ho aconseguiran?