L'home dels nassos és un dels personatges mitològics més coneguts de Catalunya. Resa la llegenda que té tants nassos com dies té l'any... i encara que se n'hagin derivat curses o festivitats, és una faula explicada des de fa dècades. És tradició de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears i fins i tot de La Rioja. Doncs ara, aprofitant aquestes dates, Filmax estrenarà una de les pel·lícules en català que més números té per aparèixer nominada als Premis Gaudí 2023. "L'home dels nassos", dirigida per Abigail Schaaff, arribarà a les sales d'arreu del país el 19 de gener. Una llàstima, perquè el dia de la festivitat d'aquest personatge mític català és el 31 de desembre.
Segons expliquen des de Filmax, relatarà una història d'amistat, famílies, mentides i traïcions. Una pel·lícula que cercarà navegar entre la mitologia i la memòria històrica. És protagonitzada per Pablo Derqui i Ivan Benet, i compta amb la participació de Jeannine Mestre, Mercè Llorens, Pep Munné, Maria Molins, acompanyats dels joves Salli Diallo, Miranda Munné i Lluc Miravete.
Una petita sinopsi
És hivern de 1968, en un petit poble de muntanya, on tres nens intenten escapar de l'anomenat Home dels nassos (home dels nassos), un ésser llegendari que captura els nens mentiders durant l'últim dia de l'any. Però ells no són els únics que el temen: les mentides del passat també poden ser olorades.
El mite de l'home dels nassos
La història del personatge s'explicava especialment als més petits. Tots ells sortien el 31 de desembre, l'últim dia de l'any, a buscar-lo. Era un joc de paraules: té tants nassos com dies té l'any... i és l'últim dia. Per tant, només en té un. Els nens, però, s'imaginen que té 365 nassos enganxats a la cara i així van començar a circular històries. També afirmaven que "pot olorar les mentides dels nens que no diuen la veritat".
Hi havia dues formes per esquivar aquest perill: confessar les mentides o fer un nus en una corda, simbolitzant la mentida, i cremar-la. D'aquesta manera l'home dels nassos no la podia olorar i els nens quedaven fora de perill. El mite té un arrelament molt fort a Barcelona.
