Netflix és una de les plataformes més potents del mercat. El seu catàleg amaga milers de continguts audiovisuals que captiven centenars de milions de persones arreu del món. No és cap novetat afirmar que és una de les eleccions més recurrents dels catalans a l'hora d'entretenir-se davant la pantalla, però molts coneixen el seu apartat de sèries, de documentals o de programes més lleugers. 

La situació actual de les plataformes permet als usuaris cercar els seus gustos en un ventall de serveis, marques i catàlegs prou diferenciats entre si. Ara bé, totes elles gaudeixen dels elements indispensables: pel·lícules i sèries. En aquesta col·lecció d'articles volem recopilar-vos les pel·lícules que des d'El Món de la Tele considerem obres mestres que, en el cas que decidiu donar-los una oportunitat, no us decebran. 

Hem aglutinat totes les temàtiques, gèneres, autors i estils possibles. Evidentment, és una tria subjectiva i, segons altres opinions, alguns títols faltaran o altres no haurien de formar part d'una llista d'aquesta categoria. En tot cas, aquesta és la nostra tria:

GOODFELLAS (1990)

Cinema de culte de gàngsters. Martin Scorsese va excel·lir en aquesta adaptació de la història real de Henry Hill i de la novel·la de Nicholas Pileggi. El repartiment que va reunir el director italoamericà és excel·lent: Ray Liotta, Robert De Niro, Joe Pesci, Lorraine Bracco i Paul Sorvinom entre d'altres. La radiografia d'una època en què la màfia era predominant als carrers de Nova York va fascinar l'audiència i, més de quaranta anys després, es manté més viva que mai. 

 

 

EL ESPÍRITU DE LA COLMENA (1973)

Obra mestra del cinema espanyol del qual és considerat un dels millors directors de tots els temps a l'Estat. Victor Erice va fer una meravella quan Franco encara era viu que escupia a la cara el règim més sever que va patir el camp espanyol a mitjans dels anys 40, just després de la fi de la Guerra Civil. Ana Torrent, amb només set anys, enlluernava la gran pantalla al costat d'un Fernando Fernán Gómez en un petit poble de Castella. Una radiografia crua d'un país que encara es llepava unes ferides immenses i vivia molt aliè al coneixement real al qual havia arribat occident. El paral·lelisme amb el monstre de Frankenstein és cinema de culte.

 

 

LOS SANTOS INOCENTES (1984)

Obligatòria pel·lícula per a tots els amants del cinema. Especialment per a aquells que segueixen repetint el mantra sobre la baixa qualitat de la indústria espanyola. Mario Camus va adaptar la novel·la de Miguel Delibes amb una solvència espaterrant. Alfredo Landa i Francisco Rabal van fer dos dels papers de la seva vida en el retrat d'una família de camperols miserables i pobres en un cortijo d'Extremadura en una de les èpoques més dures del franquisme.

 

 

INTOUCHABLES (2011)

Un clàssic modern, una de les millors obres que han sorgit de França en tot el segle XXI. Coneguda mundialment, és obligatòria visionar-la per eixamplar l'empatia en molts aspectes de la vida i de la societat. Un immigrant negre d'un bari marginal de França aconsegueix una feina que semblava impossible: cuidador d'un aristòcrata milionari que ha quedat tetraplègic i és incapaç de gestionar la situació. La seva relació és un bàlsam per a l'ànima.

 

 

UNFORGIVEN (1992)

Molts estudiosos del cinema consideren aquest film de Clint Eastwood com l'oda crepuscular que va posar punt i final al veritable western clàssic a Hollywood -encara que molts situen aquest fet al film The Man Who Shot Liberty Valance de 1962 dirigit per John Ford-. La venjança de William Munny, un pistoler i assassí retirat que ha perdut la seva dona i cria ell sol els seus fills ubicarà l'espectador en un camí obscur ple de talent interpretatiu i excel·lència per narrar un drama únic.

 

 

THE TWO POPES (2019)

Independentment de la religiositat o la fe de cadascú, el film de Fernando Meirelles sobre el penúltim i l'avantpenúltim Papa de Roma és un exercici cinematogràfic excel·lent. De categoria. De conversa, completament ficcionada, que acaba traspassant la fina línia entre la mística i l'escepticisme d'un text que sabem que no és completament verídic. Explorar la relació entre Bergoglio i Ratzinger amb un escenari tan immens com el Vaticà, la Capella Sixtina o els jardins de la Basílica de Sant Pere no tenen preu, però si li sumes el finíssim guió d'Anthony McCarten, la pel·lícula guanya una barbaritat. Més motius? Anthony Hopkins com a Benet XVI i Jonathan Pryce com a Francesc. 

 

 

SPIRITED AWAY (2001)

Netflix ofereix als seus subscriptors un gran ventall d'obres d'anime, siguin en format pel·lícula o sèries. Malgrat que els èxits actuals radiquen en el segon conjunt, la plataforma disposa de diversos títols del mestre Hayao Miyazaki. És imperatiu veure la història de la Chihiro i aquesta obra mestra de l'Studio Ghibli. No és una pel·lícula, és una experiència que no necessita ser descrita. Necessita ser viscuda. 

 

 

MANCHESTER BY THE SEA (2016)

Esquinçar-te la pell a tires amb un pelador de petates és menys dolorós que experimentar la pel·lícula de Kenneth Lonnergan, però el patiment emocional que provoca no perjudica, en absolut, l'excel·lència cinematogràfica que és. Casey Affleck, que va aconseguir un dels Oscars més polèmiques que es recorden en l'etapa contemporània, interpreta un home convertit en una espècie de closca buida que camina sense gaire rumb a través dels carrers de la ciutat de Manchester, a Massachusetts. Allà s'haurà de fer càrrec del seu nebot després que que el seu germà i pare d'aquest mori d'una aturada cardíaca. Manchester by the sea és una pòetica i lànguida descripció del dol des de la negativa més humana d'una frase que moltes persones han dit: "no puc superar-ho". No és derrotista, tampoc nihilista, però és especialment dolorosa. 

 

GOOD WILL HUNTING (1997)

Una obra mestra única que va catapultar Matt Damon i Ben Affleck com a guionistes d'èxit. Ells dos formen part del repartiment, amb el protagonisme de Damon, que veu com Robin Williams se'l va cruspir a la gran pantalla. La intel·ligència superdotada del Will (Damon) xoca amb la seva vida rebel, al barri, amb els seus amics que els falta una patata pel quilo. Diversos professors universitaris es fixen en ell, però només el personatge de Williams l'ajudarà. Un film catàrtic i per repassar any rere any. 

 

 

¿QUÉ HE HECHO YO PARA MERECER ESTO? (1984)

Pedro Almodóvar i la seva productora, El Deseo, van arribar a un acord amb Netflix perquè la majoria de la filmografia del cineasta manxec quedés emmagatzemada a la plataforma. Per això mateix és obligat visionar les obres mestres del director, moltes de les quals són peces úniques d'orfebreria esbojarrada d'una època d'aperturisme a l'estat espanyol. Com ho és aquesta pel·lícula, amb una Carmen Maura excel·lent. Que aquesta pel·lícula sigui l'excusa per explorar tota la filmografia d'Almodóvar disponible a Netflix. 

 

 

GET OUT (2017)

Encara que a servidor no el va convèncer prou, l'obra de terror de Jordan Peele és com un bon vi que, amb el temps, guanya qualitat. Pràcticament una dècada després de la seva estrena, la importància d'aquesta pel·lícula protagonitzada per un esplèndid Daniel Kaluuya va col·locar el gènere en altre estament. La narrativa afegida del racisme, l'originalitat de la història i l'empremta que va deixar Peele en l'imaginari col·lectiu la col·loquen com una obra mestra a tenir en compte, encara que per gust pugui agradar més o menys. 

 

 

WHIPLASH (2014)

Damien Chazelle, amb només 29 anys, va enlluernar al món dirigint aquesta febril pel·lícula sobre un jove que intenta triomfar en una orquestra on el director és un dèspota que faria empal·lidir Vladímir Putin d'una fuetada. La trama, que escrita pot sonar poc original, guanyar una força única per les formes cinematogràfiques utilitzades per Chazelle, en una mena de thriller musical, com una obra de jazz descontrolada que no saps per on et sortirà. És cinema de culte modern.

 

 

MATRIX (1999)

Les germanes Wachowski van esquerdar el món i la ciència-ficció audiovisual amb una pel·lícula que està molt per sobre de totes les game changer de la modernitat. Ha passat un quart de segle des de la seva estrena, però el canvi de paradigma que va suposar la narrativa sobre la veritable vida que està vivint Thomas Anderson (Keanu Reeves) i la resta de la humanitat han elevat Matrix com a concepte cultural mundial. 

 

 

DER NAME DER ROSE (1986)

Meravella absoluta per la capacitat de Jean-Jacques Annaud de dirigir l'adaptació de la novel·la d'Umberto Eco. En aquest còctel hi afegim l'excel·lència interpretativa de Sean Connery com a Guillem de Baskerville per investigar la mort d'un monjo. Cal remarcar la potència que va guanyar a l'estat espanyol gràcies al doblatge -com moltes de les pel·lícules d'aquesta llista-. Una d'aquelles obres carregades de calidesa i d'una narrativa única.

 

 

THE LORD OF THE RINGS (2001-2003)

La saga més important de la història del gènere de fantasia, del cinema èpic i, segurament, del cinema contemporani. Netflix va aconseguir pactar amb HBO disposar d'una trilogia com aquesta, que gairebé mig segle després, segueix igual de forta, potent, vigent, àgil i fresca com quan va sortir. És cinema de culte. 

 

 

JAWS (1975)

El món seria un lloc molt fosc i trist si no existissin ni Steven Spielberg ni la pel·lícula més famosa sobre taurons en tota la història del cinema. Moltes persones no són conscients de la importància d'aquesta pel·lícula al llarg de la indústria de Hollywood i del desenvolupament del setè art a escala comercial. Aquest any s'ha celebrat el 50è aniversari d'aquesta absoluta obra mestra que no ha perdut ni un bri de la seva tensió, de la seva agilitat -val, sí, podem criticar certes escenes de cartó amb el tauró menjant-se el vaixell, però i que- o d'una banda sonora que perseguirà els éssers humans fins a la fi del temps. Mai passarà de moda. És impossible.

 

HEAT (1995)

No és l'única obra mestra disponible a Netflix que protagonitzen Al Pacino i Robert De Niro, però segurament res pot arribar a la sola de les sàbates de Heat de Michael Mann pel que a iconoclastia es refereix. Encara que la pel·lícula segueix generant debats carregats de furia sobre la seva rellevància en el gènere d'acció i del thriller -els que s'hi oposen al seu paper destacat deurien veure el film amb els ulls tancats-, les gairebé tres hores d'aquesta espiral de violència que acaba esdevenint en un duel entre dues figures transtornades per les seves posicions dogmàtiques ha guanyat molt amb el pas del temps.

 

ESTIU 1993 (2017)

L'òpera prima de Carla Simón és una pel·lícula de culte, no només pel cinema català o per la resta de l'estat, sinó per la manera d'aconseguir narrar una història autobiogràfica com la seva. El repartiment és excel·lent -Bruna Cusí i David Verdaguer excel·leixen, però Laia Artigas mereix un monument-, però la cinematografia s'estudiarà durant dècades.

 

 

FORREST GUMP (1994)

Còmica, romàntica, dramàtica, ho té tot. És cinema de culte i un clàssic modern, especialment per una figura: Tom Hanks. El que aconsegueix Romert Zemeckis és icònic a través del personatge de Gump. No hi ha història igual en tota la filmografia del cinema. 

 

 

THE DARK KNIGHT (2008)

Irrepetible. Iconoclasta. Una pel·lícula que era la consolidació de la versió de Batman de Cristopher Nolan amb un Christian Bale en estat de gràcia va ser absolutament robat per una figura: Heath Ledger en el paper del Joker. Han passat gairebé vint anys d'aquell personatge i mai, ningú, ha pogut superar el seu malvat, convertint-se així en un dels més importants de la història del cinema.