El cinema de 2025 és digne d'emmarcar. Les pel·lícules estrenades l'any que deixem enrere han captivat milions de persones arreu del món i han incrementat el volum de crítiques positives a tots els racons del planeta. Des de les novetats presentades als festivals (i encara ens han d'arribar a les sales) fins a les plataformes, centenars de títols han omplert els cinemes i els catàlegs d'streaming per competir per una audiència cada vegada més exigent, més despitada per la dopamina (hi ha més gent a TikTok que veient la franquícia de Marvel, per posar un exemple) i menys impressionable que fa mig segle. 

Ens ha costat Déu i ajuda, que dirien els Manel, arribar fins a una tria clara de pel·lícules del 2025. Que consti que és una selecció feta des de la subjectivitat, des del criteri de la persona que escriu aquestes lletres i que cap llista és errònia. La nostra tria també ofereix la possibilitat de saber en quina plataforma (o si encara és a les sales de cinema) es pot veure a hores d'ara. Pràcticament totes acabaran als serveis de contingut en streaming, així que no cal patir. 

A partir d'aquí, us oferim la nostra tria, seleccionada després de dotze mesos de consumir pel·lícules. Cal dir que només hi posem aquelles que han estat produïdes i estrenades el 2025. És a dir, algunes que ens van arribar a sales de gener a abril, però eren del 2024 no han entrat a la nostra tria.

Les millors pel·lícules del 2025, segons El Món de la Tele

10. ENEMIGOS

Una sorpresa majúscula. David Valero dirigeix una de les primeres pel·lícules que sap radiografiar, en forma i ànima, un barri de l'extraradi de qualsevol ciutat de l'estat espanyol. Encara que apareguin certs clixés (com en tota pel·lícula que vulgui posar la lupa en un ambient com aquest i més si és des d'una perspectiva adolescent o juvenil), el desenvolupament dels personatges és excels. Gràcies, principalment, al suposat antagonista de la història: Hugo Welzel, qui mereix un reconeixement major del que està gaudint. No és una pel·lícula que busca inculcar uns valors perquè alguna assignatura d'ESO passi cert temari fins a final de curs. És una història amb un rerefons polièdric, amb substància que permet generar debat. A més, és un relat que aposta per les segones oportunitats, per les redempcions, per les amistats. Em fa molt feliç que el productor Steve Lean hagi estat un dels encarregats de la banda sonora perquè la música és transcendental a Enemigos. Per fi un film amb temàtica adolescent li dona la categoria que es mereix la música, en concret el gènere de la urbana i, en detall, sense cap mena de visió paternalista. El pòsit sentimental que et queda en finalitzar la pel·lícula fa que es mereixi ser una de les millors del 2025. 

On la pots veure? La pots veure a Amazon Prime Video.

9. FRANKENSTEIN

Guillermo del Toro és un dels pocs artesans cinematogràfics que ens queden sobre la Terra i cal cuidar-lo, valorar-lo i estimar-lo per cada peça fílmica que ens regala. Si a sobre ens professa el seu amor per l'obra més important de la història de Mary Shelley, l'únic que ens queda és rendir-nos i caure de genolls. El cineasta mexicà va decidir que encara no s'havia dit ni filmat tot sobre el famós monstre de Frankenstein i ens ha acabat transportant a una de les millors adaptacions que s'han fet mai sobre la tragèdia que va escriure Shelley. Fugint de les perspectives més terrorífiques o ultrarealistes, Del Toro ens col·loca en un univers carregat d'amor, d'existencialisme, d'escrutini de l'ànima i del buit de no saber quin és el teu propòsit. El Frankenstein del mexicà és una barreja entre l'adaptació a ultrança de l'obra britànica i de la visió única sobre el món que té el director. Cada detall, cada pla, cada objecte que veiem en pantalla. Els vestits, els invents, les andròmines, els colors, el moviment dels personatges, la llum... És una obra d'orfebreria fílmica, amb unes pedres precioses incrustades com són Jacob Elordi, Oscar Isaac i Mia Goth.

On la pots veure? Es pot veure a Netflix.

8. WARFARE

La guerra moderna sempre ha tingut un topall amb el cinema. No gaudeix d'aquella èpica romàntica (i fictícia) d'altres períodes bèlics com són les guerres mundials del segle XX, les batalles de Napoleó, els combats colonials o les guerres dels imperis antics, des dels grecs fins als romans. Per això mateix, a les pel·lícules, no han acabat de quallar mai del tot al públic generalista aquestes obres que ens expliquen, a nivell de combat, batalles a l'Afganistan, Iraq o Ucraïna. Això s'ha acabat. Ray Mendoza, qui va combatre a Iraq, i Alex Garland, un dels millors cineastes contemporanis, van sumar esforços per aconseguir la pel·lícula més ultrarealista, claustrofòbica i brutal dels soldats que van lluitar en una guerra sense saber-ne gaire els seus motius. El film és una ràtzia, un tret a tota velocitat entre moments de connexió entre els homes que sopen pols i miren a través dels seus visors edificis grisos plens d'enemics que no saben ni per què els volen arrencar el cap. Una obra visualment exquisida, amb un grup de joves actors (la majoria d'ells coneguts i que són el futur de Hollywood) que aconsegueixen fer-nos transmetre les seves emocions des del primer moment. No són herois. Són nois intentant sobreviure fent veure que són soldats.

On la pots veure? La pots veure a Amazon Prime Video o llogar a Rakuten TV i Apple TV+.

Pots llegir aquí la crítica de Marta Ferrer sobre la pel·lícula.

Sèries i pel·lis

«Warfare»: la pel·li de guerra bona d’Alex Garland és «Civil War» Marta Ferrer

7. JAY KELLY

Una altra meravella, completament infravalorada i menystinguda des de la seva estrena al Festival de Venècia. Noah Baumbach ens regala un dels millors guions dels darrers anys (cal reconèixer que White Noise va ser una topinada històrica) i ens brinda l'únic actor que podria haver interpretat el paper de Jay Kelly: George Clooney. A la fórmula hi sumem un Adam Sandler que, amb l'edat, excel·leix encara més en els papers dramàtics i ens queda un combinat increïble. Puc entendre que la premissa de la pel·lícula estigui reservada només per als més devots del subgènere "cinema dins del cinema", però el relat metafísic que crea Baumbach entre Kelly, Clooney, Hollywood, la fama, l'èxit i les segones oportunitats, és immens. Només amb l'escena de l'homenatge a Jay Kelly, on projecten un vídeo en una gran pantalla, mereix formar part d'aquesta llista. Perquè el relat, l'estil en narra, la capacitat d'escriure i traslladar aquesta història amb tanta elegància per part de Baumbach em va captivar durant 130 minuts. No fa falta ser un home de 60 anys ni ser actor ni haver gaudit d'una fama incomparable per entendre els dolors de la soledat, de la pèrdua de les amistats, de sentir-te un terròs de sucre dissolt en el teu propi personatge. Qui ets? On vas? Tornaries enrere? Et penedeixes d'alguna cosa?

On la pots veure? Està disponible a Netflix. 

6. LA FURIA

És una història carregada de moments carnals, físics i catàrtics que es barregen amb la calidesa familiar, l'amor de les amigues, les cures a través de les petites coses. En certs moments, sembla una resposta, una espècie de cop de puny, a l'Irreversible de Gaspar Noé, aquella infame pel·lícula que també giravolta en la violació d'una dona, amb una venjança masculina com a resultat de l'agressió. Això és gràcies a tot un conjunt de dones al voltant de la producció, especialment: Gemma Blasco en la direcció i Àngela Cervantes en el paper protagonista. És una pel·lícula sensorial que acaba mimetitzant qui l'està veient amb allò que està passant davant seu. La tendresa, la foscor, l'Àngela Cervantes retorcent el seu cos, un Àlex Monner trencat per la seva incapacitat de generar una empatia realment efectiva com a germà d'ella o pel so. La música, les vibracions, les cançons, són tan importants que es converteixen en potes cabdals de la pel·lícula. La furia és una de les millors experiències cinematogràfiques del 2025.

On la pots veure? La podeu trobar a Filmin, Movistar Plus+ i HBO Max.

5. ONE BATTLE AFTER ANOTHER

Un viatge febril i revolucionari (mai millor dit) a través de la història d'una família disfuncional amb un passat molt tèrbol que els persegueix fins als límits més insospitats. Paul Thomas Anderson construeix un món ple de personatges complexos, únics i, per què no dir-ho, deficitaris, en un guió que sembla una història fictícia però està plena de missatges per al nostre present carregat d'incerteses, obscuritat, radicalismes i perversitats. Leonardo DiCaprio, Chase Infiniti, Sean Penn, Benicio del Toro i Teyana Taylor ens regalen unes interpretacions magnífiques que fan vibrar l'espectador en una embranzida de la qual no paren de prémer l'accelerador sense arribar a estimbar-se enlloc. És divertida (sense tenir intenció de ser-ho en moltes ocasions), és furiosa, és trepidant, és convulsa i és immensament original. És un cant a les batalles romàntiques (i violentes) d'uns temps anteriors que ara ens esclaten a la cara en molts aspectes de la nostra vida personal, però també en el nostre encaix a la societat dels nostres dies.

On la pots veure? La trobaràs a HBO Max i a Movistar Plus+.

4. LOS DOMINGOS

La nova pel·lícula d'Alauda Ruíz de Azúa és un cant lluminós i subtil a les vibracions espirituals d'una noia de 17 anys que sent la pulsió de la vida del monestir. Per sorpresa de tota la família, s'està pensant a convertir-se en monja. Aquest impacte, com un meteorit al si d'una família, generarà una ona expansiva a tots els nivells. I és en aquesta ona expansiva on la directora troba el millor ritme. La capacitat de Ruíz de Azúa de portar-nos fins al nivell d'Ainara (amb una magnífica Blanca Soroa a la seva òpera prima) sense cap mena de prejudicis. La seva mirada és un mirall de totes les institucions eclesiàstiques que aconsegueixen inculcar les seves doctrines i com el seu voltant, distant i absort a les meravelles de la modernitat, és incapaç de respondre davant d'un adoctrinament semblant. Des de l'empatia fins a la confrontació més violenta, la directora aconsegueix radiografiar els diferents escalafons de la família en un escenari carregat de bellesa i calidesa però contraposats a la fredor, l'aïllacionisme i el misticisme del monestir.

On la pots veure? Encara la podeu veure als cinemes.

3. SORDA

La millor pel·lícula del 2025 feta per la indústria del cinema espanyol. Dirigida i escrita per Eva Libertad, la història se centra en el personatge de la Míriam Garlo, una dona que va néixer sorda i que ara tindrà un bebè. Davant d'aquesta situació, que per a tots pares primerencs ja és difícil, ho és encara amb la gran pregunta, carregada de por: el nounat també serà sord? La qüestió sobrevola també sobre la seva parella, l'Álvaro Cervantes (quin gran any i quina gran interpretació que fa, el català), que intenta mantenir la quotidianitat com pot. És una pel·lícula preciosa, carregada de sentiments i emocions, que trasllada a l'espectador aquests temors, aquesta falta d'encaix en una societat que tot i ser conscient de les problemàtiques que arrossega una persona sorda, segueix sense tenir la sensibilitat necessària. El film parla de les comunitats, de les segones oportunitats, del tirar endavant o tenir la capacitat d'entendre les ràtzies d'egoisme d'una persona que no es vol sentir íntimament sola amb la seva pròpia descendència. Quin tros de pel·lícula. 

On la pots veure? La pots veure en streaming a Movistar Plus+. 

2. SINNERS

És la major experiència cinematogràfica de l'any en termes de cinema en estat pur. Ryan Coogler va aconseguir crear un còctel impresionant i únic a través de les arrels de la cultura afroamericana i el gènere del terror i els monstres, amb els vampirs. A través d'una posada en escena espaterrant, el director aconsegueix crear una mística i un ambient immensos gràcies a dos elements: un guió rodó, que deixa tancat gràcies a la gran escena final en un bar, i als seus protagonistes. Menció a part per a Michael B. Jordan, que ara mateix és en el moment més dolç de la seva carrera interpretativa; al nouvingut Miles Caton i la seva veu impresionant; i a la Hailee Steinfeld, que acaba de guanyar molts números per seguir protagonitzant pel·lícules de terror. Ara bé, el paper de Jack O'Conell i Delroy Lindo, al costat de Wunmi Mosaku, deixen ben clar que Coogler va triar un repartiment de luxe per a una història que cal veure diverses vegades per comprendre la seva monumentalitat. Ja és gros que un poruc com un servidor col·loqui un film de terror com el segon millor de l'any.

On la pots veure? A HBO Max.

1. BLUE MOON

No hauria imaginat mai que una pel·lícula que podria ser pràcticament una obra de teatre sobre Lorenz Hart, un dels lletristes més importants de principis del segle XX, em remouria tants sentiments, m'atraparia el cos i m'encapsularia l'ànima de manera tan potent. Richard Linklater (no fa pel·lícula dolenta, aquest home) ens col·loca el dia de l'estrena de l'obra Oklahoma! a Broadway, una data històrica per al teatre dels Estats Units, però també el darrer clau al taut de Hart, que veia com el seu company durant un quart de segle, Richard Rodgers, començaria una nova etapa laboral amb Oscar Hammerstein i el catapaultaria encara més a la fama. Durant una hora i gairebé tres quarts, veiem un Ethan Hawke fent el millor paper de la seva carrera (ja em perdonareu, jo adoro Training Day) i regalant-nos una càtedra interpretativa a la mida del personatge. Melodramàtic, pessimista, alcohòlic, voyeur, un geni perdut en la nimietat d'un got de whiskey. Un tros de pel·lícula, una monumentalitat, un caviar per als nostres ulls i per a tots aquells amb la sensibilitat suficient per veure en aquesta breu pinzellada que passa al mític restaurant Sardi's com una obra de culte de la modernitat.

On la pots veure? Encara la pots trobar en algunes sales de cinema.