La Mesías serà recordada com la gran protagonista de la nit dels Feroz 2024. La sèrie més ambiciosa i experimental dels Javis s'ha emportat els grans premis de la premsa especialitzada, imposant-se en totes les categories on estava nominada: millor sèrie dramàtica, guió, actriu i actor protagonista per Lola Dueñas i Roger Casamajor i millor actriu i actor de repartiment per Albert Pla i Irene Balmes. L'altre gran nom propi de la gala ha estat el de Robot dreams, de Pablo Berger, que a banda de cartell i música original, s'ha emportat el premi a millor comèdia. Per la seva banda, J. A. Bayona s'ha endut l'estatueta a millor direcció per La sociedad de la nieve i 20.000 especies de abejas la de millor pel·lícula dramàtica.
Com ja es preveia, La Mesías ha rubricat una victòria sense pal·liatius en la cerimònia pujant fins a sis vegades a l'escenari del Palau de Vistalegre Arena de Madrid. S'ha imposat, així, en la nit de la premsa especialitzada en cinema i sèries, que per 11è any distingeix la millor producció audiovisual de l'any.
La celebrada proposta de Los Javis, impregnada del pop cristià de les Stella Maris -amb cançons compostes pels catalans Hidrogenesse-, han constatat que la fe és el conducte per donar sentit a la vida. El primer senyal els ha arribat a l'inici de la gala, en què han recollit els dos primers guardons: el d'Irene Balmes -que ha fet un últim agraïment en català- i el d'Albert Pla. El cantautor no era a la gala i l'han recollit quatre de les seves filles a la ficció, que han llegit un poema religiós en clau d'humor.
L'altra proposta que ha brillat amb llum pròpia ha estat la producció catalana Robot dreams, que ha culminat una setmana de somni arrencant amb una nominació als Oscars i acabant-la amb tres Feroz: el de millor música original per Alfonso de Vilallonga, millor cartell i millor pel·lícula de comèdia, aquesta última, una estatueta molt celebrada pel seu director, que fa temps que defensa que els films no han de distingir-se temàticament: "L'animació no és un gènere".
D'altra banda, l'òpera prima d'Estibaliz Urresola20.000 especies de abejas continua imparable en la seva fructífera carrera pels premis. La coproducció catalana, Os de Plata a la Berlinale per la joveníssima Sofía Otero i que aborda la identitat de gènere en la infància, s'ha erigit amb el Feroz a millor pel·lícula dramàtica i millor actriu de repartiment per Patricia López Arnaiz.
A més a més de distingir la direcció de J. A. Bayona, la premsa especialitzada també ha distingit la tasca de Harry Eaton pel primer avançament oficial de La sociedad de la nieve. Dos actors de la pel·lícula han recollit el premi en nom seu: "Gràcies per donar tant de suport a un film protagonitzat per un elenc llatinoamericà". David Verdaguer s'ha imposat amb el Feroz a millor actor protagonista per Saben aquell, que ha recollit el seu director, David Trueba, perquè està assajant per l'obra de teatre Elling a Barcelona.
La pel·lícula Upon entry (La llegada) s'ha emportat el premi a millor guió, La singla ha guanyat el Feroz Arrebato de no-ficció, mentre que el de ficció l'ha recollit Sobre todo de noche. La Dani ha recollit el Feroz a millor actor de repartiment d'una pel·lícula per Te estoy amando locamente, un homenatge que ha dedicat a "tots els raros". Finalment, Cerrar los ojos, el retorn de Victor Erice al llargmetratge 30 anys després de l'última pel·lícula i una oda al cinema d'altres temps, ha marxat de la gala sense cap premi, malgrat que partia com a favorita. El mateix resultat ha tingut l'adaptació cinematogràfica de la novel·la de Sara Mesa, Un amor, dirigida per Isabel Coixet, que ha marxat amb les mans buides. La gala, de prop de tres hores de durada, ha comptat amb Coria Castillo i Brays Efe com a mestres de cerimònies i ha tingut públic per primera vegada.
El primer Me Too del cinema espanyol plana la gala
En l'àmbit social, la denúncia de tres dones contra el director de cinema madrileny Carlos Vermut destapada per El País han impregnat la nit. De fet, la presidenta de l'associació organitzadora dels guardons, María Guerra, s'hi ha referit durant el seu discurs per lamentar que els abusos siguin "a tot arreu, no només en el món del cinema". També ha parlat de la precarietat de la premsa, que considera que "expulsa els joves del sector, que no volen treballar cobrant tan poc".