El 6 d'agost de 1945, el president dels EUA, Harry S. Truman, va ordenar el llançament de la primera bomba atòmica en el seu ús militar. L'objectiu: Hiroshima, ciutat de la zona sud-oest del Japó. Només en aquella explosió van morir 70.000 persones a l'instant, i per conseqüències directes, la xifra s'eleva entre 90.000 i 140.000 persones. Els efectes van ser desastrosos i, tres dies després, els Estats Units van decidir llançar una segona bomba nuclear a Nagasaki sota la premissa que els seus efectes apocalíptics finalitzarien el conflicte amb el Japó. Fa vuitanta anys del primer bombardeig de la història amb armes atòmiques i des del país nipó han realitzat diversos homenatges a les víctimes i commemoracions d'aquell desastre. 

L'alcalde actual d'Hiroshima, Matsui Kazumi ha destacat el paper dels supervivents, coneguts com a hibakusha, i ha demanat "mai rendir-se" per a aconseguir la "completa abolició de les armes nuclears". "Hem de fer que el desig d'abolició nuclear sigui el consens de la societat civil", ha asseverat durant un esdeveniment al qual han assistit líders de més d'un centenar de països de tot el món, així com supervivents i activistes. Lluny de les conseqüències geopolítiques, científiques i humanes que van suposar els bombardejos atòmics al Japó, el cinema ha intentat abordar per diferents flancs la qüestió nuclear de Hiroshima i Nagasaki. 

Malgrat que la indústria de Hollywood ha produït diversos títols de caràcter més militar -especialment en l'etapa posterior a la Segona Guerra Mundial- i d'altres fins i tot propagandístics, la cinematografia mundial, amb gran incidència en terres nipones, va incidir en les conseqüències emocionals directes d'aquell salvatge bombardeig. La mort indiscriminada de centenars de milers de civils en només quatre dies ha estat protagonista de desenes de documentals, reportatges i informacions periodístiques. Moltes, a més, no van poder veure la llum fins anys després per les pressions fetes des dels Estats Units en plena Guerra Freda.

Des d'El Món de la Tele us proposem dues pel·lícules sobre els efectes del bombardeig nuclear a Hiroshima. Una d'elles, d'animació i feta des del mateix Japó, és considerada una de les més crues i esglaiadores que han abordat mai l'atac atòmic. Tot i que forma part del gènere de l'animació, en cap cas és una pel·lícula infantil. Ni tan sols juvenil. La segona proposta que us fem és una de les obres mestres de la Nouvelle Vague, el moviment de cinema francès que va arrasar a finals de la dècada dels anys 50 i els anys 60. 

Barefoot Gen (1983)

Basada en una sèrie de mangues escrits i guionitzats per Keiji Nakazawa, explica la història d'un estudiant de primària que va ser víctima de la bomba atòmica de Hiroshima. Tot plegat està relatat des de la seva perspectiva: com sobreviu ell i no una amiga seva, com ha de suportar les malalties provocades per la radiació atòmica, la mort dels seus germans i el seu pare...

No és, per res del món, un film d'animació per a nens o adolescents. El públic objectiu és completament adult. En el seu moment va ser doblada al català i emesa per TV3, però ara es pot veure a les plataformes. Considerada una pel·lícula de culte per la cruesa amb la qual relata el bombardeig, mostra escenes molt gràfiques -emmascarades en l'animació- sobre el moment exacte en el qual la bomba detona al cel de Hiroshima.

On la podeu veure? A Movistar+.

Hiroshima mon amour (1959)

Una de les millors obres d'Alain Resnais -amb guió de Marguerite Duras- i del període de la Nouvelle Vague. Considerada per a molts com un dels drames romàntics europeus més influents del segle XX, explica la història d'una actriu francesa que després de rodar un film a la ciutat de Hiroshima -en els anys posteriors al desastre-, es queda en un hotel.

Allà viu una nit amb un jove japonès i a través de la seva trobada comencen a obrir-se l'un amb l'altre. A partir d'aquesta experiència afloren sentiments ocults, traumes enterrats al fons del cervell i un dolor existencial que es veu colpejat per l'ambient d'una ciutat que pocs anys abans va ser destruïda per la bomba nuclear. Emmanuelle Riva fa un dels seus millors papers. 

On la podeu veure? A Filmin.