L'onada d'incendis que crema ja més de 138.000 hectàrees a l'oest de la península està deixant perdudes molt greus per a la població afectada, que ha hagut d'abandonar cases, pobles i camps sencers per l'amenaça del foc. Però, inclús en la desesperació més gran, sembla que hi ha un racó per on s'escapa, tot i no tindre cap relació aparent, la catalanofòbia als mitjans de comunicació.
És el cas d'aquest vídeo d'una entrevista a una afectada pels incendis a Lleó que s'ha viralitzat a X i que pertany al programa "Espejo Público" d'Antena 3.
🔥🔥Una afectada por los incendios en León ESTALLA en @EspejoPublico: “Nosotros también pagamos impuestos. Quiero que me ayuden aquí igual que en Cataluña. Las CCAA no sirven para nada si luego pasa esto, ciudadanos de primera y de segunda” pic.twitter.com/5NnXNQEtms
— Pedro Pineda Celis (@pedropcelis) August 18, 2025
"Vull que m'ajudin ací igual que a Catalunya"
Al vídeo el to de la dona entrevista és clarament frustrat per la situació que viu la població i, en concret, per la situació personal en què es troba vivint a un dels pobles afectats, Oencia, a Lleó.
La dona comença a reivindicar que és la seva terra i la dels seus avantpassats i, després, s'enfureix quan relaciona la desesperació, la manca d'ajuda i la manca d'equips de bombers als ajuts o subvencions econòmiques que reben les comunitats autònomes i, en concret, Catalunya.
“Nosaltres també paguem impostos. Vull que m'ajudin aquí igual que a Catalunya. Les comunitats autònomes no serveixen per a res si després passa això, ciutadans de primera i de segona”, es queixa la dona.
El que diu, en realitat, no és una bogeria inventada, sinó el resultat d'un tractament mediàtic sobre el finançament que rep Catalunya que, de vegades, està esbiaixat per focus catalanòfobs, ja que la realitat inclou matisos més complexos com que és la tercera comunitat que més aporta a les arques de l'Estat, però la desena que més rep.
Com es gestionen els diners per la prevenció d'incendis?
La situació ara, amb els incendis a la península, obre un ou debat sobre la gestió de les responsabilitats i competències en medi ambient. De fet, el debat entre les poblacions on governa el PP que s'estan cremant i la cessió de les competències de prevenció d'incendis a l'estat està protagonitzant l'agenda política els últims dies.
La realitat és que són les autonomies les que tenen les competències en prevenció, és a dir, són els governs autonòmics els que s'encarreguen d'executar els plans per previndre incendis a boscos o muntanyes, tenint en compte els recursos econòmics dels quals disposen.
En el cas de Castella i Lleó, la despesa en prevenció d'incendis forestals s'ha reduït des del 2009 en, aproximadament, nou milions d'euros, segons dades del Ministeri per a la Transició Ecològica i Repte Demogràfic. En 2022, Castella i Lleó va invertir 1,41 milions d'euros en prevenció d'incendis forestals, segons les xifres oficials, enfront dels 10,27 que va destinar l'any 2009.
Així, la despesa pública en aquest aspecte s'ha desplomat un 86%, una tria que correspon a les polítiques autonòmiques en matèria de prevenció d'incendis i que, ara, s'ha vist insuficient per apagar els focs.
