És una pel·lícula horrorosa. No hi ha per on agafar-la. I no és només una qüestió d'opinions personals per part d'un servidor o de la crítica professional, no. Els usuaris i espectadors generalistes la detesten. War of the Worlds és la darrera adaptació de la llegendària novel·la d'H.G. Wells, una obra literària publicada el 1898 i que ja ha gaudit d'interpretacions, versions i altres títols a la pantalla.

El més famós és el d'Steven Spielberg de 2005 -ara fa dues dècades-, amb Tom Cruise com a principal protagonista. Fa pocs dies, Amazon Prime Video va sorprendre tothom amb l'estrena d'aquest film amb Ice Cube com a protagonista. La combinació és molt llaminera: un dels actors i rapers afroamericans més reconeguts arreu del món en una història com aquesta? Universal Pictures, una de les majors de Hollywood, forma part de la producció. Semblava un còctel perfecte. Del primer glop el vòmit és automàtic. 

Les valoracions negatives han corregut com la pólvora a les xarxes socials, entre la crítica professional que l'ha pogut veure i les principals pàgines de reviews de tot el planeta. Rotten Tomatoes, un dels principals indicadors que fan servir els cinèfils i els professionals a l'hora de calibrar els èxits d'una pel·lícula, ha registrat una tempesta perfecta: un 0% en les crítiques dels usuaris. Un zero. Literalment. 

El primer element disruptiu és el guió. Com Spielberg, els creadors de la pel·lícula han volgut adaptar les circumstàncies de la novel·la de Wells a l'actualitat. Kenny Golde i Marc Hyman, els dos homes que signen el guió del film i que tenen poca experiència en produccions d'alt nivell, van determinar que el protagonista (Ice Cube, recordem) fos un analista de dades que es dedica a fer servir un programa de vigilància massiva per rastrejar possibles amenaces. 

En un moment de la seva feina comença a trobar-se amb situacions anòmales. Sense anar més lluny i ja ha passat més d'un segle de la història original: comença a trobar-se amb pistes dels extraterrestres. Fins aquí, tot bé. La pel·lícula, però, és un despropòsit en la realització, l'ús de les càmeres (els zooms i l'ús de pantalles compartides en ordinadors, no hi ha per on començar) i el que és pitjor encara: el product placement.

És un anunci continuat dels productes i les marques d'Amazon. El logo de la companyia apareix sense parar i fins i tot, en un moment de la trama, un dels protagonistes entrega una targeta de regal d'Amazon Prime per intentar desencallar una situació clau per salvar el món. Usuaris a fòrums com Reddit no sabien ni com valorar aquest despropòsit.

Lluny que aquest sigui l'únic problema, la trama i la història és surrealista si ho comparem amb l'obra de Wells o, simplement, l'adaptació que va realitzar Spielberg ara fa vint anys. Un dels elements més estranys són les capacitats del personatge d'Ice Cube a l'hora de realitzar piratejos informàtics. Alguns freguen el ridícul, com intentar hackejar una situació a través d'un generador de contrasenyes. És encara pitjor quan fan servir un mapa, com si fos de Google, que els troba ubicacions d'alt valor del govern... fent clic dret amb el ratolí. 

És molt dolenta, però funciona

Podríem desgranar escena per escena aquesta monstruositat cinematogràfica que ens ha regalat Prime Video el 2025 de la mà d'Universal Pictures, però lluny d'aquesta valoració, la pel·lícula és un triomf absolut pel que fa a audiència de la plataforma.

Segons ha recopilat el mitjà especialitzat Variety, War of the Worlds ja havia sumat fins a 98,1 milions de minuts de reproducció al servei d'Amazon, col·locant-se així com el cinquè títol més vist de l'actualitat (les dades estaven actualitzades fins al 31 de juliol). Ara, en temps real, alguns portals la col·loquen com la segona més vista.

A l'estat espanyol no ha tingut gaire incidència perquè la idea, com a tal, xoca amb l'imaginari col·lectiu que encara té associada La guerra dels mons a Tom Cruise corrent i saltant per uns camps a les fosques mentre fuig dels grans monstres mecànics dels invasors extraterrestres. Tots els valents que feu l'exercici de veure el film no en sortireu indiferents. La qüestió és en quin sentit.