Xavi Bundó (Sabadell, 1984) és la veu insígnia de Catalunya dels caps de setmana a la ràdio més escoltada país. Fa dotze temporades que dirigeix el Via Lliure de RAC1 i en fa deu que és líder. Enguany, però, el programa ha aconseguit trencar el seu propi sostre d'audiència amb un rècord històric. Ha estat la temporada on Bundó també s'ha estrenat a la televisió, amb L'any que vas néixer al 2Cat com el primer espai en prime time d'un nou mitjà audiovisual. 

Repassem la carrera radiofònica, l'estat de salut d'un Via Lliure que competeix de tu a tu amb els programes d'entre setmana (i els supera), les claus dels èxits del milió de RAC1 o la seva nova aventura televisiva, que gaudirà d'una segona temporada al canal en català d'RTVE.

El Via Lliure ha esmicolat aquesta temporada el rècord d'audiència. Com valora aquesta dada?
És una bestiesa. La temporada és impecable. Fa dotze temporades que estic al Via Lliure i sempre tens la sensació que arriba un dia que ja ens haurem estabilitzat, que les audiències ja no les millorarem. Però ha estat la millor temporada del programa de la història. És brutal. L'equip està encantat. La qüestió és que venim d'una ràdio que està en un moment molt dolç i que tots els programes van com un tiro.

Quines són les claus de l'èxit del Via Lliure any rere any?
És difícil. Al principi vam pujar molt de pressa. D'una temporada a una altra sumàvem 100.000 o 150.000 d'una a l'altra. Però ara jo soc el primer sorprès. Any rere any ens superem a nosaltres mateixos a nivell d'audiència. Crec que és multifactorial. És veritat que és una aposta molt consolidada. Són dotze temporades fent el programa, deu de lideratge. La gent ja sap com som, hi ha una pila de seccions que estan molt consolidades i que la gent va a buscar i que són les més escoltades de la ràdio, en format pòdcast. I després que mantenim aquesta combinació radiofònica que hem defensat des del primer dia, on la informació és important i intentam treballar-la el millor possible. Intentem explicar coses noves i estar molt atents. Hi ha un esforç col·lectiu molt gran. 

I la part més d'entreteniment.
Sí. A partir d'aquí, la resta del programa. Intentem oferir un contingut interessant o entretingut, amb converses més profundes, amb tota mena de cares, històries o persones diferents. Al cap de setmana, al final, et dona un marge de fer certes coses a un ritme que no et permet la setmana. Intentem aprofitar aquests límits que ens permet l'horari.

Anys enrere, el cap de setmana era una zona més de pausa radiofònica. Ara ja no. Ha notat aquesta incidència?
Sí, el que tenim al cap de setmana és menys recursos, sempre. I és cert que l'energia de l'actualitat batega una mica més lenta. El que passa és que llavors passen coses. I en aquest curs n'han passat moltíssimes. Però aquest plantejament hi ha estat des del principi, fer una transformació en la qual la informació fos un eix fonamental del programa. Que tu t'endollessis la ràdio a les set o les vuit del matí i tinguessis la sensació que t'han donat coses igual que qualsevol altre dia de la setmana. No oblidem que al cap de setmana hi ha molta gent que treballa. Nosaltres intentem ocupar aquest espai el millor que sabem. A nivell informatiu jo vaig intentar aplicar el que sabia d'on estava abans, que era El món a RAC1. En aquell moment RAC1 i en general a les ràdios no s'apostava tant per la informació el cap de setmana. Veient el que ha passat, crec que el temps ens ha donat la raó.

Algun exemple?
Recordo molt al principi quan determinades persones de l'àmbit de la política o de l'àmbit de l'acadèmia que a partir de divendres al migdia ja no els hi diguessis res. I ara ets un espai que es té en consideració. Han entès que la realitat ja no s'atura al cap de setmana. Això em satisfà veure que vam encertar la tecla. Segur. 

"RAC1, i les ràdios en general, no apostaven tant per la informació el cap de setmana. Veient el que ha passat crec que el temps ens ha donat la raó"

Reivindicava espais del programa, com els Pantalleros, els Execrables o les Patates. Com valora que certs programes de ràdio es moguin en aquest espai, on un gran paraigua acull grans marques que funcionen molt bé i el presentador acaba sent més un àrbitre de tenis?
Ara explico alguns trucs. Un dels plantejaments que em vaig fer quan vaig començar a fer el programa, que era tan llarg, era el fet que jo necessitava que en moments no hagués de portar el timó tota l'estona. Per què? Seré honest. No hi ha ningú que jo conegui que pugui estar set hores amb un nivell d'atenció i tensió tan alt. Llavors, què necessites? Doncs que algú t'agafi el relleu i que tu puguis ser, en aquell moment com tu dius, àrbitre de tenis. Van passant coses i jo afegeixo, remarco, ressalto, enfronto i confronto com fan molts altres programes durant el dia. 

Si tu escoltes el Versió RAC1 del Clapés, per exemple, hi ha moments en què el Toni desapareix i només entra per ressaltar o per enfrontar personatges. I això és part de la gràcia, trobar aquests petits espais en què tu combines al llarg d'una hora una secció molt boja en què passen moltes coses i una entrevista lenta en què has de posar tots els teus esforços o la teva atenció. Sempre ho he tingut molt clar.

RAC1 encadena cinc onades amb un milió d'oients de mitjana. Com un dels eixos principals de l'emissora, a què responen aquestes xifres?
És una bogeria. Com a ràdio havíem aspirat durant tant de temps al milió i l'havíem esperat durant tant de temps. Hi va haver un moment, jo et diria després del procés o més cap al final, que tenies la percepció que estaves allà. Que estaves fregant els 800, 900 mil. No deixa de ser un número. Tampoc li hem de donar tanta importància, però al final és un número tan gros i que no s'havia produït mai. Jo vaig pensar que ja no hi arribaríem.

Ens va sorprendre a tots la primera vegada que va passar perquè l'havíem esperat molt i no havia arribat. De cop, per sorpresa, arriba. Sincerament jo crec que tothom pensava que això seria una vegada i prou. A més, com una carta als Reis, en l'EGM que RAC1 feia els 25 anys. La sorpresa és mantenir el milió i que les pujades i baixades siguin dins d'aquest milió. Però a veure, jo sempre he dit que l'EGM és el que és. Al final són uns estudis d'audiència que són els que tenim i són els que tots pactem, però el número en si a mi em dona una informació: el sosteniment en el temps. Si allò s'aguanta en el temps o hi ha una tendència molt marcada de distància amb la competència, de xifres jo crec que és perfectament creïble.

El cap de setmana viu un gran duel radiofònic des de fa uns anys, tot i els resultats de RAC1. Com valora la competència directa que suposa El Suplement i Roger Escapa?
La competència el cap de setmana no l'he deixat de tenir mai. Fa dotze anys que la faig, en la primera temporada contra la Sílvia Coppulo, que és una de les grans del panorama radiofònic. Després tres anys contra Ricard Ustrell i que després hem vist d'on ha acabat. Per tant, no era un qualsevol. I ara crec que ja són vuit temporades el Roger. Sempre he tingut la sensació de tenir rivals brutals a l'altra banda. Boníssims, creatius, amb capacitat de voler guanyar, amb gana, i això és positiu. El Suplement sempre m'ha semblat un producte del qual aprendre'n i també a la vegada competir-hi. Sempre m'ha semblat un rival. I no només ara que hi ha el Roger, que ho sap fer fantàsticament bé, sinó abans també. Sempre he dit que el que hi hauria d'haver és més competència, no només una ràdio i una altra que competeixen. No només RAC1 i Catalunya Ràdio. Si ara de cop en tinguéssim dos o tres més que fossin viables econòmicament seria una meravella. No només perquè la gent tindria més alternatives. La competència sempre és bona.

El Suplement sempre m'ha semblat un producte del qual aprendre'n i també a la vegada competir-hi. Sempre m'ha semblat un rival

Jordi Basté va dir el 22 d'abril, l'endemà que li atorguessin el Premi Ràdio Associació com a millor professional: "Es treballa molt millor, us ho ben asseguro, sabent que qui algun dia t’ha de substituir (espero que li ofereixin i espero que ho accepti), probablement bastant més aviat que una mica tard, no només no et mou la cadira, sinó que t’hi empeny a continuar una mica més". Serà el substitut o l'han posat en un compromís?
El Basté em va fotre en un compromís abismal amb aquestes frases. El primer que sempre dic és que el Basté no decideix qui serà el pròxim editor d'El món a RAC1. Que jo sàpiga. A no ser que llavors sigui el director de la ràdio i llavors decidirà [Riu]. Per tant, això correspondrà a qui hagi de prendre decisió el dia que s'hagi de produir aquesta decisió. I aquesta decisió espero que sigui d'aquí molt de temps. Jordi Basté és un emblema de RAC1, és un emblema de la ràdio en català, i per tant, que segueixi ell sent el director d'El món a RAC1 és una bona notícia per a RAC1 i per a la ràdio d'aquest país. És que jo ni m'ho plantejo, sincerament. Evidentment aquell dia vaig rebre molts missatges. Molts, molts, molts. I vaig veure molts diaris digitals publicant-ho, sens dubte [riu, assenyalant l'entrevistador]. Jo estic molt feliç que el Basté pensi això.

Ràdio

Jordi Basté ungeix Xavi Bundó com a successor al capdavant d'«El Món a RAC1»: «Espero que ho accepti» Víctor Rodrigo

No només ho pensa, ho diu públicament.
D'aquí a que hagi de passar això són tres-centes pantalles endavant. No és l'escenari. Jo ni m'ho estic plantejant i crec que la casa ni s'ho planteja. Crec.

Mentre Ustrell perdi contra Basté, però, no haurà de patir pel cap de setmana, no?
No crec que el càlcul sigui que el Basté continuï en dependència de la competència que tingui. El Basté decidirà en el moment. Suposo que ell o la casa. I RAC1 no crec que estigui per la situació d'acabar aquesta etapa. Decidirà ell, per tant, quan li ve de gust deixar-ho. I en aquell moment la casa decidirà. I jo no tinc res absolutament a veure amb això, ni vull tenir-ho a veure. Però no crec que tingui la relació amb la competència directa amb l'Ustrell. El que sí que em consta és que els resultats són boníssims, que RAC1 és líder en totes les seves franges, que El món de RAC1 aquesta temporada hi ha més distància que mai amb els seus competidors en tota la seva història i que nosaltres hem fet els millors resultats de la nostra. No crec que ningú estigui pensant en cap canvi de res.

RAC1 té una columna vertebral molt forta des de fa molts anys amb els seus presentadors, però una de les crítiques insistents és la manca de veus femenines en els principals espais. Com valora aquestes consideracions?
Normal. Normal que es pensi això. Crec que és una cosa que s'ha de tenir molt en compte. Bé, la casa l'ha de tenir en compte. Jo no prenc aquestes decisions, òbviament. Però sí, és evident que a RAC1 hi falten veus femenines. Tenint en compte, sobretot, que la plantilla des d'aquest punt de vista és molt equilibrat. O sigui, de professionals molt bones hi ha. I jo ho sé perquè des que estic aquí el cap de setmana pràcticament, et diria, tots els anys, ha estat molt més femení que masculí. Hi ha moltes dones a RAC1 preparades per fer el que calgui. Vull recordar, també, que és una emissora que dirigeix una dona des de fa uns quants anys. I això també és un rara avis en la comunicació d'aquest país. Que a vegades s'oblida i a vegades no es posa al damunt de la taula.

Té sostre, la ràdio en català?
Ara mateix en el país entenc que pugui semblar una meravellosa anomalia perquè tu et mires molts altres àmbits i no tens la mateixa sensació. Però quan és una meravellosa anomalia tot fa pensar que potser no tindria per què ser única i exclusiva. Als premis Ràdio Associació jo vaig dir que si hi ha tanta gent que escolta la ràdio en català vol dir que no pot ser tan difícil fer la resta de coses de la vida en la nostra llengua. Ni viure en català. I, per tant, caminar cap a una normalització. Un país normal en què la llengua del país té la mateixa consideració que en qualsevol altre.

Li preocupa la salut del català a curt o mitjà termini?
L'ús social del català ha caigut en picat i cada cop que hi ha una actualització ha caigut una mica més. Hi ha una pressió del castellà molt important a través de moltíssimes coses i és preocupant. Tots els que tenim fills ho sabem això, que la llengua de socialització de les criatures molt majoritàriament és el castellà. Això vol dir que potser hi ha una generació interrompuda que decideix que la seva llengua de socialització d'infantesa és aquesta. A mi és el que més em preocupa, les criatures. No en tinc cap dubte. Molts dels esforços que s'haurien de fer com a país és controlar això. Intentar fomentar el català entre els més joves. Jo he de seguir treballant en aquesta llengua per facilitar-ho al màxim possible. Hem de donar suport als grups de música en català i hem de donar suport a les obres de teatre en català, a les publicacions en català. Ho hem de fer. Si no ho fem nosaltres no ho farà ningú. Això no vol dir que no puguis fer promoció de moltes altres coses, però sí, jo tinc una preocupació raonable, com li passa a la majoria de gent.

"Si hi ha tanta gent que escolta la ràdio en català vol dir que no pot ser tan difícil fer la resta de coses de la vida en la nostra llengua"

Què cal fer?
La solució no la tinc. Una vegada que vaig parlar amb l'Albert Jané, un dels creadors i directors de Cavall Fort i li vaig preguntar com veia les coses. Em va dir que era un optimista tàctic. Em va agradar molt aquesta expressió perquè no hi ha alternativa. Ser pessimista no et porta enlloc. En aquest cas, ser realista sí. Has de ser optimista, perquè si no ets optimista ja no hi ha res més enllà. Molta gent ho ha donat per perdut. Doncs ara arriba el moment d'intentar no donar res per perdut. I si hem de parlar més català i exigir més català, doncs és el que hem de fer. La llengua només se salva d'una manera, que és parlant-la. Utilitzant-la. No deixant-la com una cosa que queda amagada en un armari o en un zoo, per contemplar-la i dir "això passava en una època concreta". No. La llengua hi és per a fer-la servir i si no la fem servir nosaltres segur que no la farà servir ningú més.

Fa un any parlàvem de l'inici de l'aventura televisiva. L'any que vas néixer és un dels èxits de La 2Cat.
[Riu] Tu ho vas dir, a més a més. Ho vas anticipar.

L'any que ve seguirà formant part de la graella?
La temporada que ve, a partir del setembre. No sé quan serà, però sí. Hi ha un acord, s'ha signat . De fet, ja hem rodat la segona temporada. Això ho vam dir en el seu dia, i, per tant, l'any que ve, a partir de la temporada, s'emetrà la segona. És veritat que si m'ho haguessis preguntat fa un any, de fet ja m'ho vas preguntar fa uns mesos, jo t'hauria dit que era molt d'hora per parlar-ne. Jo no he fet mai televisió, i a més a més, tinc molt respecte pels professionals de la televisió, venint de la ràdio que és un mitjà que domino. La televisió no la conec. Sí, la temporada que ve n'hi haurà, per gust meu i perquè la cadena considera que ha estat un èxit. També ho considero i el públic així també ho ha avalat.

El feedback i la rebuda van ser positius.
Inesperats. Va coincidir amb un xup-xup, que jo el vaig entendre tot i que era desigual, amb la nova lluita entre la 2Cat i el 3Cat. Jo ho vaig entendre perquè coincidia en el temps, en un moment de molt debat sobre la televisió pública catalana i la irrupció d'un nou canal en català públic, a més a més. I jo ho vaig entendre en aquest sentit, tot i que em va semblar que era una lluita desigual. No té res a veure les condicions, les capacitats i els recursos econòmics que té la 2Cat amb Televisió de Catalunya. No té cap mena de sentit la comparació. El país té ganes de provar coses i està bé que existeixin. Si hi ha competència, tothom és millor. No ens ha de fer por que hi hagi un segon canal en català. Si n'hi hagués un altre, un canal privat, estaria molt bé. Hi ha d'haver unes alternatives i no tancar-nos només en una sola opció. Hem sigut un dels programes més estables de la graella.

Les veus principals de RAC1 han aterrat projectes televisius a La 2Cat. Al final no teníeu espai a TV3?
No ho sé. A mi no m'han proposat mai res de TV3, però tampoc no els culpo. No és una demanda que jo faci, ja t'ho he dit abans. Jo no he fet televisió mai, ni pensava fer-ne mai. No era una expectativa. El que és evident és que sí que ha vingut una proposta d'un altre canal que ha pensat, parlo per mi, que podia fer alguna cosa televisiva i fent-me debutar en un lloc que no havia fet mai. Sobre la coincidència amb altres veus de RAC1, estem parlant de veus que són importants per al panorama comunicatiu català. Jordi Basté, algú té algun dubte? Toni Clapés, algú té algun dubte? Joan Maria Pou, té algú algun dubte? Si no estaven treballant a la televisió és perquè ningú els ha ofert, suposo, o perquè no els ha interessat el que els han ofert. A partir d'aquí, clar, les estratègies que tingui la 2Cat. Jo sé el meu cas. Va ser el primer programa que van tancar que van aprovar, que van signar i el primer que es va emetre en prime time. I va anar molt bé.

El model de televisió pública, sigui RTVE o 3Cat, es pot veure amenaçat en un futur, segons declaracions polítiques de certs partits ultres. Com valora un escenari així?
Espero que no sigui així. Televisió Espanyola, fent una anàlisi purament objectiva, ha passat a competir amb les grans televisions estatals. A primera línia, de tu a tu, amb canals amb qui no competia des de feia molt de temps. La 2Cat ha fet els millors resultats de la història dels productes en català fins a l'arribada de les autonòmiques. Jo diria que la cosa els funciona. Cada cop arriba un govern i considera, per motius diversos, que això no li interessa. Llavors estarem davant del que ja habitualment veiem als mitjans privats, encara que també els públics, que reben la pressió de determinats governs. A mi em semblaria trist i em semblaria un error que de cop se substituïssin productes que han estat funcionant i perquè es considera que han de col·locar els seus. Sé que no sóc de ningú, sé que sóc de RAC1.