Roger Escapa (Sabadell, 1988) és una de les veus més destacades de la ràdio en català. La tardor del 2018 es va posar al capdavant d'El Suplement de Catalunya Ràdio. Ell només tenia 30 anys, els mateixos que el programa al qual es posava al capdavant. Vuit temporades després, Escapa i el seu equip han aconseguit la millor temporada de la història de l'espai matinal dels caps de setmana de la ràdio pública. Les dades de l'EGM han estat clares aquest 2025-2026 i el consoliden com una de les figures més destacades de la graella de Catalunya Ràdio.

Tot i aquesta circumstància, Escapa ha hagut d'afrontar veus crítiques sobre el model de ràdio pública (amb els dos principals programes fets a partir de productores externes), convertir-se en una diana per part de certes formacions polítiques o mantenir un duel amb l'altre costat de la Diagonal, RAC1, amb un Via Lliure de Xavi Bundó en plena forma. El periodista sabdellenc ens rep a la seu de l'emissora per parlar dels reptes de futur, del salt de L'Eclipsi a la plataforma del 3Cat, de les claus de l'èxit del programa i sobre la situació de la ràdio en llengua catalana.

El Suplement ha signat la millor temporada de la seva història, dels 38 anys que fa que és en antena. Quines són les claus d'aquest resultat?
Estem molt contents pels resultats i marxem de vacances amb molt bon regust de boca. La gent ens reconeix després de vuit temporades. Per a molts oients soc el tio del cap de setmana, altres no em posen cara, però la ràdio és un procés lent. Hem anat fent camí i tot això ens suma a favor. El Suplement és una marca molt potent, també, independentment de qui el presenti. Tenim una identitat, una manera de fer ràdio reconeixible. Hem aconseguit que la gent vingui a El Suplement a explicar alguna cosa o aconseguim fer un retrat diferent del que pot sortir de dilluns a divendres en un altre programa. També tenim espais del programa molt consolidats, com la Mayka Navarro i l'Hora Negra, que ens aporta molta audiència, els de la Setmana Tràgica, l'Eclipsi o Joan Antón Català. Hem fet marca que ha ajudat a créixer el programa. 

Aquestes són marques són part de l'èxit d'El Suplement?
Estic molt content que alguns d'aquests espais hi són des del primer dia, des de fa vuit anys. No hem canviat cada any el programa. Hem tingut la paciència necessària. Les marques o seccions formen part des del primer dia perquè funcionen, l'audiència els reconeix i jo m'ho continuo passant bé amb ells.

Ho veiem a la ràdio espanyola, el format dels programes ara es mou cap a marques identificables sota un gran paraigua?
En un programa que dura tantes hores com El Suplement hi ha temps per tot. Has de tenir la capacitat de plantejar un programa en directe, que l'actualitat sempre t'acaba girant, per fer saltar pels aires allò que havies preparat durant la setmana. En els últims anys hem tingut la capacitat de fer molt més contingut en directe que al principi. Ara el programa és una mica més mòbil, però tot i així la gent espera que la Mayka i un servidor ens tirem els plats pel cap a les deu del matí dels dissabtes, les frikades de diumenge o les tertúlies, que hem aconseguit que tinguin identitat pròpia. Crec que hem aconseguit fer una ràdio que sigui identificable.

Una d'aquestes marques es personifica en Mayka Navarro. Com valores les crítiques contra la seva figura o la seva feina?
La Mayka és una dona extraordinària que té un gran talent per comunicar malgrat molts defectes que té. I que sap que té, però d'aquests defectes en sap fer virtut. És una dona que a vegades és caòtica de governar en directe. Pot ser desordenada, pot ser imprevisible... però a la vegada és addictiva. Quan la tens al programa i la sents explicar els relats, és igual el que expliqui, t'hi quedes. Com si aquell matí ha anat a buscar tomàquets al mercat o l'assassinat d'aquesta passada matinada a Barcelona. A mi em passa des del primer dia i l'audiència ho reconeix. Amb la Mayka ens ha passat una cosa i és que ens hem caigut bé. Ha nascut una relació tan dins com fora de la ràdio. De manera natural, sense impostar-la. Tinc molta sort de tenir-la. Sempre ha estat molt fidel al programa. Hi ha un sacrifici també en venir cada dissabte, perquè treballa de dilluns a divendres, però ella també s'ha volgut quedar. I no és una raó econòmica.

Ràdio

L'EGM de la ràdio del cap de setmana: Bundó i Escapa segueixen regnant Víctor Rodrigo

Tot i els resultats de l'últim EGM, El Suplement té la xifra més alta d'oients de Catalunya Ràdio aquesta temporada. L'han felicitat, a l'emissora?
Sí, és clar, i tant. Em sento molt valorat. De fet, crec que estem en un bon moment [a El Suplement] amb l'emissora, després de tants anys, i tothom estava molt content per la primera onada, que vam treure uns resultats extraordinaris. L'emissora així m'ho va reconèixer i crec que és un dels valors segurs que tenen. Estic content a la casa, i sí, em sento valorat, estic bé.

El Suplement i El matí de Catalunya Ràdio són programes fets a partir de productores externes a l'emissora pública. Com valora les veus crítiques davant aquesta situació?
Jo parlaré en nom d'El Suplement, tot i que segur que moltes coses poden ser compartides amb El matí de Catalunya Ràdio. El Suplement és un programa que dura 7 hores en què hi ha una estructura informativa que forma part de l'emissora i ens coordinem amb tots els companys informatius. Per tant, sense la plantilla de la casa, seria impossible fer El Suplement. Ara bé, crec que a través de la productora aportem una mirada diferent a l'apartat de magazín. Un enfocament diferent en alguns reportatges, en alguns temes informatius que potser dins de la casa costa trobar. També durant molts anys en aquesta casa ha costat que entressin perfils joves. Ara, per sort, n'estan començant a entrar, també com a plantilla. Les productores, durant molts anys, hem estat una porta d'entrada. Jo mateix vaig començar així. Érem generacions que teníem les portes tancades dels mitjans públics. A partir d'aquí, ens hem anat trobant amb aquesta situació, la Corporació i Catalunya Ràdio ha decidit externalitzar una part important d'El Suplement. A mi em sembla bé i crec que hi guanyem tots.

Les productores, durant molts anys, hem estat una porta d'entrada a Catalunya Ràdio. Jo mateix vaig començar així

Parlant de crítiques, la visió dels mitjans públics és més a la diana que mai.
Hi ha partits polítics que han decidit posar-nos a la seva agenda.

Ho ha notat a l'hora de vertebrar la part més d'opinió del programa? Va ser objecte de crítica a les xarxes per un editorial sobre el dia de la hispanitat, nota aquest soroll?
El soroll hi és, hi ha estat sempre. Però fa vuit anys que dirigeixo El Suplement i el vaig agafar en ple post-procés. He viscut soroll de tota mena. Sí que aquests últims temps, de manera molt prematura, estem a la diana d'alguns partits d'extrema dreta. Jo, políticament, intento fer la feina ben feta, des d'un punt de vista periodístic. Les meves portades són més interpretatives que opinatives. Em mullo d'una manera molt relativa i mai m'he posicionat políticament, ni en un sentit ni en l'altre. He tingut de president de la Generalitat fent aquest programa Quim Torra, Pere Aragonès i Salvador Illa. Amb Pedro Sánchez sí que portem gairebé els mateixos anys, perquè vam entrar plegats, ell a la Moncloa i jo a El Suplement. He tingut els mateixos problemes, bons entesos i mals entesos, amb bona part dels partit polítics. He treballat igual de còmode i d'incòmode. Crec que, per fer bé la meva feina, especialment des d'un mitjà públic, he d'anar amb cura, i així ho intentem des de fa molts anys.

Entén que els mitjans públics siguin ara una eina política tan forta?
Demostra que tenim una capacitat d'influència molt gran, encara. Aquests partits polítics d'extrema dreta treuen rèdit polític a criticar-nos perquè tenim un pes, tenim molts oients i tenim una influència. Tothom ens intenta posar cap al seu costat. Tenen tot el dret de fer-ho i jo tinc tot el dret de continuar fent la meva feina des d'una mirada periodística, que és el que he intentat aplicar durant tota la meva trajectòria.

El Ricard Ustrell i jo tenim un objectiu comú, que és fer créixer l'audiència de Catalunya Ràdio

Catalunya Ràdio no acaba d'aixecar el vol per competir de tu a tu amb un RAC1, que ha estabilitzat el milió d'oients. Què falla o què cal per seguir creixent?
Intento parlar de nosaltres i poc dels altres, però crec que és una obvietat que RAC1 té dos tòtems que ens porten 25 anys d'avantatge i que es diuen Toni Clapés i Jordi Basté. De fet, es van fer grans en aquesta emissora i en un moment determinat, per coses que no venen al cas, van marxar cap a RAC1. Crec que durant moltes dècades han marcat la diferència i han arrossegat molta audiència a la resta de la graella de RAC1. El fet de fer tants anys que fan el mateix programa i el fet de tenir-lo tan consolidat, costa fer el sorpasso per part nostra. Això no vol dir que no estiguem fent les coses bé i que hi hagi bones decisions i que tothom remi perquè el seu programa dins de la graella funcioni. Tots tenim un objectiu comú, que és fer créixer l'audiència de Catalunya Ràdio i en aquesta línia treballem.

El mateix dia de l'EGM, Ricard Ustrell va dir això al seu davantal: "Nosaltres, els d'El matí, tenim un encàrrec i un propòsit clar, que és ser útils al país i als oients. I ens hi esforcem molt cada dia. I per això demanem a tots els companys de Catalunya Ràdio que no deixin de sumar-s'hi, que no deixeu de banda El matí". Es va sentir interpel·lat?
Gens ni mica. El Ricard i jo tenim un objectiu comú, que és fer créixer l'audiència de Catalunya Ràdio. Amb això anem a l'una i tothom vol el millor pel seu programa.

Ha notat en els darrers anys que el focus en el cap de setmana ha crescut i ha tingut més impacte?
Sí. Tinc la sensació d'estar fent un dels programes més rellevants de l'emissora i crec que així ho valora la direcció. Em sento reconegut en aquest sentit. En els últims anys han passat moltes coses en cap de setmana. Tenim un segell propi que és una virtut i una grandesa. No hem intentat fer una extensió d'El matí de Catalunya Ràdio, hem aconseguit una veu pròpia al cap de setmana.

El rival a batre és en Xavi Bundó al Via Lliure de RAC1.
Òbviament [riu]. És un rival molt gran a batre. 

Com veu la rivalitat amb l'altra costat de la Diagonal?
Tot i que no tinc una relació de parlar cada setmana, ens respectem molt i ens hem retroalimentat a través de dos productes molt consolidats. Segurament tenim vides professionals molt paral·leles. Porto vuit anys, ell en deu portar uns onze o dotze. Més o menys de la mateixa generació. Tenim criatures petites, treballem als caps de setmana... Tenim vides paral·leles, però ens anem espiant i intentant fer la traveta esportivament, si m'ho deixes dir. Hi ha hagut un fair play interessant aquests últims anys. Molts oients són compartits i fan zàping. Una estona ens escolten a nosaltres i després se'n van a l'altra banda o tornen. És una bona notícia que els dos programes estiguin en bon estat de forma. 

Els dos han fet rècords aquesta mateixa temporada.
Això demostra que l'audiència el cap de setmana continua creixent i que la gent consumeix aquest producte. En horaris diferim una mica, jo començo a les sis i ell comença a les set, però jo acabo a la una i ell acaba a les dues. 

Tenim vides paral·leles [amb en Xavi Bundó], però ens anem espiant i intentant fer la traveta esportivament, si m'ho deixes dir. Hi ha hagut un fair play interessant aquests últims anys.

Sumaven uns 1,3 milions d'oients a l'abril.
És una gran notícia pel català i segurament la ràdio és l'esperança per la supervivència de la llengua, ara que ens toca també explicar notícies tan preocupants sobre la llengua.

En el darrer EGM, els indicadors mostren una caiguda general del consum. Feia diverses onades que no parava de créixer. Té sostre, ja, la ràdio en català?
No sé si hi ha un sostre. Sé que l'EGM està molt discutit, però és l'eina que hi ha i és la mateixa norma per a tots. A tots ens avaluen les mateixes regles. No tinc ni idea si tot plegat està inflat o no ho està, però tots juguem a la mateixa lliga. 

L'Eclipsi ja suma dues temporades al 3Cat i ha considerat el projecte. N'hi haurà més?
Estem parlant amb la tele i crec que en tenen ganes. Espero en breus poder-vos donar bones notícies. La prioritat és que s'estrenin a la plataforma, però em consta que també les aprofiten per a la graella. En farem més, sí. De cara a finals d'any suposo que en rodarem més.

Es veuria fent programa a TV3?
Jo vull fer ràdio. La televisió sempre és un extra. O sigui, vull fer més coses a TV3, però el que no vull fer és deixar la ràdio. La vida et porta per molts camins, però he descobert què és el que m'agrada fer i sé que no me'n canso. Si em preguntes què m'agradaria fer els pròxims 25-30 anys que em queden de carrera professional seria fer programes de ràdio, magazins. A partir d'aquí, tant de bo puguin ser molts anys a Catalunya Ràdio perquè voldrà dir que em donen les eines i els recursos per poder continuar treballant en aquesta casa. Tinc la sensació que la meva carrera comença a estar consolidada, però encara som al principi. Encara m'han de passar coses boniques i espero que així sigui.

El model del 3Cat i de la televisió pública segueix en un debat constant. Com valora el rumb actual de la Corporació en termes audiovisuals?
L'aposta de la plataforma ha estat un gran èxit. Ha arribat cinc o deu anys tard, però el que importa és que s'ha fet i que ens ha donat capacitat per fer molts més productes, arribar a molts més nínxols diferents i que ho hem de celebrat. És un èxit i ho necessitàvem en català. A partir d'aquí, polèmiques també, les que vulguis. Això demostra que som una de les empreses públiques més grans del país i que continuem tenint influència i que tothom se la sent seva. La graella de Catalunya Ràdio, la de TV3 o la política de la Corporació són com l'alineació del Barça, tothom porta un entrenador a dins. Tothom la faria seva, aquesta alineació. Tot és criticable. L'important és que la gent que mana prengui decisions valentes, i que tinguin les idees clares i que vagin fins al final, independentment de les crítiques polítiques i socials.