Jordi Basté ha estat molt clar: si fos per ell, Xavi Bundó seria l'encarregat de substituir-lo a El Món a RAC1 el dia que ell faci un pas al costat. Així ho ha admès el periodista d'Horta en el seu davantal diari. En l'editorial de les vuit del matí, un dels moments de màxima audiència per a l'emissora, Basté ha volgut homenatjar l'editor del Via Lliure i líder de la ràdio catalana als caps de setmana amb unes paraules de lloança (i d'ironia), però també amb una declaració que mai abans havia fet per antena i encara menys en públic. Per a Basté, l'encarregat de seure a la seva cadira quan ell marxi hauria de ser Bundó.
"Es treballa molt millor, us ho ben asseguro, sabent que qui algun dia t’ha de substituir (espero que li ofereixin i espero que ho accepti), probablement bastant més aviat que una mica tard, no només no et mou la cadira, sinó que t’hi empeny a continuar una mica més", ha dit Basté en referència al periodista de Sabadell, després d'aplaudir-li el fet que ahir li fos atorgat el Premi Ràdio Associació com a millor professional.
"La Diva. Així li dic al Xavier Bundó. Amb aquell punt just entre la conya i la veritat que incomoda una mica… perquè, escolta, alguna cosa de diva hi ha. Però sobretot hi ha talent, ofici i una manera de fer ràdio que no s’ensenya: es té o no es té", li ha reconegut, entre broma i serietat, Basté a Bundó el premi que es va saber ahir que recolliria en unes setmanes.
L'editor i presentador del matinal líder de RAC1 també ha recordat l'etapa per la qual Bundó va passar pel seu programa abans de marxar al Via Lliure. "Va començar a Ràdio Sabadell, picant pedra com toca, aprenent l’ofici des de baix. Després va passar per El Món a RAC1, on ja es veia que allò no era flor d’un dia. I recordo perfectament quan l'Eduard Pujol em va dir: 'ho sento, però se’n va als caps de setmana'", ha recordat Basté a les vuit del matí.
Cal recordar que el Via Lliure de Xavi Bundó va esmicolar el seu propi rècord dels dissabtes en el darrer EGM: fins a 749.000 persones escolten el programa cada dissabte, col·locant així el matinal dels caps de setmana en una posició única de la ràdio en català. Bundó i el seu equip aconsegueixen 453.000 oients els diumenges, en una altra gran xifra per al programa que encapçala el periodista de Sabadell des de fa dotze anys.
Basté, en el davantal, també ha volgut agrair-li confidències i amistat. "Excel·lent comunicador, amb aquella naturalitat que sembla fàcil però que no ho és gens. I confident de penúries, perquè a la ràdio, com a la vida, també n’hi ha, i va bé tenir algú a prop, com el Toni Clapés, que t'escolti, entengui i, si cal, ho relativitzi tot amb un somriure o una frase ben posada", ha deixat anar.
Finalment, el presentador del programa matinal de RAC1 ha volgut acabar amb unes boniques paraules: "És d’aquelles persones que fan equip, que eleven el nivell i que deixen empremta sense necessitat de fer soroll. I això, en aquest ofici, és or. Per tot plegat, rebrà aquest guardó més que merescut a la gala que es farà aquest maig a Barcelona. I nosaltres, mentrestant, seguirem gaudint del privilegi de compartir-hi micròfon, moments i alguna misèria", ha sentenciat. Aquest mateix cap de setmana, Bundó també va rebre la lloança de Roger Escapa, el seu principal rival a Catalunya Ràdio als caps de setmana.
Ho podeu escoltar aquí:
Bundó diria què si?
No és el primer cop que li posen aquesta qüestió sobre la taula a Xavi Bundó. En una entrevista al diari Ara del maig del 2025, el periodista i conductor del Via Lliure va deixar clar que es plantejaria (i molt) si en algun cas li oferissin això. Preguntat per si "estava preparat" per assumir el relleu, la seva primera resposta era clara: "El dia que es produeixi el relleu, per al qual crec i espero que trigarem molts anys, algú haurà de decidir el què i, llavors, ja ens hi trobarem".
Insistint-li sobre la qüestió, també li van preguntar "si hi estava disposat". "em caldria una conversa interior considerable i una conversa familiar encara més important. És una feina molt difícil i esgotadora. Jo he estat cinc anys amb el Basté, he vist el que era, i això que jo era un redactor més, que no dirigia res. Ara que sí que dirigeixo, imaginar-me allò cada dia de la setmana... Em sembla una feina que només poden fer superdotats, o que et costa la vida", va explicar el mateix Bundó.
Fa un any, el mateix Bundó ja deia això: "El dia que ell es cansi, l'empresa decidirà el què, i potser ell també. Però anticipar una conversa sobre una eventual substitució em costa molt". I fins i tot que no li sorprenia. "No et diré que no hi hagi algú que hagi fet comentaris. Ell mateix ho ha dit públicament alguna vegada. Però han sigut sempre converses molt informals", va reblar sobre el tema. Per tancar la qüestió, va explicar que l'incomodava molt "veure's com l'hereu". Ara, onze mesos després, li ha posat Basté el tema sobre la taula.
"Molt [sobre el fet que si l'incomodava]. T'ho dic de veritat. I depèn de qui ho diu, esclar. ¿Parlem d’algú de dins de la casa que ha de prendre una decisió en un moment determinat, es diu al sector o ho diu un oient que no sé què? Mai no saps si els comentaris són benintencionats o no, perquè a vegades més que una carícia cap a tu són una hòstia cap a l'altre", va sentenciar en la conversa amb l'Àlex Gutiérrez de l'Ara. Veure'm, ara, com s'agafa el davantal d'avui.
