Ràdio Arrels, l'única emissora que emet 100% en català a la Catalunya Nord, ha obert una campanya de donatius per aconseguir finançament i superar "la situació de risc" que viu actualment. L'emissora, que arriba aquest 2025 als 44 anys, ha vist com l'auge de l'extrema dreta i la retallada de subvencions s'han traduït en "fragilitat financera" i han condicionat el seu pressupost.

Per això, ha decidit demanar ajuda a l'altra banda dels Pirineus amb l'objectiu d'aconseguir 100.000 euros de la societat civil, les entitats i les administracions. Entre d'altres, els seus impulsors demanen més implicació de la Generalitat, perquè l'any passat la subvenció del Govern va ser de 18.000 euros, quan fa temps havia arribat a ser-ne de fins a 60.000.

Amb presència a les ones des del 28 de maig del 1981, Ràdio Arrels és l'emissora generalista més veterana de la Catalunya Nord. És l'única que emet programes exclusivament en català -el seu arxiu compta amb més de 30.000 entrevistes- i el 50% de la música que s'hi escolta també és en aquesta llengua.  

Ràdio Arrels funciona a través d'un model associatiu, amb una plantilla de cinc assalariats i una trentena de col·laboradors voluntaris. L'emissora, que des de fa dos anys emet des del Soler -abans, ho feia des de Perpinyà- compta amb quatre freqüències: al Rosselló (95.0), al Vallespir (88.2), al Conflent (95.5) i a la Cerdanya-Capcir (93.1).

Aquest 2025, Ràdio Arrels celebra els seus 44 anys en un context que, com assegura l'associació que té al darrere, "posa en risc" l'emissora. Per una banda, per les dificultats i les incògnites de finançament. I per l'altra, concreta un dels seus impulsors, Pere Manzanares, per "l'auge de l'extrema dreta" -a qui la ràdio no ha donat veu- que si acaba arribant "a la cúpula de l'estat francès, suposarà la desaparició de les ajudes actuals".

En els darrers anys, Ràdio Arrels ha vist com el seu pressupost anava a la baixa. Dels més de 210.000 euros que tenia l'any 2022, ara s'ha passat a uns 180.000. La seva primera font de finançament és una subvenció estatal, que es reparteix entre les 700 emissores associatives que hi ha a França i que els suposa uns 65.000 euros.

A finals de l'any passat, però, l'Elisi va anunciar la intenció de retallar aquest ajut en un 30%. I tot i que de moment "la convulsa situació política" a França ho ha frenat, Manzanares alerta que aquest fantasma "pot reactivar-se en qualsevol moment".

En paral·lel, Ràdio Arrels també es nodreix d'ajudes procedents del Consell Regional d'Occitània i del Consell Departamental dels Pirineus Orientals. De cadascun en rep uns 25.000 euros, però ara aquesta quantitat també es vol reduir; en aquest cas, en un 10%.

Campanya de donatius de Ràdio Arrels

Pere Manzanares explica que des de l'emissora tenen clar que els pertoca "fer més amb menys", però també admet que la situació actual els aboca a "un futur de risc", perquè veuen condicionat el seu finançament. Per això, Ràdio Arrels ha decidit obrir una campanya de donatius a l'altra banda dels Pirineus, per demanar a la ciutadania, a les entitats i al Govern que facin aportacions -regulars o puntuals- amb l'objectiu "de garantir que ningú faci callar la veu de la Catalunya del Nord".

"Estem esgotant totes les possibilitats des del nord, per això apel·lem a la solidaritat del sud", subratlla el fundador de Ràdio Arrels, recordant també la campanya que va obrir La Bressola. "Si se'ns tanquen les portes i les ajudes institucionals van a la baixa, el nostre finançament se'n veu compromès", hi afegeix Manzanares.

El fundador de l'emissora recorda que, actualment, el pressupost de Ràdio Arrels és similar al d'una ràdio local de Catalunya. Però també precisa que ells són "més que una ràdio local", perquè tenen quatre freqüències i arriben a una població de mig milió d'habitants -la que suma la Catalunya del Nord- que "és similar a la de tota la demarcació de Lleida".

Ràdio Arrels demana més suport de la Generalitat

Per garantir que Ràdio Arrels continuï essent una emissora "independent, que defensi la llengua i el país", Manzanares també demana més implicació de la Generalitat. Explica que la política de subvencions que els arriba del Govern ha canviat, i que ara les ajudes arriben per projectes concrets.

"El nostre projecte és fer ràdio en català, i no sabem quin projecte específic podem presentar; la subvenció hauria de ser per al global de l'emissora", concreta Manzanares. I com a exemple, explica que els anys 2002-2003 la Generalitat havia arribat a aportar 60.000 euros a Ràdio Arrels. Una quantitat que, l'any passat, va situar-se en 18.000 euros. "Pensem que l'ajuda del Govern hauria de ser similar a la que rebem per part de l'estat francès", precisa.

A més de l'estudi del Soler, l'emissora també en té dos més: un a Prada de Conflent i un altre a Ceret. La voluntat de Ràdio Arrels és impulsar-los tots dos, perquè fins ara ofereixen pocs continguts de proximitat (des de Prada, gràcies al suport del Casal del Conflent, sí que s'hi produeix el programa diari Aires del Conflent).

En paral·lel, Ràdio Arrels també vol consolidar la seva aposta pel pòdcast i els continguts a la carta, amb l'objectiu d'obrir-se a públics més joves. Dins aquesta voluntat, a finals de l'any passat va presentar 'Catacric-Catacrac', un pòdcast de contes infantils produït amb el suport de les Escoles Arrels.