El Polònia celebra 20 anys aquest dilluns 16 de febrer amb una gran festa al Teatre Victòria. Darrere de la celebració amb tots els membres del programa, els intèrprets, els guionistes, directors, productors i la resta de l'equip, hi ha la feina feta durant aquestes dues dècades: els gags. L'humor és el pa de paller indiscutible d'un programa que s'ha mantingut en antena durant tant de temps. Les xifres espanten: 23.179 minuts d'emissió, que s'han farcit amb 8.396 gags i 550 musicals. En tot aquest temps, diverses generacions de catalans han pogut gaudir de les bromes i les escenes còmiques traslladades a la política, la societat, la cultura i l'esport del nostre país, la resta de l'Estat i pràcticament de tot el món.

Molts ciutadans i espectadors han incorporat al seu argot diverses expressions del Polònia, diverses maneres de fer dels personatges creats per l'equip del programa, cançons, ritmes, expressions, sons... La marca està molt arrelada al nostre país, pràcticament des del seu començament, i ha aconseguit que molts dels seus protagonistes formin part de la cultura popular i humorística de centenars de milers de persones a Catalunya. En celebració a les dues dècades del programa, des d'El Món de la Tele hem volgut triar els vint millors gags de la història del Polònia.

La tria és completament subjectiva. Tothom té gustos personals, dèries, preferències i fins i tot alguna debilitat específica per algun dels personatges o creacions de Minoria Absoluta en aquests vint anys. Ara bé, des d'aquí ens encarregarem de justificar cadascuna de les nostres decisions. A partir d'aquí, podeu estar d'acord o recordar-nos quin és, per a vosaltres, el millor gag de la història del programa. Sense ordre de preferència, la nostra tria és aquesta:

Els millors gags de la història del Polònia

Fent un repàs a totes les temporades del programa ens trobem diferents estils a l'hora de rematar un gag o una broma, moments polítics (i socials) molt diferenciats, fins a set presidents de la Generalitat de Catalunya i més de mig miler d'escenes musicals representades pels intèrprets del Polònia. De tot plegat hem triat un conjunt d'esquetxos que representen moments molt virals i culturalment arrelats al nostre país, a més de genialitats absolutes que radiografiaven temps convulsos a casa nostra o, simplement, els despullaven.

Els campamentos de Joan Carles i Felip

El Polònia no ha tingut mai cap mena de mirament a l'hora de retratar la casa reial espanyola i de fer sàtira sobre els monarques. Un dels gags més recordats de la història del programa, en els seus inicis, va ser el dels "campamentos" de Felip i Joan Carles. Agnès Busquets com a Letícia, Queco Novell com al llavors príncep de l'estat espanyol i Toni Albà en la seva més que particular i estimada interpretació del rei emèrit signen una escena esplèndidament escrita i desenvolupada.

La parella Quim Monzó i Pere Gimferrer

És una de les fórmules més ben explotades, més hilarants i més productives de la història del Polònia. I no són polítics. Els personatges dels escriptors Quim Monzó, interpretat per Pep Plaza, i el de Pere Gimferrer, per Cesc Casanovas, fa molts anys que funcionen a la petita pantalla. Han aparegut amb altres autors, com podia ser Maruja Torres (Bruno Oro) o Màrius Serra (Queco Novell), i fins i tot en espais de la casa, com Els Matins que presentava Carles Costa (David Marcé) amb una Empar Moliner (Agnès Busquets) que no podia seure gaire bé a la cadira. El gag contra l'operació Catalunya, però, és d'un nivell pràcticament inassumible.

«Facha», amb Isabel Díaz Ayuso

Les adaptacions musicals i les cançons han estat importantíssimes en la història del Polònia. Minoria Absoluta hi va apostar des d'un inici, amb especials (i fins i tot amb una obra teatral que va arreplegar centenars de milers d'espectadors) i moltíssimes versions de temes coneguts per generacions de grans i petits, de cançons d'actualitat i ben antigues. Però quan s'agrupen els altres, el programa ha creat veritables joies que han acabat sent virals arreu del país i, com en aquest cas, a l'Estat. Isabel Díaz Ayuso (Lara Díez), acompanyat de l'alcalde José Luis Martínez-Almeida (Albert Mèlich) i José Maria Aznar (David Marcé), va la seva versió de Zorra de Nebulossa, cançó que va representar Espanya a Eurovisió el 2024. El seu Fatxa va triomfar arreu. 

Joan Tardà i el seu «Perdoneu, però algú ho havia de dir»

Al llarg de la història del programa, els guionistes han trobat petites píndoles en diverses temporades que han funcionat moltíssim. Una de les més exitoses, divertides i que més suc li van poder extreure va ser en Cesc Casanovas i el seu particular Joan Tardà des de la tribuna del Congrés dels Diputats. A la carrera, arribant com pot al faristol i amb els papers pràcticament que li surten volant, es planta allà i diu "una veritat incòmoda" amb l'afegitó que el va fer tan particular: "Perdoneu! Però algú ho havia de dir". Les sentències sobre la llengua per part del Tribunal Suprem, els panellets que es fan a l'escola, les piles del comandament, el carpaccio, Woody Allen, Bruce Springsteen, Els Manel... La llista és llarga. El nostre preferit, però, és aquest:

Ferran Adrià i els germans Roca

Un altre dels grans personatges construïts per Cesc Casanovas ha estat el seu particular Ferran Adrià. L'innovador xef, que va clausurar elBulli quan el Polònia ja feia diverses temporades que s'emetia per TV3, era una de les cares més visibles del repartiment en els primers anys del Polònia. La seva característica veu, molt ben utilitzada per Casanovas, se sumava a uns guions que el feien brillar. En un principi apareixia fent receptes o explicant plats amb en Mindundi (interpretat per un jove Roger de Gràcia). Fa més d'una dècada, l'Adrià de Casanovas es colava al Celler de Can Roca i donava peu al cameo de Joan Roca al programa. Fins i tot apareix David Verdaguer (molta gent no recorda que va formar part del repartiment entre el 2013 i 2014).

El régimen de Franco

L'univers Polònia no tindria cap mena de sentit sense el Francisco Franco de Manel Lucas. Un personatge que el periodista polític, guionista i comunicador ja va crear durant l'etapa del Minoria Absoluta de RAC1 i va aconseguir consolidar, fer despuntar i pràcticament viralitzar cada setmana en l'etapa contemporània. Encara que és molt difícil triar un sol gag per definir-lo, en els primers anys del programa a TV3 els guionistes van saber treure-li tot el suc possible als nostàlgics del franquisme i als ultranacionalistes de la dreta més casposa de l'Estat. El régimen de Franco, on el dictador feia una venda a l'estil teletienda, va ser un immens èxit. El guió fila molt prim i és d'un humor excel·lent.

La pugna pels matins radiofònics entre Ricard Ustrell i Jordi Basté

Una de les batalles mediàtiques més entretingudes dels darrers anys no ha estat a la televisió, sinó a la ràdio. L'aterratge de Ricard Ustrell al capdavant d'El matí de Catalunya Ràdio ha provocat que molts oients de la ràdio en llengua catalana hagin ubicat el periodista de Sabadell com el principal competidor de Jordi Basté i d'El Món a RAC1. Encara que les dades de l'EGM deixen ben clar que l'emissora del Grup Godó va per davant de manera solvent, des del Polònia han retratat diverses vegades com tots dos presentadors i periodistes han volgut competir pels continguts, els convidats, les exclusives o per "viatjar allà on és la notícia". El gag Journalist Airlines, amb Xavi Espinosa fent d'Ustrell i Pep Plaza el seu particular Basté, és un dels millors dels darrers anys i és més simple que un got d'aigua.

Les Catalines

L'etapa més intensa del procés va ser un dels moments de major producció i èxit (d'audiències i de nivell de guions) dels membres del Polònia. Personatges, situacions, actualitat... tot brollava a un ritme vertiginós, com els esdeveniments a la política i societat del país. Ara bé, tres personatges van convergir com a força de la societat civil i com a pressió del govern que liderava Artur Mas abans de les eleccions del 27 de setembre del 2015 amb la candidatura de Junts pel Si: Carme Forcadell (Mireia Portas), com a presidenta de l'ANC; Muriel Casals (Anna Bertran), com a presidenta d'Òmnium Cultural; i Josep Maria Vila D'Abadal (Queco Novell), president de l'Associació de Municipis per la Independència. Els guionistes del programa van fer màgia: en un joc de paral·lelismes, els van convertir en Les Catalines, "les més sobiranistes del país", com si fossin Les Teresines.

El croissant d'Antonio Baños

Com hem explicat, el procés va donar molt suc i molta teca als guionistes del Polònia durant anys. Explicar realitats complexes des del Parlament de Catalunya és una feinada per als periodistes polítics, especialment per intentar aterrar les propostes o els esdeveniments que se succeïen. El context posterior a les eleccions del 2015, amb els 62 diputats de Junts pel Si i els 10 diputats de la CUP, vertebraven una majoria clarament independentista. Però els cupaires no volien investir Artur Mas i va començar a generar-se un clima polític d'alta volada. L'anomenat pressing CUP, l'aparició de la figura d'Anna Gabriel o Carles Puigdemont i la famosa assamblea del 27 de desembre d'aquell any. Els guionistes van agafar una figura molt popular, un cambrer, i van aconseguir convertir-lo en un filtre per als espectadors. En tot aquest context, és llegendari el gag amb Antonio Baños i el seu croissant de xocolata (Mas i Gabriel també van ser protagonistes d'escenes similars). Més tard van fer servir aquesta fórmula per a altres situacions.

Bibiana Ballbè 

A vegades un personatge funciona no per la teca que puguin extreure'n els guionistes o els esdeveniments que passin a la vida real sinó pel gran talent de l'intèrpret a l'hora de construir-lo. És el cas de la Bibiana Ballbè de l'Anna Bertrán. Amb les adaptacions que feia el programa del Bestiari Il·lustrat, aquell programa que la presentadora va estar dirigint al Canal 33 diverses temporades, van poder fusionar diversos mons amb el cultural: des del papa Francesc (el gag que hem triat), fins a Marine Le Pen o una assemblea de la CUP. Els gestos, els adjectius, les mirades, la capacitat que tenia de fer paròdia... Insuperable.

Josep Cuní, Pilar Rahola, «Els Matins» de TV3...

Josep Cuní, qui va presentar Els Matins de TV3 del 2004 fins al 2011, va ser un dels personatges principals de l'etapa inicial del Polònia. Interpretat per Queco Novell, el mític Matins.Sí o Matins.No va quallar de bona manera en centenars de milers de llars del país. Ara bé, tots recordaran l'escena real que va protagonitzar Cuní al plató de TV3 quan es va enfrontar a diversos membres de Plataforma per Catalunya i els va fer callar al crit de "Prou!". Els guionistes del Polònia, evidentment, van salivar en veure-ho i van aconseguir recrear l'escena a la seva manera. Programes més tard, la fórmula va ser de tal èxit que van crear-ne una de millor: El rap del Cuní, amb Pilar Rahola (Cesc Casanovas) al costat i un enfrontament verbal entre Joan Carles (Toni Albà) i Hugo Chávez (Carlos Latre). La cançó és històrica.

El Bohemian Rhapsody de les eleccions espanyoles

El 2019 va ser un any electoral de gran volada. Fins a dues eleccions es van celebrar: unes el 28 d'abril i unes següents el 10 de novembre a causa de la incapacitat de formar govern per part del PSOE. En aquells temps, just abans de la pandèmia de coronavirus, el Polònia va tornar a treure la seva màgia musical i va crear un Bohemian Rhapsody amb els principals protagonistes dels partits polítics espanyols del moment. Pedro Sánchez (que se segueix mantenint com a president, amb Pep Plaza), Pablo Casado (David Marcé), Albert Rivera (Ivan Labanda), Santiago Abascal (Noé Blancafort) i una aparició estel·lar de Gabriel Rufián (quan l'interpretava Labanda). El més divertit és que no era la primera vegada que feien servir la cançó de Queen al programa. Molts anys enrere ja havien fet una interpretació amb Artur Mas (Oro), Oriol Pujol (Novell) i Jordi Pujol (Latre).

La mítica entrevista entre Mònica Terribas i Jordi Pujol

La figura de Jordi Pujol ha estat utilitzada al Polònia durant moltes temporades. Interpretat primer per en Carlos Latre i després per en Pep Plaza, l'expresident de la Generalitat ha protagonitzat molts grans moments al programa, en diversos escenaris: des del pis dels expresidents amb Pasqual Maragall fins aquesta entrevista amb Mònica Terribas (Agnès Busquets) en el que va ser un dels programes de referència del prime time de TV3 durant l'època, La Nit al Dia.

El Gato al Agua

Per a un servidor, de les millors èpoques de la història del Polònia. Els guionistes van saber treure profit de valent dels personatges que poblaven el programa El Gato al Agua d'Intereconomia, amb especial excel·lència per fer brillar Bruno Oro amb el seu Eduardo Garcia Serrano. Encara que només va ser un personatge recurrent de la sisena temporada, la seva empremta va quedar ben marcada en moltíssims espectadors. Com a bonus track, l'Albert Boadella de Queco Novell era per donar-li menjar a part. 

La Xavineta

Una de les incorporacions estrella en el repartiment d'actors i actrius que creen personatges al Polònia ha estat la de Xavi Espinosa. El jove actor ha aconseguit quallar amb diversos personatges i triomfar en imitacions, adaptacions i altres versions. Un dels seus grans protagonistes, però, va ser l'exentrenador i jugador del Barça, Xavi Hernández. Si anys enrere havien funcionat (i molt!) cançons creades al programa de Minoria Absoluta, la versió del tema Pepas de Farruko va ser molt ben valorada pel públic: La Xavineta. Cal destacar el fet que quan coexistien el Crackòvia i el Polònia, el germà petit esportiu triomfava moltíssim arreu de l'estat espanyol i segueix ostentant milions de reproduccions al YouTube del 3Cat.

Ferran Monegal i el seu Papitu

Una altra de les grans creacions del Polònia va ser el personatge del crític televisiu Ferran Monegal interpretat per Jordi Ríos. Des de la quarta temporada i fins a la tretzena temporada va aparèixer diverses vegades des del seu característic sofà vermell, valorant diversos continguts a la televisió o altres gags, fent una espècie de paradoxa interna. Una de les grans característiques del Monegal de Ríos eren els seus acudits, el seu riure estrambòtic i el Papitu, una representació física del canari flauta real de Monegal que feia servir en les seves crítiques.

Federico Jiménez Losantos i la Llista de Schindler

Una de les feines que més bé realitza el Polònia és ridiculitzar i posar un mirall al poder, als mitjans de comunicació i a totes les personalitats que formen part d'aquests dos àmbits. Quan es tracta de retratar el nacionalisme espanyol que ataca sense miraments Catalunya o els catalans, encara ho fan millor. A partir d'una frase dita per Federico Jiménez Losantos (interpretat per un immens Carlos Latre) a EsRadio, on presenta un programa des què va marxar de la COPE, el Polònia va fer un immens gag on parodiava La Llista de Schindler. Queco Novell interpretava un altre dels periodistes ultranacionalistes espanyols com és Pedro J. Ramírez, qui llavors dirigia El Mundo i no El Español. Fins i tot fora del gag, mentre parlen amb Toni Soler, és de suma cum laude.

El Mas Style

La cançó i la interpretació que va marcar una generació. L'Artur Mas de Bruno Oro és, segurament, un dels cinc personatges més importants de la història del programa si es preguntés a cadascun dels més de sis milions d'espectadors que han vist algun cop el Polònia en els darrers vint anys. La versió del Gangnam Style de PSY, que va ser un veritable fenomen global i va col·locar les bases de tot allò que ara anomenem "viral", va gaudir d'una segona vida a Catalunya gràcies al Mas Style.

Ángel Acebes en qualsevol de les seves formes, gags i escenes

La debilitat confessa i explícita d'un servidor. Bruno Oro va esprémer fins a l'última gota de tot el seu talent a l'hora de crear aquesta adaptació d'Ángel Acebes, qui va ser secretari general del Partit Popular, ministre del govern de José Maria Aznar i un de la vella guàrdia de Mariano Rajoy en la seva primera etapa al capdavant de la Moncloa. La immensa majoria de les vegades que apareixia en pantalla se sabia que alguna cosa especial estava a punt de succeir. És molt difícil triar un esquetx, així que hem decidit col·locar el del seu comiat, on els guionistes ens van voler fer creure que Acebes era un independentista català infiltrat que havia intentat fer de Cavall de Troia al PP. 

La crítica contra la ultradreta

En les darreres temporades el Polònia ha posat el focus en diverses personalitats de la ultradreta, ja sigui a Catalunya amb Silvia Orriols, a l'Estat amb Abascal o a la resta d'Europa, amb l'auge de l'extrema dreta a Alemanya o Itàlia. Fa exactament un any, el programa va versionar l'Stayin Alive dels Bee Gees amb un Heil, heil, heil, alça el braç! com a crítica ferotge a l'auge de les polítiques reaccionàries. Tres dels més veterans de la marca Polònia van interpretar els tres reconeguts dictadors del segle XX: Franco (Lucas), Hitler (David Olivares) i Mussolini (Casanovas).