El món de la comunicació plora la mort d'Eugeni Sallent, qui va ser director de TV3 i el primer director de RAC1, des de la seva fundació fins al 2012. Una de les figures claus perquè l'emissora aconseguís apuntalar-se com una referència radiofònica al país i sota el seu mandat van aconseguir superar Catalunya Ràdio i situar-se com la ràdio líder. Jordi Basté, un dels primers que va reaccionar dimecres a la tarda a la mort de Sallent, li ha dedicat el davantal d'aquest dijous al matí. Emotiu, carregat de records i recordant el seu paper transcendental en la feina d'ell o de Toni Clapés -tots dos han escrit un obituari a quatre mans al web de RAC1-, el presentador d'El Món a RAC1 s'ha deixat anar per homenatjar qui va ser el seu primer director a la ràdio del Grup Godó.
"L’Eugeni Sallent no va ser només el primer director de RAC1. Va ser el criteri fundacional, el to, la manera de fer. El que va entendre abans que ningú que una ràdio no es construeix amb ordres seques, sinó amb confiança. Amb humanisme. Amb una intuïció finíssima sobre les persones", ha començat així, Basté, el seu davantal d'homenatge.
El locutor matinal també ha recordat com van arribar a l'emissora gràcies a Sallent. "L’Eugeni sabia com érem. I, sobretot, sabia com tractar-nos. A tothom: als editors i als qui no ho són. Sabia quan apretar i quan deixar fer. Quan calia protegir i quan calia empènyer al buit perquè aprenguéssim a volar. Va decidir fitxar-nos. I, encara més important, va decidir deixar-nos fer", ha dit.
Més de quatre minuts de davantal en homenatge a Sallent. Basté, ha seguit: "Va ser ell qui va acabar de fer-nos grans quan va decidir fitxar el Toni Clapés al 2005. Aquell moviment no va ser només un encert de graella: va ser una declaració d’intencions. RAC1 no volia semblar-se a ningú. Volia ser ella mateixa".
I ha admès: "Per això també ens va fer enfadar tant el dia que ens va deixar per anar-se’n a TV3. Perquè quan marxa algú així, no marxa només un director: marxa una manera de mirar-te als ulls. I això fa mal. Però fins i tot aquell enuig era una prova d’amor i de fidelitat", ha assegurat.
Basté també ha explicat una anècdota, on es va quedar tota la nit locutant al costat de Roger Saperas -en l'etapa del presentador com a editor del Tu Diràs- sobre un fet que estava ocorrent a Fresno, als Estats Units. Era el novembre del 2004. La intenció? La lluita de Catalunya perquè el patinatge fos reconegut com a esport independent de l’Estat. "Era la una de la matinada a Catalunya. Tothom ja havia desconnectat. Qualsevol altre director hauria dormit. L’Eugeni no", ha afirmat Basté.
"Aquest davantal és un acte d’amor. I de fidelitat. Per tot el que ens va donar. Per tot el que ens va ensenyar sense donar lliçons. Per la confiança radical en les persones abans que en els formats. Pel criteri. Pel cap. I pel cor. Per haver entès que la ràdio no és només una programació, sinó una manera de ser-hi. Que hi ha moments en què no pots apagar el llum perquè algú ha d’explicar el que està passant. I que si algú ha d’aguantar, s’aguanta. Fins al final", ha anat acabant Basté, visiblement emocionat.
I el presentador del matinal de RAC1 ha acabat així: "Gràcies, Eugeni. Per haver-hi estat sempre quan tocava. Per haver confiat quan encara no érem ningú. Per haver-nos deixat ser com érem. Per haver-nos fet grans sense adonar-nos-en. I, sobretot, per haver dit “tireu” sempre, sempre. Matí, tarda, nit, cap de setmana i matinada. Fins a sempre, Eugeni. I allà on vagis emporta’t el transistor". El podeu escoltar aquí:
