El 16 de febrer, el president executiu de Prisa Media, Carlos Núñez, anunciava als quatre vents en una entrevista a El País, el diari del grup, un secret de domini públic dins del sector: el grup empresarial de comunicació tenia la intenció de construir un canal de televisió. Això implicava adquirir una llicència que requeria un suport institucional explícit. En quin context? La Moncloa, que té la intenció de restar pes mediàtic a la dreta, treballa per aprovar un reial decret per la concessió d'un nou canal de televisió, i el president executiu de Prisa Media apuntava que optar per aquesta llicència seria l'"evolució natural" de l'estratègia audiovisual del seu grup, que va impulsar Cuatro i que ara edita El País, Cinco Días, l'As i la Cadena Ser. Núñez defensava que l'empresa podria obrir així una nova finestra de distribució de continguts.
Tot plegat ha saltat pels aires aquest dimecres: Prisa no optarà al nou canal de comunicació, Núñez ha dimitit i el màxim accionista de la companyia, el francès Joseph Oughourlian, ha fet un bon cop sobre la taula. El propietari del 29,9% de la corporació ha escapçat les dues principals figures de l'intent d'establir una nova televisió sota el paraigua de Prisa: el mateix Nuñez i José Miguel Contreras, conseller editorial en cap del grup i una figura molt pròxima al PSOE. Núñez ja ha saltat -diversos mitjans apunten a un cessament camuflat en dimissió- i Contreras enfila cap a la porta de sortida per decisió d'Oughourlian. Fonts de Prisa donen per fet que la sortida de Núñez implicarà també la del seu adjunt, l'exdirector d'El Periódico de Catalunya i exdirectiu d'RTVE, Enric Hernández.
Contreras era un dels principals impulsors de la creació del nou canal de televisió, una croada que es duia a terme de la mà de la Moncloa. Després de la pèrdua de control de Cuatro -ara en mans de Mediaset-, que Atresmedia -Grup Planeta- adquirís La Sexta i que els principals grups televisius espanyols no tinguessin una "essència" política d'esquerres, diverses personalitats d'alta categoria del sector van decidir activar aquesta operació. Nuñez, Contreras i el màxim responsable de vídeo de Prisa, Fran Llorente, van ser els encarregats de presentar el projecte al consell d'administració de l'empresa. I Oughourlian va decidir frenar-ho tot, rebutjant-ho de ple. Fonts coneixedores de tot el procés expliquen que un dels punts clau de les tensions entre el CEO d'Amber Capital i el govern espanyol és, de manera evident, la llicència del canal de televisió, però que realment el xoc entre tots dos no és d'ara. Els problemes venen de lluny, previs a la celebració de les eleccions del 2023.
El magnat francès ha fet pública la seva decisió a través d'una entrevista a Expansión, competència directa dels mitjans escrits del grup que ell mateix presideix. "Invertir el 2025 en una cadena de TDT no em sembla un projecte de futur [...] Si la proposta hagués arribat fa 20 anys, doncs jo crec que naturalment ho hauríem mirat amb molt més afecte. Però arriba molt tard", ha explicat el mateix president de Prisa. La companyia va ser propietària de Canal + Espanya i de Cuatro, que van llastrar-la molt financerament fins que la va fusionar amb Tele5. Ara, a més, Oughourlian ha de gestionar un deute que es va enfilar als 750 milions d'euros en tancar l'exercici de 2024.
Què ha passat internament a Prisa accionarialment?
El president del grup editorial ha estat molt explícit amb el futur de l'accionariat de Prisa i dels responsables del projecte televisiu. "Si la gent no compleix o no fa el desenvolupament previst, doncs s'hauran de buscar un altre lloc", ha afirmat. A més, sense embuts, ha dit a Expansión que "si aquest projecte no segueix endavant [el del canal de tele], la gent que ha estat empenyent molt per aquest projecte dins de la companyia, els reubicarem i que es conformin a buscar-se un altre projecte, o simplement crec que no tenen cabuda dins de la companyia". Fonts internes de la companyia també han confessat en diversos mitjans espanyols que la guerra entre Oughourlian i la Moncloa és total, a més de la que el francès ha generat amb els accionistes espanyols al consell d'administració de Prisa.
Segons ha publicat Dircomfidencial, diversos accionistes espanyols que encara es mantenen a la companyia han decidit enfrontar-se a Oughourlian i "volen seguir amb el projecte televisiu". Qui són? La societat Global Alconaba (amb el 7,1% de les accions i l'empresari Andrés Varela Entrecanales) era el principal suport dels directius que tiraven endavant el projecte. Adolfo Utor, empresari valencià i propietari de Baleària (amb el 5,4%) i l'empresari andalús Diego Prieto (fundador i president d'SSG i amb el 3,1% de les accions, aconseguides el juny del 2024) també donen suport a l'aventura del canal televisiu. Ara bé, Oughourlian, amb el 29,9%, té cert poder i suport del consell per afavorir la seva negativa. El que vol, però, és reduir els membres d'aquest òrgan i que passin de 15 a 11. Així, reduiria hostilitats.
Una guerra que acaba de començar
I ara, què? La guerra és total. Encara que el president de Prisa n'ha sortit victoriós, fonts consultades per InfoLibre han deixat ben clar que "tot plegat no ha fet més que començar". La pròxima junta d'accionistes prevista per a juny serà l'escenari d'una batalla entre els defensors del projecte d'una televisió per a Prisa i els que donen suport a Oughourlian. Ara bé, en l'entrevista publicada aquest matí a Expansión, el magnat francès ha deixat clar quines línies de treball de cara al futur pròxim espera de la seva companyia: centrar-se en el mercat de Llatinoamèrica, "més vídeos" amb un ull posat directament a TikTok, i deixar enrere la renovació d'El País. La figura de Pepa Bueno, directora del diari espanyol, també trontolla: és un dels noms que Oughourlian té sobre la taula per haver acceptat l'entrevista a Núñez per presentar en societat el projecte televisiu.
El xoc de trens del francès amb la Moncloa també és un factor important. Joseph Oughourlian és membre de l'accionariat d'Indra des del 2022, un fet que va ser facilitat pel govern espanyol, que és l'accionista de referència. Ara, que el CEO d'Amber Capital hagi decidit enfrontar-se amb ells de manera directa ha estat rebut amb enuig. "Està enfrontat a tothom. Als accionistes espanyols… a tots. Moncloa li va facilitar la seva entrada a Indra", han explicat fonts coneixedores del procés a El Món de la Tele. Les veus s'han escampat com la pólvora per tot el sector de mitjans espanyols en un enfrontament que pot patir encara més episodis. Per ara, ni el capital de Qatar o Mèxic implicat en Prisa s'han posicionat en aquest afer.
Oughourlian va invertir fins a 300 milions d'euros per entrar a Prisa, però ara la seva participació està valorada en uns 100 milions per la caiguda a borsa de la companyia. Altres fonts crítiques internes de la companyia han explicat en diversos mitjans de l'Estat que el francès actua "com si fos el propietari del 90% de les accions, quan no arriba ni al 30%". Per ara, però, no té oposició. I la guerra no ha acabat encara.
