L'audiovisual català viu un moment molt dolç pel que fa a produccions. Des de pel·lícules, sèries, curtmetratges o documentals, és un dels motors incontestables del panorama estatal i europeu. Gràcies a cineastes, productors, intèrprets i altres professionals, el món audiovisual català empeny el sector amb força. Ara bé, existeix un problema de fons que ha tret a la llum el darrer informe de Dones Visuals i la Universitat de Barcelona. L'estudi alerta de manera urgent que existeix "una normalització i trivialització de les violències sexuals" al sector audiovisual català. A més, posa de manifest que les violències i les desigualtats dins d'aquest sector "són dinàmiques estructurals i persistents".
Fins a 52 professionals han estat entrevistats en aquest estudi que investiga les desigualtats, formes de violència i discriminació de les dones i identitats de gènere dissidents racialitzades, LGTBIQA+ i/o amb discapacitat al sector audiovisual de Catalunya. Certes revelacions són esfereïdores: les agressions verbals són les més freqüents al sector i s’han detectat casos d’assetjament laboral i se citen tres agressions físiques. Carme Puche, portaveu de Dones Visuals, ha relatat a l'ACN que les persones entrevistades "viuen en primera persona múltiples formes de violència i desigualtat".
Segons han relatat, l'estudi en si mateix no busca dades quantitatives, sinó que vol entendre "qualitativament quins sons els mecanismes que perpetuen l'exclusió de determinats professionals dins del sector". Tot i aquestes circumstàncies, les dades quantitatives assenyalades són notòries. L'estudi inclou violències "fàcilment reconegudes" com les violències sexuals, físiques i verbals, així com les més "invisibilitzades", com ara la manca d’accessibilitat, la segregació o l’encasellament.
Agressions sexuals revelades per l'estudi
Les entrevistades destaquen que la "normalització i trivialització de les violències sexuals en el sector, especialment en rodatges amb equips masculins". Desgranen que el motiu principal d’aquestes agressions és el masclisme, tot i que l’LGTBIQA+ fòbia també hi té un paper rellevant en nombrosos casos. La desigualtat de poder, sovint pronunciada per una diferència d’edat, és també un factor que intervé en la proliferació de les violències sexuals a la indústria.
Una conseqüència directa i freqüent d’aquestes violències és el desplaçament professional de les persones agredides cap a altres sectors, àrees o projectes, fet que evidencia que les agressions sexuals atempten contra les oportunitats professionals de dones i identitats de gènere dissidents de la indústria. No és la primera vegada que es denuncien situacions similars a l'audiovisual català. Fins a vint-i-set dones acusen el director de «Merlí», Eduard Cortés, per assetjament sexual
Les agressions físiques
Les agressions físiques, tot i ser poc freqüents a la indústria, han puntualitzat, destaquen per la seva persistència. Dels tres casos trobats, dos succeeixen motivats per l’LGTBIQA+ fòbia: en un és la productora d’una pel·lícula qui agredeix la directora, aprofitant el seu rol de poder i autoritat, i l’altre es tracta d’una agressió al carrer amb lesió física a dues professionals queer en el marc d’un festival. Han apuntat que hi ha "un tercer cas de violència física motivada pel racisme, i amb forta càrrega simbòlica", en què un director de sala toca els cabells de la directora de l’obra.
Per altra banda, existeixen unes violències més presents que d'altres. Les agressions verbals són les més freqüents al sector i moltes entrevistades les descriuen com a quotidianes, com "a part del seu dia a dia". Estan principalment motivades pel masclisme i el racisme, tot i que també estan relacionades molts cops amb l’LGTBIQA+ fòbia, el capacitisme, l’aspectisme o l’edatisme. L'estudi també ressalta un cas de racisme recurrent en què una treballadora va acabar sent acomiadada, fet que la va obligar a desvincular-se de les empreses del territori i a continuar la seva trajectòria únicament amb empreses internacionals.
Assetjament laboral, més present
S’han detectat diferents casos d’assetjament laboral per part d’empreses, productores i companyes de feina motivats pel racisme, la lesbofòbia i la transfòbia. També s'apunta que l’explotació laboral, és a dir, les pràctiques de violència que consisteixen a emprar de forma abusiva i en benefici propi la força de treball de persones en posicions subordinades, són una constant al sector i estan generalment exercides per caps d’empreses productores.
I ara, què? Iniciar accions
Ara per ara, la investigació no es quedarà només així. L'estudi ha estat enviat a diverses entitats i institucions públiques. Dones Visuals confia que l’estudi permeti “iniciar accions” i ha demanat al departament d'Igualtat i Feminisme fer "un pas endavant". El document posa de manifest que les violències i desigualtats dins la indústria audiovisual catalana "no són fenòmens puntuals, sinó dinàmiques estructurals i persistents" que afecten de "manera transversal les dones i identitats de gènere dissidents racialitzades, LGTBIQA+ i/o amb discapacitat".
Al llarg del treball de camp, han explicat les responsables de la investigació a l'Agència Catalana de Notícies, van emergir múltiples pràctiques i formes de violència que inclouen les agressions físiques, verbals i sexuals, la manca d'accessibilitat, el mobbing o el hepeating, entre d’altres. D’entre els motius principals que les originen destaquen el masclisme, el racisme, l’LGTBIQA+ fòbia, el capacitisme, la xenofòbia, la intolerància religiosa o el classisme. L’estudi també visibilitza que aquestes violències sovint les exerceixen diversos agents de la indústria audiovisual, siguin superiors, equips de treball, empreses privades o col·legues.
