Les sales de cinema continuen omplint-se, però no atrauen espectadors nous. Aquest és el diagnòstic de les pel·lícules estrenades a la pantalla gran a l'Estat, després de publicar-se les dades de taquilla del 2024. Gairebé 13 milions d'espectadors han acudit a les projeccions. Una xifra similar a la dels darrers dos anys, fet que indica un estancament en la venda d'entrades i que s'ubica lluny dels resultats de fa deu anys. Fins a 22 milions es van congregar a les sales l'any de Ocho apellidos vascos i El Niño. Una època fosca per al cinema català, que encara no aixecava el cap des de Pa Negre.
Més enllà de les xifres, les pel·lícules del 2024 s'han caracteritzat per la seva forma i l'atractiu que han despertat al públic. Les cintes de producció i distribució independents s'han situat a la cúpula de les audiències. El terror i els drames originals han plantat cara a les seqüeles a les primeres posicions dels rànquings. I el cinema català ha fet una bona anyada amb dos títols que han captivat tant els espectadors com gran part del sector internacional. Unes conclusions que poden assenyalar quin és el camí de la indústria per a aquest 2025.
La crítica i el públic s'entenen
Tal com Judith Colell, presidenta de l'Acadèmia de Cinema Català, afirmava a El Món de la Tele, el cinema en català ha "aconseguit" el públic. Una opinió que també comparteix Conxita Casanovas des d'una perspectiva més àmplia. La periodista i crítica de cinema de Ràdio 4 descriu que l'última remesa de pel·lícules que s'han passejat per les sales de cinema "per fi" han tingut cabuda a les converses quotidianes dels espectadors. "El 2024 destaca pel gran fenomen de la connexió amb el públic" a través de Casa en Flames i El 47, que han amuntegat més de 700.000 espectadors.
L'atracció pel cinema també ha tingut accent internacional. Casanovas fa referènciaa l'èxit en les sales de projecció d'Emilia Pérez —segons ella, "la pel·lícula de l'any"—, Anora i The Substance. La darrera ha acumulat tres milions d'euros de recaptació arreu de l'Estat. Un "renaixement del cinema", que, segons la crítica, està fent que la gent torni a les sales. Àlex Gorina, expert en cinema i expresentador del Sala 33 a TV3 i La finestra indiscreta a Catalunya Ràdio, ha destacat que "el 2024 demostra que contínuament apareixen alternatives", tot i que no tenen tant suport a les butaques.
El presentador va més enllà de les paraules de Casanovas i Colell i apunta a la creació d'un "llenguatge reflexiu i comercial" a través de grans pel·lícules com The Brutalist —recentment estrenada a Catalunya— o Megalopolis, de Francis Ford Coppola. Una producció que no va superar els 500.000 euros a la taquilla espanyola. La crítica de Ràdio 4 posa sobre la taula diverses possibilitats per explicar la davallada d'aquesta mena de títols: el públic jove que no se sent atret pels directors veterans, uns temes que no interessen i, possiblement, la manca de diversitat de gèneres a la cartellera.
L'humor, el gran oblidat?
La pel·lícula més taquillera del 2024 a l'Estat ha sigut Padre no hay más que uno 4, amb dos milions d'espectadors. De fet, cinc de les deu pel·lícules amb més audiència de l'any s'han etiquetat en el gènere de comèdia. Gorina creu que l'èxit d'aquest tipus de títols es produeix perquè "el públic d'avui en dia vol la seguretat de saber què va a veure" i que és una situació que es perllonga des del cinema d'Andrés Pajares o Alfredo Landa. Casanovas afegeix que també cal ser crític amb les tendències actuals i revisar el paper de les comèdies. "Existeix un públic que els hi atrau", descriu. I es pregunta "on són" les comèdies romàntiques, un gènere que no ha tingut cabuda dins de les vint pel·lícules més vistes de l'Estat.
El subgènere que ha predominat és la comèdia d'embolic. Un tipus de cinema que, d'acord amb Gorina, "dispersa els núvols i és complaent". El crític fa un paral·lelisme dels títols que han predominat aquest 2024, com Ocho apellidos marroquís, amb les darreres comèdies franceses. "Moltes tenen a veure amb la política", afirma el presentador, tot referenciant-se a les tendències del gènere a la indústria gal·la, que últimament se centren en qüestions com el racisme o l'extrema dreta. Tot, en forma de comèdia presentada per a tots els públics.
Eduardo Escudero, cap de negocis d'A Contracorriente, explica que el públic familiar és una de les prioritats de la distribuïdora independent, tot i que el target de les produccions que duu a les sales de cinema és diferent. L'empresa segueix sovint la línia de les pel·lícules feel good —per fer sentir bé—. "La majoria del públic té més de 40 anys i és femení", recalca, tot i que exposa que aquest 2025 hi haurà una clara aposta pel cinema d'animació.
Una nova manera de fer (i en català)
"Tenim quatre o cinc títols en els propers mesos en català", explica Escudero, tot fent-se referència a l'èxit de distribució d'El 47. A Contracorriente va començar a portar la cinta catalana a 208 cinemes d'arreu de l'Estat, una xifra que va escalar fins a les 300 sales. Una "premissa bona" i un "magnífic" Eduard Fernández que van tindre bon impacte malgrat no haver-se doblat.
Una resposta del públic que també es va donar amb As Bestas, filmada en gallec i que tan sols estava subtitulada. Escudero intenta respondre a la pregunta de per què El 47 ha sigut un èxit a escala estatal dient que "hi ha hagut molt interès" pel relat i que "la història de Manolo Vital és local, però també apel·la al públic internacional".
Tot i transcendir a les sales europees i els festivals d'arreu del món, la pel·lícula ha sigut enregistrada per productores autòctones —Mediapro— que es distingeixen per triar títols "originals". Casanovas posa al centre de la qüestió el paper de les empreses independents que es dediquen a la distribució i la realització de propostes "cada vegada més cares de veure" i que "cuiden" de les seves pel·lícules.
Les «majors» planen sobre la cartellera
En contraposició, Conxita Casanovas pronostica que "el 2025 les seqüeles se'ns menjaran". Tot i que grans directores catalanes com Carla Simón tornaran a la pantalla gran, la periodista destaca la "gran selecció" d'estrenes a les sales de cinema per part de les grans distribuïdores —en anglès, majors— que tenen una vida curta a les cartelleres. Gorina, per la seva part, assegura que el cinema americà continua tenint un control de l'audiovisual hegemònic, que es fonamenta per "fórmules que funcionen" però que es redueixen en simples "modes". "El cinema de superherois no dona més de si i és un fracàs", conclou el crític.
Gorina i Casanovas es fixen en el rol de les corporacions de comunicació públiques a la producció de pel·lícules. La presentadora de Va de cine explica que RTVE i 3Cat es troben darrere de molts títols destacables d'aquest 2024, com El 47, Casa en flames o Los pequeños amores, que alhora han estat produïdes per empreses independents. En aquest sentit, el periodista qüestiona l'etiqueta de films "independents". "Hi ha empreses catalanes que no són independents", opina, tot dient que la corporació catalana "és el més semblant a una major americana, tenint en compte la distància".
A excepció de Saben aquell (Warner Bros, 2023), cap distribuïdora internacional s'ha encarregat de promocionar una pel·lícula en català. Escudero explica que l'empremta d'aquestes grans empreses a Espanya no ha tingut gaire profunditat en l'"originalitat" del cinema independent, però que existeixen precedents a escala internacional d'autors com Bong Joon-ho (Paràsits) o Yorgos Lanthimos (Poor things) que han continuat amb la seva obra als estudis grans. "Ara per ara no s'han posat en aquest terreny aquí", detalla, tot i que no descarta veure pel·lícules que ara es consideren independents distribuïdes per majors en un futur.
[Aquest mitjà s'ha posat en contacte amb SONY Pictures, Warner Bros Studios, Bowfinger i Mediapro per a realitzar aquest reportatge, sense obtenir resposta].
