La periodista va explicar la seva lluita contra el càncer de còlon que la van obligar a fer quimioteràpia i a deixar la ràdio

La periodista Júlia Otero va visitar el programa de Pablo Motos a Antena 3, 'El Hormiguero', d'aquest dimecres, per relatar com ha estat el seu retorn a la feina, després d'onze mesos de lluita contra un càncer de còlon. La presentadora, va reincorporar-se al seu programa de ràdio, 'Julia en la Onda', aquest passat 10 de gener.

"Estic molt nerviosa", va dir la presentadora en entrar al plató. Tot i això, Otero va voler treure importància al seu cas: "Que ningú es pensi que soc aquí per ser bandera de res, soc una malalta més de càncer com tants altres. Cada any gairebé 300.000 espanyols pateixen càncer, jo no soc diferent a ells. Només vull ajudar a la gent que no té veu".

Abans d'explicar el seu periple amb la malaltia, la periodista va explicar una situació incòmoda que havia viscut amb un taxista de Barcelona. "Em va dir: aviam baixi's la mascareta aviam com ha quedat. Mira… li va sortir així, als malalts ens passen aquestes coses", va dir Otero.

Però el moment més dur va ser com va rebre la notícia de la seva malaltia: "Va ser en una revisió rutinària, sense cap símptoma. I de cop et despertes veient cares rares i m'ho van dir. És un xoc traumàtic de tal magnitud que és difícil explicar-ho però vaig tremolar de por. Et passa la vida futura per davant, és la melancolia del futur en el que potser no hi seràs", va explicar.

"Quan surts i dius que tens càncer no estàs preparat per a tot el que ve després, és impossible", va afegir. "Cal aprendre a viure amb aquesta provisionalitat. És un spoiler que tots sabem i que oblidem. Tots ens morirem però vivim d'esquena a aquesta realitat", va reivindicar.

Molt musculada: "Em volia veure bé"

Otero també va explicar que es va posar molt en forma per combatre la pèrdua de pes a causa del tractament. "Em deien que s'havia de caminar per combatre els efectes nocius de la quimioteràpia. Feia 5 o 6 quilòmetres. I clar perds pes i a partir dels 40 anys tot cau i clar t'enganxes a les peses i intentar veure'm el millor possible".

"Tinc pena de morir-me"

La galego-catalana va reconèixer haver "pensat molt en la mort. I he arribat a organitzar-ho tot. Els primers dies, fins i tot, vaig voler canviar el testament. A vegades a casa s'enfaden quan dic: Bueno… potser d'aquí a cinc anys no hi soc.", va dir.

"A mi em fa pena morir-me, a patir. Penses en els fills que pot tenir la meva filla: Seran rossos, seran morenos? És nostàlgia de futur, és melancolia del que no has viscut. Tot això passa pel cap de les persones amb una malaltia que saben pot acabar amb ells".

Per acabar, la presentadora va llançar un missatge a tota aquella gent que no sap què dir a les persones malaltes: "El millor és dir la veritat i dir com puc ajudar-te?". Des d'aquí et diem: Ben tornada i per molts anys, Júlia!.