La nova etapa del Crackòvia a 3Cat comença amb mal peu per als culers. Derrota contra el Reial Madrid i necessitat de ser flexibles per part dels guionistes en el moment que l'actualitat t'ho fa saltar tot pels aires. El primer capítol d'aquesta temporada ja està disponible a la plataforma 3Cat, però els espectadors es trobaran només 17 minuts de metratge. Fa més d'una dècada gaudíem de capítols de mitja hora o més, però els hàbits de consum i les capacitats actuals són molt diferents de les de 2008 o 2011. El capítol d'aquest dilluns, després de perdre per 1 a 2 contra l'equip de José Mourinho, té cert regust a una improvisació. Bona, però a una situació improvisada.
Existeixen certs problemes d'actualitat alhora de fer un programa com aquest (ho saben a Minoria Absoluta pel Polònia des de fa dues dècades, ni més ni menys) i en la primera actuació musical t'ho has d'empassar. Un Bad Bunny amb Josep Pedrerol i Florentino Pérez. "El Barça a 6 punts, ja no remunteu", diu el Joan Laporta, ara de Carlos Latre. Assumible o no, és una realitat que queda desfasada. Ara bé, el programa aconsegueix driblar la situació de mantenir gravats molts dels gags inicials gràcies al fet, esperem, que hagin enregistrat les dues possibilitats: la victòria o la derrota del Barça. Recuperar el format de gags des del terreny de joc (molt breus, abans gaudies d'uns quants minuts per abordar situacions que havien passat a la gespa) fa guanyar veracitat per a ulls més innocents.
Ens hem pogut trobar ja amb els primers personatges nous de la nova etapa: Lamine Yamal, Pau Cubarsí, Vinicius Jr, Kylian Mbappé, Marc Cucurella o el Hansi Flick impecable d'Ivan Labanda. Fins i tot el Julio Maldini o l'estrena de l'Aitana Bonmatí (un gran fitxatge el de la Laura Llobet), el Manolo González i el Joel Díaz. Encara que el capítol sigui curt, la ràtzia d'esquetxos permeten una presentació ben nodrida de novetats del gran ventall de personatges que es veuran aquesta temporada. L'actualitat, però, marcarà fins on pot arribar l'humor. Com sempre.
Nous personatges (alguns, de molt bons)
No grinyolen gaire, cap d'ells, malgrat que certs nostàlgics sempre posaran per davant els protagonistes de fa quinze anys. La nova fornada d'actors i d'interpretacions, per ara, convenç, però res a fer amb els grans clàssics que funcionen com un Xavi Hernández, José Mourinho, Pedrerol o Florentino. El retorn dels Manolos, amb Lama i Carreño, fent un homenatge al vell Bricoheroes del Jair Domínguez i en Peyu és tot un encert. Encara més, però, si ens abracen l'ànima amb el Cruyff de Jordi Rios i el Núñez de Latre.
Anem al gra: funcionen realment els gags i els personatges del nou Crackòvia? Sembla mentida, però sí. L'ingredient clau són els actors i les actrius que formen part del programa. Xavi Espinosa es troba en un estat de gràcia permanent (el Xavi Hernández, per favor, que aparegui sempre) i que ja demostra al Polònia. Ara bé, si pots gaudir de la participació de tòtems il·lustres de l'humor a la televisió pública catalana en les interpretacions com Carlos Latre, Jordi Rios o Cesc Casanovas, la qualitat incrementa sense cap mena de dubte.
I per què no, abonar-nos a la nostàlgia? Als jocs de paraules entre Cruyff i Núñez (trobarem a faltar el Charly Reixach, segur) per acabar el programa? No podríem gaudir-los cada capítol, en aquest format, al final de cada conjunt d'esquetxos? "Estic content que finalment, demano, per favor, tu i jo haguem enterrado la pipa de la guerra i que estem aquí, els dos, fumant el hacha de la paz". Els gemecs de Núñez i els canvis de gènere de les paraules de Cruyff. Calfreds de nostàlgia i d'un món que ja no hi és.
La incorporació de personatges femenins (esperem que no només quedi acotat al primer equip del Barça) aprofundeix el fons d'armari del Crackòvia, però gaudir de les interpretacions de Cubarsí, Lamine Yamal o Vinicius (que parli en castellà esperem que sigui només un fet humorístic per la seva manera de fer-ho, com Mourinho) busca deliberadament connectar amb els més joves. Amb aquest primer capítol ho podria aconseguir. Llàstima, però, que per fer-ho amb els seus pares en el format clàssic televisiu, davant la pantalla en una hora concreta, hauran d'esperar a dijous.
