Gabriel Rufián i Irene Montero van protagonitzar un dels capítols més emblemàtics i estranys de la història de La Revuelta. El late night de Televisió Espanyola, que ja va superar la prova de foc amb una entrevista a Pedro Sánchez que encara porta cua, va aconseguir xifres rècord d'audiència. Que la gent està disposada a veure candidats al programa de David Broncano ja és un fet. Ara bé, el públic és veritablement conscient de les converses que protagonitzen els polítics amb el presentador i humorista?
Broncano va tornar a demostrar que està preparat per lubricar situacions incòmodes, però l'americana li va grossa a l'hora d'incidir realment en una campanya electoral. Moltes veus van aplaudir la presència de Sánchez i el to de Broncano llavors, al·legant que el programa "és d'entreteniment". També ho era El Hormiguero i podria ser un termòmetre de la fúria conservadora que ens pot caure al damunt.
En tot cas la conversa va començar amb regals i petits estirabots amigables, jugant amb el possible comiat del programa si PP i Vox formen govern a partir dels resultats del 29-N. "De mudança", deia un somrient Rufián amb una gran caixa de cartó a les mans. Montero, més encotillada, amb una bossa. El regal més destacat, el maletí del republicà en el seu pas pel Congrés. "Per si aconsegueixes l'acta de diputat, no sé, del PSOE", li etziba a Broncano.
La candidata de Podem sempre ha sabut tenir cintura, però els altres dos semblaven els repetidors de classe que es passen l'hora de Matemàtiques vacil·lant-se i ignorant la resta de companys. Existia cert magnetisme que va ajudar a crear cert clima televisiu. Però Montero va saber imposar-se en certes situacions principals i el d'Esquerra i ella van saber demostrar la seva química dialèctica i política. En certs moments Broncano va desaparèixer i tots dos van acabar parlant entre ells.
El caso Íñigo Errejón #LaRevuelta @IreneMontero @gabrielrufian https://t.co/BNuS29pIDU
— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) October 27, 2026
Comparant l'entrevista amb la de Sánchez, aquesta guanya en atractiu audiovisual i perd en contingut. La visita del president del govern espanyol era un cop sobre la taula de la candidatura del PSOE a nivell televisiu: dards a Pablo Motos (és a dir a El Hormiguero, és a dir a Antena 3, és a dir a Atresmedia, és a dir al Grup Planeta) i posicionaments de campanya que van arrossegar Broncano a certs jardins on se'l veia incòmode.
Amb Rufian & Montero (així, amb l'i comercial, els promocionaven des de les xarxes de La Revuelta) va poder moure's amb més lleugeresa. Els retrets sobre la incapacitat d'unificar l'esquerra espanyola van arribar ben d'hora i el programa d'aquest dimarts a la nit va convertir-se en una espècie de sessió de teràpia compartida on tothom es llepava les ferides.
"Ho vam intentar tot". "Es va intentar". "Una decepció". Frases que els van sortir (també a Broncano, punxant) com un sospir per deixar constància que es van deixar la pell per intentar aglutinar les formacions progressistes. Una declaració va acompanyar aquest moment de dol. "Jo vull que li vagi bé al PSOE però no treballo per al PSOE". Tots dos, però, van demostrar ser una parella de ball política que no mostra les friccions internes de cara al públic.
Grans tenidors, els Airbnb, els advertències de Rufián que van ser premonitòries (i de les quals es vanagloria, "jo ja us vaig avisar"), baixar el lloguer un 40%, expropiar empreses o habitatges ("no us poseu gaire punkis" espetava Broncano, més conscient que ells del panorama) i un tema sorprenent: Íñigo Errejón va aparèixer com un fantasma en una casa encantada.
🏠 El problema de la vivienda #LaRevuelta @IreneMontero @gabrielrufian https://t.co/ZY08fnjvDY
— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) October 27, 2026
Tot comença amb un discurs de Rufián en defensa de Montero. Com una parella que fa poc temps que ha començat una relació i denoten, per activa i per passiva, com s'estimen. "Aquesta persona ha tingut 40 o 45 nazis o tarats a casa seva, amb els seus fills escoltant com l'insultaven. Tothom callat, fins i tot alguna esquerra que estava en auge. I jo me'n recordo que era al Congrés i hi era ella, que era ministra encara. Estava sempre sola, la premsa estava en una altra bancada. Tornava a casa seva i tenia 40 nazis anomenant-lo de tot, amb els seus fills, i no tenia ningú dient-li: 'Joder, Irene, com estàs?", va reblar Rufián. Montero col·locava el feminisme per sobre de tot. Broncano va decidir tirar-ho tot pel pedregar.
"Venia Errejón alguna vegada a dir-te què tal estàs?". La cara de Montero, un poema, somrient i aguantant les circumstàncies. Rufián, mirant a l'altra banda, amb un somriure dolorós. El presentador, de manera impertinent, li va preguntar a Montero "on era, si sabia on vivia, si estava per Europa". El discurs de la líder de Podem sobre el feminisme es va fer més latent que mai en aquella circumstància. Tant de bo Broncano hagués estat tan incisiu amb Sánchez sobre Begoña Gómez, per posar un exemple.
"Comer culo" y "comer bien el coño" deberían entrar en cualquier programa electoral #LaRevuelta @IreneMontero @gabrielrufian https://t.co/QN3CMTs4Ax
— La Revuelta (@LaRevuelta_TVE) October 27, 2026
Aquesta vegada el programa no va gaudir del tornado Candela Peña per acomiadar els convidats polítics. Les preguntes clàssiques, però, van donar molt joc i tots van acabar parlant de "menjar cul i menjar cony" amb un interés que, segurament, a més de cert espectador se li van pujar els colors a la cara. En tot cas va ser un dels moments més naturals i divertits del programa, d'aquesta sessió compartida de teràpia. Parlar de sexe sense embuts, amb un somriure a la cara i sobre experiències personals amb personalitats polítiques que cada dia apareixen a les pantalles de la gent. Una entrevista solvent, sense gaire substància política i amb un bon resultat televisiu. Un circ amigable, però a fi de comptes, un circ.
