“Voy a quedarme” és un gran tema, però no ha estat competitiu"
Per Nando Escribano
'Oh, sorpresa!' Espanya ha quedat tercera (pel final) a Eurovisió. No podem dir que sigui un resultat inesperat, però sí que hi ha una cosa que m'agradaria deixar ben clara: No podem posar mai més tot el pes de la nostra candidatura sobre l’esquena de l'artista. Això mai funcionarà. Molts s'escandalitzen després del fracàs espanyol al crit de “si va cantar molt bé! No ens ho mereixem! El noi té una gran veu!”. A totes aquestes persones els hi recordo que Eurovisió és un esdeveniment on hi acostumen a anar, en la seva majoria, grans vocalistes. En Blas no era l'únic amb una gran veu a Rotterdam. Era un més.
"No podem pretendre arribar als cors dels europeus amb quatre estels a una pantalla que van donant voltes de manera aleatòria"
Aquí la gran protagonista ha de ser la cançó (per això se'n diu “festival de la cançó”, no de l'artista). “Voy a quedarme” és un gran tema, però no ha estat competitiu. No té res que no pugui tenir qualsevol balada. Ni una estructura trencadora, ni una tornada que s’enganxi, res. Simplement és bonica. I això no és suficient. En referència a la posada en escena… m'he afartat de dir-ho: L'escenografia ha d’estar en sintonia amb el significat de la lletra. Si la lluna representa a una persona que està al més enllà… potser no té sentit que l'artista canti d'esquena al satèl·lit, no? No podem pretendre arribar als cors dels europeus amb quatre estels a una pantalla que van donant voltes de manera aleatòria. Quantes balades han utilitzat ja aquest recurs? Molts han titllat a la nostra posada en escena de “barata”. No es tracta d'això. Barbara Pravi (França) tan sols va necessitar un focus, una càmera a l'espatlla i dos ulls vidriosos per poder quedar en segon lloc. Nosaltres ni tan sols vam aconseguir un sol punt del públic. Va sent hora de donar un cop a la taula.
Una vegada tancat aquest capítol (i mentre esperem que passi una mica de temps i el Blas parli de tot el que no li van deixar fer) toca pensar què farem l'any que ve a Itàlia.
És viable una preselecció fora de TVE? La pregunta la fa molta gent i la resposta és sí. Televisions privades d'Israel o d’Alemanya, per exemple, van arribar a un acord amb les seves públiques per poder escollir al candidat del seu país i... van acabar guanyant! L'últim cas té com a protagonista a la Netta (Israel) i la seva cançó “Toy” que van aconseguir el premi l’any 2018 a Lisboa. Aquest cap de setmana la cantant Karina va entrar en directe a “Liarla Pardo” (La Sexta) per cridar, molt enfadada que “RTVE no aposta per Eurovisió! I ho dic ben alt!”.
El monumental enfado de #Karina con #TVE @cristina_pardo pic.twitter.com/BlCL4aTEuH
— TVMASPI (@sebas_maspons) May 23, 2021
No és l'única que ho pensa. Si realment per a la cadena pública tot això és un tràmit… Per què no donar l'oportunitat a una cadena privada de generar un format que retorni la il·lusió als espanyols? Crec que, arribats a aquest punt, s'han d'acabar les eleccions a dit en les quals, a més, sol haver-hi interessos discogràfics darrere.
El grup Ladilla Rusa feia broma fa poc amb la idea de representar-nos.
AL FINAL VAMOS A TENER QUE IR CON LA TONTERÍA https://t.co/5mYtBOkPJR
— Ladilla Rusa (@LadillaRusa) May 20, 2021
Després del fracàs d’aquest any, el grup porta tot el cap de setmana fent retuits a missatges que els animen a anar l'any que ve a Itàlia. Sonen altres noms com Ana Mena, Estopa i sí, Leticia Sabater també s’ho planteja (però millor que aquesta última l'obviem). Per què molts artistes consagrats no es plantejarien anar a una preselecció? Fàcil: Perquè les preseleccions que fem a Espanya es fan en un plató petit amb un pressupost ridícul, tres focus, dues cadires i unes condicions tècniques de so que per als artistes suposen un autèntic malson. Quina possibilitat tenen de lluir-se? Molt poques, honestament.
"Tindrà Mediaset la valentia de proposar ser la responsable de la futura preselecció com ja es rumoreja?"
Per què Espanya no pot tenir el seu propi Melodifestivalen? Eurovisió aquest cap de setmana ha tornat a convertir-se en un gran fenomen d'audiència (aconseguint moments del 42,6% de share). Si aconseguim fer una preselecció de qualitat podríem viure un “espanyavisió” durant diverses setmanes. Telecinco ha demostrat recentment que es pot apostar per la música i Eurovisió en qualsevol format. Només cal buscar de quina forma introduir-ho i fer-ho amb summa cura i gust (només hem de veure com ho ha fet a la sèrie documental de Rocío Carrasco). Tindrà Mediaset la valentia de proposar ser la responsable de la futura preselecció com ja es rumoreja? Tindrà TVE el valor de reconèixer d'una vegada que ells no tenen les ganes ni la il·lusió de treballar en una bona candidatura? Ho sabrem a la tardor.
