"És tan estrany veure una actuació en directe a Espanya que, quan passa, han de posar a la pantalla unes lletres ben grans que diguin “VEU EN DIRECTE”"
Per Nando Escribano
Som molts els que trobem a faltar actuacions musicals a la televisió però al mateix temps s'entén que cada dia estigui menys justificat. Per què veure una actuació a la tele quan puc entrar a Youtube i veure set mil actuacions d'aquesta cançó o directament el videoclip?
Els artistes ja ni tan sols van a platós a cantar el seu nou single. Gràcies a les xarxes socials tampoc necessiten tant aquesta promoció. Però també és veritat que tampoc és que tinguin molts espais als quals anar, honestament. Només cal veure que aquest any un dels programes que més actuacions ha acollit és, precisament, un format no musical: la sèrie documental de Rocío Carrasco. Ha estat una excepció, però no sols en això, sinó també a apostar per actuacions en directe. Lamentablement, un gran percentatge de les que es realitzen a televisió... són un frau.
L'ús del playback no és una cosa nova. Només cal recordar aquells dissabtes de “Noche de Fiesta” a TVE farcits de cantants movent els llavis amb el micròfon a 7 metres de la boca intentant enganyar-nos. Ni parlem ja de les gales de Cap d'Any. Però de debò al 2021 continuarem sent tan deixats?
Aquesta setmana Miguel Bosé ha estat notícia (una altra vegada) per tornar a la televisió i ho ha fet amb polèmica inclosa (també una altra vegada). “La Voz Azteca” (Mèxic) ha contractat el cantant com a coach en la seva tercera temporada. Per l’estrena, li van demanar que cantés per obrir el xou. I sí, com us podeu imaginar, ho va fer en playback. No només no cantava en directe, sinó que en alguns moments ni tan sols s'esforçava a moure la boca quan tocava (atenció al final d'aquest vídeo quan no diu la paraula “café”):
Hay que tenerlos gordos para ser coach de LA VOZ y marcarse semejante PLAYBACK. pic.twitter.com/VSvn2gYLvv
— Nando Escribano (@NandoEscribano) June 2, 2021
Espero que no tingui el valor de ser negacionista també en això i pretengui convèncer la gent que aquesta era la seva veu real. Ningú no s’ho creu i menys veient que no té veu ni tan sols per poder parlar. L'artista es va convertir en trending topic a Mèxic precisament perquè gran part del públic ni tan sols entenia el que deia als concursants:
Pónganle subtítulos a Miguel Bosé, no se le entiende nada cuando habla. 😅#EstrenoLaVoz pic.twitter.com/kHHoVclcBL
— 𝒶𝓃𝑔𝒾𝑒 (@angeadz) June 2, 2021
#EstrenoLaVoz que pedo con la voz de Miguel Bosé?!! No se le entiende nada 🤣🤣🤣 pic.twitter.com/LP56pJuc1t
— Gpe. (@no_soy_gpe) June 2, 2021
Miguel ha estat només l'últim d'una llarga llista. Fa uns anys jo mateix vaig iniciar una campanya televisiva que deia “STOP PLAYBACK” per reivindicar que els cantants no fessin trampes als programes. Una campanya que vaig iniciar després de veure que l'actriu i presentadora Carolina Cerezuela començava la seva carrera musical a “Qué Tiempo Tan Feliz” amb un playback com una catedral i que va generar molts titulars i un monumental empipament de l'estrenada cantant. La campanya va durar un parell de setmanes fins que vaig rebre una trucada d'un alt càrrec. Per què? Doncs perquè en molts casos els mateixos programes són els primers interessats a no tenir actuacions en directe. Vaja, que en el fons la campanya que liderava estava no només criticant a cantants, sinó també a programes de la cadena en la qual estava. I em van parar els peus. Cantar en playback té avantatges per al cantant i també per als programes perquè ni fa falta assajar ni provar micròfons. L'artista pot arribar a l'últim moment i l'equip s'estalvia temps, s'estalvia esforç i s'estalvia invertir en mitjans. Però no s’hauria de permetre.
A la majoria de països es canta en directe. Als Estats Units es fan fins i tot actuacions a l'inici dels programes matinals. Sí, a dos quarts de nou del matí l'artista està assajat, canviat, maquillat i disposat a cantar la seva cançó en directe. I no estem parlant de principiants, estem parlant d'artistes de la talla de Taylor Swift, Bruno Mars, Mariah Carey, Pink o Jennifer López. Aquí dos exemples:
Oblideu-vos de la magnífica posada en escena, els ballarins, la banda… Podríem tenir simplement el cantant i un micròfon. Ni així. Us imagineu un artista a Espanya cantant a un programa matinal a les 8 del matí? Jo tampoc... I molt menys en directe. És més, si ja hi ha poques actuacions musicals al nostre país, aquí ni tan sols es fa l'esforç de fer playback sobre la cançó regravada per simular un “fals directe”. Aquí directament posem la versió del CD. Li donem play a l'arxiu .mp3 i tan a gust.
És tan estrany veure una actuació en directe a Espanya que, quan passa, han de posar a la pantalla unes lletres ben grans que diguin “VEU EN DIRECTE”.
No direm que el playback és sempre negatiu. Hi ha alguna excepció: els fails. Gràcies a aquest frau tindrem per sempre a les nostres retines el que és, probablement, el moment més icònic de la Chayo Mohedano (que ja és trist). Sempre és oportú recordar-ho (segon 13):
(Incís: Curiós que aquest zàping tingui a Youtube desenes de milers de visites més que qualsevol altra actuació digna de la cantant.)
Ara de debò, hem d’acabar amb aquesta pràctica decebedora pel públic i que taca la imatge dels artistes i dels mateixos programes. Una metge opera de veritat, un policia protegeix de veritat, una futbolista juga de veritat. Jo vull que els cantants també cantin de veritat. Acabem amb aquesta estafa i deixem el playback només per a les batalles finals de Drag Race!
