Espanya no acudirà al Festival d'Eurovisió del 2026 si Israel hi participa. El Consell d'Administració d'RTVE ha aprovat aquest dimarts al matí una mesura proposada pel president de la corporació estatal, José Pablo López, en un nou acte de pressió per part d'Espanya contra l'ofensiva israeliana a Gaza. La corporació espanyola se suma a Irlanda, Eslovènia, Islàndia i els Països Baixos, que també van assegurar que no compartirien escenari ni festival amb Israel per la massacre en terres palestines.
El moviment d'Espanya és important en el context d'Eurovisió, perquè és considerat un dels Big Five (Cinc Grans) finançadors de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), l'encarregada de gestionar i dur a terme Eurovisió. La mesura impulsada pel mateix López -qui ja va encendre una polèmica en l'edició del 2025 amb un missatge emès per La 1, amb conflicte diplomàtic inclòs- provoca ara una crisi a la cúpula del festival.
Segons ha explicat El País, els membres del consell d'RTVE que han aprovat la mesura són 10: José Pablo López, Esther de la Mata (qui va ser cap de premsa de Félix Bolaños), Angélica Rubi, Rosa León i Mercedes de Pablos, tots ells proposats pel PSOE; Sergi Sol, qui va ser proposat per ERC; Marta Ribas i María Teresa Martín, per Sumar; Mariano Muniesa, per part de Podem i María Roncesvalles, proposada pel PNB. Miquel Calçada, un dels grans impulsors de La 2 Catalunya i membre del consell proposat per Junts, ha estat l'única abstenció.
Els quatre vots en contra de la mesura que Espanya es retiri d'Eurovisió si Israel hi participa són els del Partit Popular: Eladio Jareño, Rubén Moreno, Marina Vila i Ignacio Ruíz Jarabo. En un comunicat, RTVE recorda que aquest mateix any van impulsar "un profund debat", també impulsat per José Pablo López, per plantejar la sortida d'Israel de la competició si mantenia la seva ofensiva militar sobre Gaza. Tot i aquesta decisió, la corporació espanyola assegura que aquesta possible retirada d'Eurovisió 2026 no altera la celebració del Benidorm Fest, que considera un "festival amb entitat pròpia".
Què passarà amb Eurovisió 2026?
Els cinc països que s'han negat a participar en el Festival de la Cançó, ara encapçalats per Espanya, no són els únics que han afirmat que podrien no participar-hi si hi aterra Israel en plena massacre a Gaza. Bèlgica, Finlàndia, Dinamarca i Noruega no s'han pronunciat al respecte de manera positiva. Tampoc Àustria, que podria ser un altre dels grans europeus en quedar-se fora. Veient totes aquestes circumstàncies, la UER va allargar el termini per confirmar si els països volien participar o no fins a mitjans de desembre.
Precisament els dies 4 i 5 se celebraran assemblees generals de l'organisme organitzador d'Eurovisió, on es preveu un profund debat sobre les circumstàncies de la celebració de l'esdeveniment en el context de la guerra que ja ha provocat la mort de 65.000 persones en territori Palestí per part de les forces armades israelianes. La majoria són civils. En aquelles dates es podria arribar a votar si Israel tindria la capacitat de participar o no en el festival.
