Llàgrimes a plató, ferits ensangonats i morbositat: crítica de la cobertura de les televisions a l'accident de Toledo

Televisió

Els principals espais matinals de les cadenes espanyoles creuen línies vermelles a l'hora de parlar amb ferits i mostren imatges del sinistre sense cap mena de filtre

Publicat el 28 d’octubre de 2026 a les 17:09
Actualitzat el 28 d’octubre de 2026 a les 17:27

L'accident de trens a Toledo ha mobilitzat els principals programes matinals de les cadenes estatals. Des de primera hora, els espais de major càrrega informativa de les graelles espanyoles han hagut de llançar les escaletes per la finestra per informar, a empentes i rodolons, sobre l'incident a la zona d'Urda i Los Yébenes. En un marge de quatre hores, els espectadors han vist dues maneres de fer televisió i dos estils radicalment diferents a l'hora d'informar sobre les víctimes mortals de l'accident, l'impacte real del sinistre i quines eren les darreres notícies que arribaven per part dels serveis d'emergències i de les autoritats. 

Les cadenes privades han fet honor als estigmes que arrosseguen des de fa molt de temps. Els ha faltat temps a Telecinco, Cuatro i Antena 3 per enfocar, sense cap mena de vergonya, els cadàvers que ja es podien veure estirats a terra, al costat de les vies, amb els tirs de càmera que arribaven dels helicòpters de la policia espanyola o de la Guàrdia Civil. A cuitacorrents s'han afanyat a buscar vídeos a les xarxes i a difondre'ls sense gaire contrastació. La qüestió, com sempre, era ser els primers en tenir les imatges. 

En aquest circ de sang i fetge, les circumstàncies han anat enfosquint el relat televisiu. Els espectadors veien amb els seus propis ulls com els reporters d'aquestes tres cadenes es dedicaven a buscar persones embenades i ensangonades perquè els expliquessin "com havien viscut l'accident". Amb els cossos calents, sense esperar les declaracions de les autoritats o en roda de premsa, les televisions privades tenien la intenció que certs passatges, en visible estat de shock, els relatessin l'impacte entre l'AVE i l'Yrio.

Espejo Público, amb Susanna Griso; En Boca de Todos, amb Nacho Abad; i El programa de Ana Rosa, amb Ana Rosa Quintana, han estat el trident protagonista d'aquestes qüestionables pràctiques televisives. Ells mateixos han mostrat diversos fragments dels programes que realitzaven durant la jornada matinal de dimecres a través de les seves xarxes.

Molts usuaris els han assenyalat que podien estar violant diversos codis ètics i morals en la pràctica periodística. En una tragèdia com aquesta, però, la inundació d'imatges a través de les xarxes (on no hi ha cap filtre) insta moltes televisions privades a intentar igualar-se amb plataformes digitals en la immediatesa i en l'impacte audiovisual.

El programa de Nacho Abad ha estat un dels que ha aixecat més rebombori. Si ens parem a mirar amb lupa la seva cobertura, els excessos treien el cap cada pocs minuts. El presentador ha acabat acomiadant el programa entre llàgrimes. Ana Rosa, des del seu, també feia gestos davant de càmera, posant-se les mans als ulls o baixant la mirada. Certa pornografia televisiva en espiral constant.

També ha realitzat diverses connexions amb persones ferides, ha mostrat imatges del sinistre de manera permanent fent èmfasi en la mort i la destrucció de l'escena i ha realitzat una connexió amb la senadora Susanna Díaz (habitual del programa, que avui també ha participat al matinal d'Antena 3 per dir la seva) en la qual la socialista es col·locava com a protagonista. Ella podria haver estat una de les víctimes "perquè fa aquest trajecte cada dia" i, "per sort, va viatjar dimarts a la nit".

Tertúlies de la sang i de la por

En la majoria dels espais, els tertulians habituals dels dimarts s'han hagut d'enfrontar a la situació ferroviària i al desastre humà que ha suposat l'accident. Mariló Montero -amb publicitat i promoció de la mateixa Antena 3- utilitzava els adjectius "completament aixafat" i "triturat" per definir l'estat dels vagons sinistrats. 

Les cadenes públiques com Televisió Espanyola i TV3 han moderat molt més la seva cobertura. A l'estatal gaudien d'un gran desplegament de reporters per tota la zona, amb Silvia Intxaurrondo al capdavant de La Hora de La 1. Aquesta mateixa compostura televisiva l'ha acabat esberlant Directo Al Grano, programa que ha connectat amb diversos punts del territori afectats per l'accident, com l'estació de Santa Justa a Sevilla, on han parlat amb persones que estaven plorant sense consol perquè no trobaven familiars. La pública contrasta fortament amb els serveis informatius propis amb els espais de producció externa.

A la pública catalana Helena Garcia Melero, al capdavant del Tot es Mou, ha estat l'encarregada d'intentar empènyer com ha pogut un directe especial sobre l'accident. En totes dues taules d'anàlisi han existit especulacions. És un error habitual en una necessitat televisiva de mantenir conversa permanent al voltant d'unes imatges en bucle. Ara bé, el que han vist molts espectadors a les cadenes privades no tenia defensa possible.

Crítiques contra Aimar Bretos a la Cadena SER

L'espai radiofònic que més crítiques ha rebut de tot el panorama estatal ha estat l'Hoy por Hoy d'Aimar Bretos. El programa matinal de referència de la Cadena SER, el més escoltat a tot l'estat espanyol segons les dades de l'EGM, ha rebut l'enuig dels oients per les preguntes que feia a certs passatgers amb els quals ha contactat l'emissora. "Tu estàs veient morts?", ha demanat a un home, en Jesús, que havia trucat a la SER.

Emissores com la COPE o Onda Cero també han destinat tots els recursos possibles per poder contactar amb persones afectades. La crítica generalitzada, però, ha recaigut sobre la ràdio més progressista de tot el panorama generalista a l'Estat. El matí de Catalunya Ràdio ha decidit allargar el programa fins a les dues del migdia, amb Ricard Ustrell al capdavant. 

Escull El Món de la Tele com la teva font preferida de Google