La telerealitat catalana existeix i funciona

"El reality show fa anys que navega per la graella de TV3 per molt que la cadena no ho vengui com a tal"

Publicat el 06 de desembre de 2021 a les 12:08
Actualitzat el 03 de gener de 2022 a les 21:11

"El reality show fa anys que navega per la graella de TV3 per molt que la cadena no ho vengui com a tal"

Per David Vidal

Quan pensem en telerealitat acostumem a relacionar-ho amb programes de convivència 24 hores. Però el concepte engloba molt més que un 'Gran Hermano' o un 'Supervivientes' de torn. Si anem a fonts de gran rigor etimològic com la Viquipèdia la telerealitat es descriu com: "un gènere televisiu en el qual es mostra el que els hi succeeix a persones reals, en contraposició amb les emissions de ficció on es mostra el que passa a personatges ficticis, i d'aquí el seu efecte de realitat".

Un cop descrit el gènere, per donar una mica de solera a l’article, anem al gra. La telerealitat fa anys que navega per la graella de TV3 per molt que la cadena no ho vengui com a tal. És un tipus de televisió, que tot i consumir-se massivament a Catalunya, no acaba de veure’s amb bons ulls si es presenta sota el paraigua d’un reality show. Als catalans ens agrada la telerealitat, i així ho avalen les dades d’audiència, però quan la fan a casa nostra preferim catalogar-la amb eufemismes per tal de no vincular-la al tipus de televisió que es fa a la resta de l’Estat.

"Les nits que més brillen a TV3 són aquelles on hi ha espais de telerealiat"

Tant agraden els programes amb històries de persones reals que actualment les nits que més brillen a TV3 són aquelles on hi ha espais de telerealiat. Els millors resultats d’audiència nocturna de cada setmana s’aconsegueixen els dimecres gràcies a la força de 'Joc de Cartes'. El programa presentat per Marc Ribas és aquesta tardor el valor més segur de la graella de TV3, arribant al 20% de share i superant els 400.000 espectadors. Exceptuant els TN, són dades pràcticament inassolibles per la resta de programes de la cadena. Tenint en compte que ja van per la cinquena temporada, el mèrit és immens.

"Per molt que els restauradors de 'Joc de cartes' parlin de forma assenyada i es diguin en el nom del porc amb la subtilesa de Mercè Rodoreda, el que protagonitzen cada setmana és un reality show de manual"

Per molt que els restauradors de 'Joc de cartes' parlin de forma assenyada i es diguin en el nom del porc amb la subtilesa de Mercè Rodoreda, el que protagonitzen cada setmana és un reality show de manual. Molt ben vestit visualment i amb un punt de divulgació culinària, no deixa de ser un espectacle televisiu amb les emocions de persones reals com a matèria primera. Ganivetades, llàgrimes i molta mala llet són els ingredients principals de la recepta del joc; un entreteniment que no ens fa millors persones, però que ens ajuda a evadir-nos de les nostres misèries observant les dels altres.

L’altra gran aposta de telerealitat de TV3 per aquesta tardor és la tercera temporada de 'Persona infiltrada'. Un concurs bastant més blanc que 'Joc de cartes', on l’humor i l’entreteniment per tota la família embolcallen el producte per fer-lo més amable per l’audiència majoritària de la cadena. El programa presentat per Marta Torné, tot i no assolir registres estratosfèrics d’audiència, s’ha consolidat com una oferta solvent en la seva franja amb dades molt interessants entre el target comercial.

"Des de les altes esferes de Sant Joan Despí haurien de començar a valorar la possibilitat de donar-li més pes dins de TV3 a Marta Torné"

'Persona infiltrada' funciona gràcies a una selecció de persones reals sublim, compta amb un dels millors càstings de la història de la telerealitat de la televisió catalana. Cada setmana ens sorprèn amb un reguitzell de personatges que semblen sortits d’una pel·lícula de Wes Anderson. Per experiència puc assegurar que costa molt de trobar a casa nostra, tan avesats a la correcció, perfils televisius que funcionin en el gènere de l’entreteniment; i en el programa de Marta Torné ho claven. També s’ha de dir que ella és un altre dels pilars del format, i probablement des de les altes esferes de Sant Joan Despí haurien de començar a valorar la possibilitat de donar-li més pes dins de TV3, amb algun programa a les tardes o a les matinades de la cadena. "Ahí lo dejo".